La fi del curs escolar dona el tret de sortida a les activitats de la campanya d’estiu, amb una inacabable oferta de casals, tallers, activitats esportives, colònies i campaments. És l’educació no formal que pren el protagonisme a les extraescolars que de setembre a juny omplen les tardes dels dies laborables un cop acabada la jornada lectiva.
Es tracta d’aquella educació que evidencia un procés constant al llarg de la vida i que va molt més enllà dels centres educatius i de les pràctiques formals. Així ho defineix l’Informe ‘Oportunitats Educatives a Barcelona 2022’, que des del 2016 ha elaborat de forma biennal l’Institut Metròpoli per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, i que dedica un capítol a ‘L’educació més enllà del temps escolar i al llarg de la vida’, en què s’alerta que existeixen “preocupants” diferències de participació segons els grups socials. És a dir, els infants i joves en situació de més vulnerabilitat i els qui més es beneficiarien de la participació en aquestes activitats “són paradoxalment” els qui menys hi accedeixen. Per aquest motiu, l’Informe remarca que les activitats d’educació no formal poden reforçar les dinàmiques de segregació escolar, tot i que en aquests casos “no es dona una correlació lineal entre rendes i participació”. De fet, l’informe evidencia que on hi ha més participació i ofertes són en els districtes amb rendes mitjanes, com per exemple Gràcia i Sant Martí, i destaca que el principal escull que aprofundeix les diferències és el preu de les extraescolars.
La recerca ofereix un apartat de recomanacions, algunes de les quals l’Institut Metròpoli assenyala que ja s’estan implementant per part de l’Ajuntament de Barcelona. Així, es considera que el consistori té un “rol clau” per intervenir en les activitats extraescolars, considerant que cal mapejar, analitzar i regular l’oferta; dissenyar i planificar les activitats, tenint en compte criteris d’equivalència educativa entre territoris; garantir que la informació de l’oferta arriba a les famílies i implementar un sistema de beques perquè hi pugui accedir tothom.
Per combatre les desigualtats, des de l’Ajuntament de Barcelona s’han desenvolupat diverses mesures i estratègies, algunes iniciades fa anys i d’altres tot just fa un any, per corregir la segregació d’oferta no formal, a través sobretot amb la Campanya de Vacances d’Estiu (CVE); amb la promoció d’activitats extraescolars Les tardes educatives, iniciada el 2022 per garantir que infants i adolescents de la ciutat gaudeixin d’activitats diverses, i també amb els programes d’acompanyament educatiu, de reforç escolar i de promoció d’idiomes com són el Tangram, l’Èxit i l’Speak up que es fan en els centres educatius.
Precisament, l’Informe destaca la Campanya de Vacances d’Estiu com una evidència de l’èxit per revertir la segregació i igualar l’oferta d’educació no formal a tots els districtes. Està dirigida a infants i joves d’1 a 17 anys i ha experimentat un notable increment de participació entre el 2013 i el 2022. De fet, pràcticament s’ha doblat en aquests nou anys fins arribar l’any passat als 124.000 participants. També ha crescut el nombre d’entitats adherides (de 322 l’any 2013 a 508 el 2022, un 57,8%) que ofereixen les activitats (de 1.543 activitats 1.032, un 90,1%) i el nombre de places (123.650 el 2013 a 314.165, un 154,1% més).
L’informe recorda que es tracta d’una iniciativa coordinada per l’Ajuntament, en col·laboració amb associacions i organitzacions que treballen en el sector del lleure educatiu a la ciutat (en la vessant lúdica, esportiva, o sociocultural), i que són les qui desenvolupen les activitats que s’inclouen. Des de la Campanya també s’ofereix un ajut per garantir l’accés als infants i adolescents amb problemes econòmics.
En aquest aspecte, l’estudi es fa ressò de l’increment de les sol·licituds econòmiques tant demanades com atorgades durant aquest mateix període. Així, entre el 2013 i el 2022, es va passar de tenir 7.296 peticions de beques fins a les 25.180 (un augment de 17.884, que representa un +245,1%). Pel que fa a les ajudes que s’han donat, s’ha passat de 6.696 el 2013 a les 23.203 l’any passat (que representen 16.506 beques més, un +246,5%). De mitjana, més del 90% de les sol·licituds de beques han estat aprovades. I és que en nou anys el pressupost s’ha incrementat en prop de quatre milions, de 1,03 milions a 4,89 milions d’euros, gairebé s’ha triplicat (+372,7% més, assenyala l’estudi).
