En Manuel aviat farà 11 anys. Va arribar a Barcelona quan tot just en tenia sis, acompanyat de la seva mare, ambdós originaris de Veneçuela. Fa nou mesos, la mare d’en Manuel va haver de tornar al seu país d’origen, on viuen els seus altres fills i filles. El menut, que es va quedar a Barcelona, va quedar a càrrec de la Jessica, la parella de la seva mare. La Jessica treballa a l’hostaleria i té uns horaris molt canviants i complicats per a poder-los compaginar amb la criança, en solitari, d’una criatura.
“Tot i que ja té una edat, per mi és molt important que el Manuel no es quedi sol a casa ni se senti exclòs, perquè té una circumstància molt particular”, explica la Jessica, que avui és tutora legal. I és que, degut a la crisi del seu país d’origen, moltes escoles van tancar quan en Manuel tenia dos anys. “No va poder anar a l’escola fins que va arribar a Barcelona, gairebé analfabet. El seu primer any a l’aula, va estar quasi d’oient i després va arribar la pandèmia”, explica la Jessica, qui va estar al costat del menut, ensenyant-lo a llegir i a escriure. “Aprenent jugant”, diu.
És per això que un acompanyament de qualitat és molt important pel Manuel. Però des del retorn a Veneçuela per part de la seva mare, la conciliació es va tornar impossible i els recursos no són suficients com per poder pagar una mainadera els caps de setmana, que és quan la Jessica més treballa. La solució la van trobar a través de Serveis Socials: els van derivar al servei de Famílies Col·laboradores de l’Ajuntament de Barcelona. Es tracta d’un suport que fa més de quaranta anys que existeix i que dóna suport a llars que no es poden fer càrrec dels menuts, posant-los en contacte amb persones voluntàries que poden acollir-los durant algunes hores o períodes.
Aquesta ajuda és un suport puntual, que està pensat per donar resposta a casuístiques temporals tals com hospitalitzacions, situacions de precarietat laboral o per ajudar a progenitors sols que es veuen superats. “Demanem on viuen o en quins moments necessiten suport, però mirem molt per l’infant i preguntem què li agrada, com és i què necessita, per tal de trobar una família col·laboradora on s’hi senti còmode”, explica la Mayca Velasco, psicòloga i coordinadora del servei. Així, es busca la cooperació més adequada per un període de sis mesos, que tant la família usuària com la col·laboradora poden renovar si s’escau.
Un cop trobada la llar adequada, es fa una reunió amb la criatura per explicar-li la situació i se signen una sèrie d’acords. Així mateix, també es fa un acompanyament des del Servei a les famílies col·laboradores, perquè es poden trobar amb algunes dificultats o necessitats a l’hora d’acompanyar un infant. “Es poden necessitar consells per gestionar una etapa o edat en concret, que una criatura està vivint a una llar que no és la seva per unes circumstàncies especials”, apunta Velasco, qui afegeix que “ens arriben famílies que no tenen xarxa i, tot i que les connectem de manera artificial, intentem que la relació acabi sent el més natural possible”.
Ampliar la família
En David i l’Alba són una parella jove que viu a Badalona. Ell és professor de matemàtiques i física de batxillerat i ella és dietista. També són la família col·laboradora del Manuel i la Jessica. Ells no tenen fills, però els encanten les criatures i tenien ganes de fa temps d’ajudar algun menut. “Al principi va ser molt estrany, però després tot va anar rodat. En Manuel és una passada i sabem que la Jessica treballa moltíssim. Així que estem encantats d’ajudar-los als dos”, explica en David. La parella passa, des del maig, alguns dissabtes amb en Manuel, així com alguns dies dels períodes vacacionals. Van a la muntanya, al parc o a la platja plegats.
“La comunicació és essencial, perquè al final estàs fent coses amb una criatura que no és teva i has de tenir molt en compte l’opinió dels pares o tutors en qüestions com l’alimentació o l’ús de les pantalles”, explica l’Alba. La Jessica, que està encantada amb la relació amb els badalonins, també coincideix en la necessitat de comunicació, però ella posa més l’accent en el Manuel. “Per mi va ser difícil deixar-lo sol amb uns desconeguts al principi, però independentment del que pogués pensar jo, tenia clar que seria ell qui decidiria. Si ell s’hi sentia còmode i estava content, jo confiaria”, explica la Jessica. “Les dues parelles som molt diferents, però això no és dolent, perquè ells li donaran al Manuel coses que ni la seva mare ni jo no li podem donar, i al revés”, afegeix.
Encara que pel Manuel és una sorpresa, la seva mare tornarà de Veneçuela aquest cap de setmana. Però això no significarà pas que la col·laboració entre les dues famílies hagi d’acabar. “Ho hem parlat, i el Manuel sap que la seva mare vindrà aquí a treballar moltíssim, per garantir que no li manqui de res. Així que, encara que hagi tornat, continuarem necessitant ajuda per conciliar. És un suport enorme saber que tens algú amb qui es pugui quedar, on s’hi estarà tranquil i còmode i on el tractaran com algú de la família”, explica la Jessica. Per la seva banda, en David i l’Alba tampoc no estan disposats a renunciar a compartir temps amb en Manuel. Tot i que ara amb l’inici del curs els seus horaris es compliquen, asseguren que s’adaptaran com sigui. “No es tracta tant de les hores que passin junts, sinó de la qualitat del temps. I, per això, encara que només sigui una tarda, sé que al Manuel li anirà bé”, diu la seva tutora.
Aquestes dues famílies són només un exemple de les desenes de col·laboracions que hi ha a la ciutat. Segons dades del servei de Famílies Col·laboradores, el 2020 els van arribar 115 sol·licituds per assistir 151 infants. Durant aquell any es van fer 913 estades de la mà de les 84 famílies col·laboradores que hi ha al banc. Segons explica Velasco, el 2020 no va ser un any normal, degut a la pandèmia i al fet que es va recomanar a aquelles persones de col·lectius de risc que anul·lessin les cooperacions. “Tot i així, n’hi va haver que van decidir que era més segur per tothom que la criatura es confinés amb la família col·laboradora”, explica la coordinadora.
Aquestes relacions s’estableixen en base a la confiança i al compromís mutu d’ajudar un infant. Ara bé, segons reconeixen des del mateix servei, falten mans. Només cal veure les dades: 115 demandes per 84 famílies disponibles. “El boca a boca és el nostre gran aliat, però tot i que el servei va creixent, encara tenim llista d’espera”, explica Velasco, qui assegura que els casos que no es poden resoldre des del servei, s’atenen per altres vies. No hi ha cap requisit per ser família col·laboradora, tant se val si s’és parella o persona sola, amb o sense fills, jove o jubilat. L’únic que cal és tenir ganes de passar l’estona amb una criatura i ajudar una família que, sense suport, no se’n sortiria.
