“Els parcs són per jugar no per estar assegut i callar”. “Si et compres un pis al costat d’una escola, ja pots pensar que no serà un pis molt tranquil”. “Volem que se’ns escolti i ens demanin opinió abans de prendre decisions sobre coses que ens afecten”. “Quan et vas fent gran, els profes pregunten menys la teva opinió sobre com et sents a classe o a casa” . “Que l’habitatge sigui més barat perquè tots els infants tinguin una casa i ajudar als que no en tenen”. “Regular les hores de feina perquè els pares i les mares puguin plegar abans, no treballar els caps de setmana, cobrar més i tenir més vacances”.
Aquestes són algunes de les demandes i opinions que 16 dels 27 nens i nenes de 6è de primària de diversos districtes que formen part de l’Altaveu d’Infants de la Ciutat de Barcelona van traslladar en una trobada que van fer dilluns passat amb el Síndic de Greuges de Barcelona, David Bondia, i l’adjunta per la infància de la Sindicatura de Greuges de Catalunya, Aida C. Rodríguez. Aquest grup d’infants, que representen tots els nens i nenes de la ciutat, van presentar-los l’Agenda dels Infants, que recull 11 demandes, 30 propostes i més de 100 idees per millorar el benestar de la infància a la capital catalana. L’Agenda forma part del programa de participació ‘Parlen els nens i nenes’, impulsat per l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona per encàrrec de l’Ajuntament.
El projecte va començar l’any 2021 amb l’Enquesta del Benestar Subjectiu de la Infància que es va fer a 5.000 infants d’escoles de la ciutat d’entre 8 i 11 anys i que van respondre a la pregunta “Com esteu i què podem fer perquè estigueu millor”. A partir d’aquí es van fer diversos tallers en 10 escoles de tots els districtes per analitzar les dades de l’enquesta, d’on es van extreure aquestes 11 demandes principals. D’aquestes últimes 10 escoles van sortir, de forma voluntària, els 27 nens i nenes que formen part de l’Altaveu d’Infants, que des de l’any passat estan fent aquests “diàlegs” per exposar les peticions amb representants de diversos agents polítics i socials, com el comissionat d’Infància i Adolescència de Barcelona, el Consell de la Ciutat, el Consell Nacional d’Infants i Adolescents de Catalunya i els diferents grups polítics municipals de l’Ajuntament. Quan acabin aquestes trobades –l’última i setena serà a principis de març- els infants es retrobaran amb tots ells el 4 d’abril a l’Ajuntament de Barcelona, on els donaran respostes a les idees expressades.
Tant Bondia com Rodríguez van estar atents a les opinions que van expressar els infants, que en aquesta trobada es van centrar en 3 de les 11 peticions: Garantir la seguretat i no permetre que hi hagi violències cap als infants; poder expressar les seves opinions, que se’ls escolti més i participar en les decisions que els afecten; i “cuidar la nostra vida amb la família”. En una primera part, la conversa va girar entorn del bullying, després que el Síndic de Barcelona els preguntés per què creien que alguns dels infants que van respondre l’enquesta el 2021 no se sentien bé. “Potser perquè amb la família no tenen bona relació o perquè ens posen en segon o tercer lloc i s’obliden de nosaltres, perquè no se senten bé pel seu físic i els fan bullying…”. I davant d’aquest problema, “per haver estat jutjats pel nostre físic o pel que sentim”, què poden necessitar dels adults?, van preguntar tots dos síndics. El micròfon anava d’un cantó a l’altre del semicercle que van crear a l’inici del diàleg, amb una participació envejable i unes opinions ben argumentades que van deixar Bondia i Rodríguez ben sorpresos.
El Síndic de Barcelona, un cop tancat el debat sobre l’assetjament escolar, va voler incidir en la demanda que els infants van fer per tenir una ciutat segura i uns espais públics adequats per poder jugar. Bondia els va explicar que van rebre una queixa d’una veïna d’una plaça perquè li molestava el soroll de les pilotes. La senyora demanava que, com passa a molts espais de la ciutat, es col·loqués un cartell de ‘Prohibir jugar a pilota’ a la plaça que tenia al costat de casa seva. Però la resposta del Síndic, feta pública fa uns dies, ha estat a l’inrevés: “Treure el cartell de prohibir jugar pilota de totes les places” perquè, segons va argumentar, s’ha de buscar un “equilibri” entre la petició de la dona que va interposar la queixa que vol descansar i el dret dels infants a poder jugar. A partir d’aquí es va encetar un altre debat sobre els problemes al voltant del “soroll” de les pilotes o dels infants als patis de les escoles. “El so que fan els infants no és soroll”, va remarcar l’adjunta per la Infància de la Sindicatura de Greuges de Catalunya.
A partir del soroll i de jugar als parcs de Barcelona també van anar sorgint moltes més idees. “Fer parcs més divertits”, “que hi hagi més espectacles que no costin tants diners per anar amb la família”, “oferir extraescolars per a tothom”, “que tots els nens i nenes tinguin wifi a casa”, “que els preus dels aliments no siguin tan cars”, que hi hagi més parcs per a nens i nenes amb discapacitats…
La conversa es va fer curta, però abans d’acomiadar-se i buscar un lloc a l’entrada de la seu del Síndic de Greuges de Barcelona per posar el cartell amb les 11 demandes de l’Agència dels Infants, David Bondia i Aida C Rodríguez es van comprometre a estudiar totes les idees i peticions que els havien traslladat i “pensar i reflexionar” de quina manera es poden dur a terme. El Síndic de Greuges de Barcelona va agrair que els haguessin fet pensar en coses que els adults, “per la inèrcia”, sovint “no veiem” i va destacar de totes les idees plantejades pels infants que els adults “treballin menys hores, cobrin més i tinguin més vacances” per poder estar amb els seus fills i filles. I és que, com va afegir Bondia en acabar la trobada, “si us féssim cas, potser les coses anirien d’una altra manera”. Tots plegats es retrobaran en un parell de mesos, el 4 d’abril, i sabran quines d’aquestes idees, propostes, reflexions i demandes per a millorar el benestar dels infants es comprometen a fer realitat. I atenció, perquè de ben segur que aquests nens i nenes estaran atents a veure si es compleixen.