Segons es pot visualitzar en un gràfic de l’Institut Metròpoli, els districtes on finalment hi va haver més participació de la Campanya de Vacances d’Estiu l’any 2022 van ser Sant Martí, Sant Andreu, Eixample, Nou Barris, Horta-Guinardó, Ciutat Vella i Sants-Montjuïc. Els que en van tenir menys, Gràcia, Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi.
Agost, el mes pendent
L’Institut Metròpoli, però, remarca que com a assignatura pendent caldria ampliar l’oferta al mes d’agost i sobretot fer difusió de les activitats perquè es detecta una gran quantitat del que anomena “famílies absents” que no hi accedeixen per desconeixement.
Com ja hem dit anteriorment, la gran diversitat d’oferta d’activitats d’educació no formal també provoca importants diferències entre els districtes i barris de la ciutat, sobretot pel que fa al preu. Aquesta distància de tarifes, són especialment cares quan les gestionen empreses privades i quan es tracta de temàtiques tecnològiques, com per exemple la robòtica, i d’idiomes, dificulta l’accés a molts infants i joves. I és que a part de les esportives, en què l’Ajuntament fa temps va implantar un sistema de beques per garantir l’accés d’infants i joves a aquestes activitats, les extraescolars més demandades són les d’idiomes i les culturals.
Tot i que l’informe assenyala que les activitats extraescolars estan poc analitzades a Barcelona, es recullen les dades analitzades en dos estudis realitzats en els últims anys. Es tracta del ‘Mapatge d’activitats extraescolars no esportives a Barcelona’ (Ajuntament de Barcelona, 2022) i ‘Les activitats extraescolars als instituts públics de Barcelona’ (Termes, 2020) que permeten fer un dibuix sobre l’equitat en l’educació no formal.
D’aquests dos estudis es desprèn el cost mensual de les extraescolars, que de mitjana valen 35,5 euros, tot i que pot variar segons la tipologia d’activitat i de qui l’organitza (empresa privada, administració, associació de famílies o entitats socials), i pot arribar als 40 euros quan es tracta de música, idiomes i arts visuals. L’elevat preu d’algunes activitats dificultat l’accés dels infants i joves en situació més vulnerable o amb dificultats econòmiques.
A més, el preu de les activitats varia segons els districtes. De fet, prop de la meitat de les extraescolars al districte de Nou Barris, per exemple, són gratuïtes, mentre que a l’Eixample gairebé totes s’han de pagar. Per disminuir la pressió cap a les famílies i donar l’oportunitat d’accés i d’equitat a tots els infants, hi ha molts centres educatius i associacions que ofereixen ajuts i descomptes, tot i que l’informe de l’Institut Metròpoli, alerta que és un esforç “asistemàtic i insuficient”. L’estudi també explica que, com passa amb d’altres activitats d’educació no formal, on hi ha més oferta és en els districtes de renda mitjana, com Gràcia, Les Corts, Sant Martí i l’Eixample.
D’aquí la iniciativa de Les tardes educatives, que l’anterior govern municipal va projectar per garantir una oferta territorial suficient, “de qualitat, diversa i complementària entre centres, entitats i equipaments”. Un programa que anirà acompanyat d’un sistema de beques i que preveu oferir activitats com el Menjallibres, Extra Extra i Som artistes, per posar algun exemple.
Com va explicar Andreu Termes, autor de l’Informe Oportunitats Educatives de Barcelona 2022 durant la presentació pública de la recerca a principis de juny, la creixent iniciativa municipal en l’activitat extraescolar, com Les Tardes Educatives, són “claus” i actuen com a “element disparador” de les oportunitats educatives en l’àmbit no formal. És clar que Barcelona “continua essent una ciutat amb desigualtats educatives”, evidenciades per exemple amb la pandèmia pel que fa a la bretxa digital, però alhora l’investigador destaca la importància de tots els programes que s’estan duent a terme amb l’objectiu d’igualar l’oferta de l’educació no formal a tots els districtes municipals. Recorda que cal persistir en les polítiques d’equitat perquè, com es va veure amb la covid-19, “tot el que guanyem, es pot perdre” amb molta facilitat. Per tant, tot i l’avaluació positiva, cal seguir avançant per igualar les oportunitats d’educació no formal arreu de la ciutat.
