L’Ajuntament de Barcelona ha estat pioner en les polítiques de joventut. L’any 1985 va elaborar el primer Pla Jove de tot l’Estat Espanyol. D’això ja en fa més de trenta anys, i entre èpoques més lluminoses i d’altres més fosques, ens trobem en un nou moment, on és del tot necessari posar sobre la taula les polítiques de joventut.
Les polítiques de joventut, anomenades també d’adolescència i joventut, i darrerament cada cop més de cicle de vida, tornen a agafar força davant una realitat més complexa, més diversa, i sens dubte més atractiva, plena d’inputs que semblen fer eclosió amb l’arribada de l’adolescència.
El nou Pla d’equipaments i Serveis Juvenils 2018-2028 (PESJove) ha posat sobre la taula nous reptes que cal encetar: un model d’equipament municipal, un catàleg de serveis, uns projectes integrals d’equipaments, la definició dels serveis juvenils, el treball en xarxa, l’autogestió i el suport a iniciatives associatives i una planificació de nous equipaments juvenils que suposen una proposta de futur valenta.
Però abans d’abordar tots aquests temes, és bàsic que partim de l’inici, de la joventut: què sabem de les persones joves de Barcelona? Què ens expliquen d’elles? Què veiem?
Per aproximar-nos una mica a la realitat juvenil de Barcelona és interessant consultar els informes “Joves de Barcelona – Retrat i tendències” elaborats pel PRISMA – Observatori de la Joventut (posat en marxa pel Departament de Joventut el 2017), així com la diagnosi inicial del PESJove. A grans trets i a tall de resum, podem dir:
- Barcelona SÍ que té població juvenil, i a més va en augment
A Barcelona, segons el Padró municipal en data d’1 de gener de 2018, hi viuen —o hi estan empadronades— prop de 446.113 persones que tenen entre 12 i 35 anys, una dada que referma la tendència ascendent del volum d’adolescents i joves, iniciada el 2015.
Per tant, tot i que contínuament sentim que Barcelona és una ciutat que va cap a l’envelliment, podríem dir que, per sort Barcelona cada vegada té més persones joves.
- Els joves són d’orígens diversos. Gran riquesa cultural.
- Els joves SÍ que estudien i SÍ que treballen
- Abandonament prematur dels estudis
- Joves preparades amb feines precàries, no relacionades amb la seva formació. Emancipació en perill.
- Joventut implicada, noves formes de participació i canals de comunicació.
- Malestar emocional creixent entre les joves
Les polítiques municipals han de posar-se ‘La joventut al cap’
La concepció ‘La joventut al cap’, des d’on parteix l’actual Pla d’Adolescència i Joventut 2017-2021, pretén situar al centre de les polítiques a la persona jove, com agent actiu, transformador i de canvi. El jove deixa de ser un simple participant, usuari per a passar a ser co-responsable d’allò que està passant i del que vol que passi.
Darrere del concepte de ‘La joventut al cap’, hi ha moltes metàfores incorporades.
Primer de tot, un recordatori. Des de les administracions públiques no ens podem oblidar de la joventut, cal pensar en ella, no perquè siguin el futur, sinó perquè són el present, i perquè la ciutat no es pot construir d’esquena a ella.
D’altra banda, també vol transmetre que la joventut és cosa de tots, no només d’una àrea, o un departament de joventut, ha d’estar immersa en cadascun dels plans impulsats, dels departaments, instituts, i entitats de l’Ajuntament de Barcelona.
I per últim, també concep la joventut com la veritable protagonista, l’actriu principal. Sense ella no hi ha actuació, per tant, no és vàlid parlar de polítiques de joventut, si no ens hem parat a escoltar-los i a sentir-los. En aquest darrer lema, es vol transmetre als professionals de joventut, que quan han d’impulsar accions o programes, ho facin des de la joventut, i amb la joventut al cap.
Barcelona es posa ‘La joventut al cap’ amb un nou pla d’equipaments i serveis
El PESJove aborda aspectes de gran importància dins les polítiques de joventut de la ciutat:
Necessitat de conceptualització i definició de l’Espai Jove
Amb la conceptualització de l’equipament municipal juvenil, es defineix l’Espai Jove, que comptarà amb uns serveis bàsics que obligatòriament s’hauran de prestar: d’acollida i atenció informativa, de trobada, de dinamització per a adolescents i de dinamització juvenil. També contempla uns serveis complementaris i/o específics que inclouen el suport a l’estudi, l’acompanyament i escolta, de facilitació i difusió de la creació cultural i artística, de foment d’activitats socioculturals, formatives i de lleure o d’acompanyament a iniciatives juvenils i de foment de l’associacionisme. Per últim, també dins del model d’Espai Jove, es contemplen els serveis SEFO: Salut, Educació, Formació i Ocupació, que complementaran la cartera de serveis de l’equipament.
Un dels aspectes innovadors del PESJove, és que posa l’accent en la necessitat que cadascun dels Espais Joves pugui redactar, de forma territorial i participada, el seu propi Projecte Integral Vertebrador de l’Equipament (PIVE). Cal que comunitàriament i liderat per l’equip del mateix equipament es construeixi un projecte propi. L’Espai Jove ja no és únicament el que fa, si no el que pretén, el seu ideari i la seva missió.
Definició de serveis juvenils
També s’aborda la descripció dels serveis juvenils existents, així com la concreció de serveis per a adolescents, definint el programa funcional i les característiques de serveis com els Punts infoJOVE, els serveis de dinamització juvenil o els serveis d’escolta, entre d’altres.
Reconeixement i suport a iniciatives i projectes juvenils
Es dedica una especial atenció al fet de reconèixer i promoure els projectes autogestionats: el pla distingeix clarament l’equipament municipal juvenil de referència, d’aquell que, tot i tenir una vocació de servei públic, s’ha creat i impulsat únicament des de les persones joves i són projectes autogestionats per les mateixes entitats o joves, els Casals de Joves.
Futurs equipaments juvenils, planificació territorial
El Pla fa una planificació territorial dels diferents equipaments, pel període 2019-2028, relatives a la implantació i obertura d’Espais Joves a la ciutat. El pla estableix que es crearan 13 nous Espais Joves i, per tant, d’aquí a 10 anys n’hi haurà 29.
Creació i impuls de la XARXA JOVE
El PESJove, també preveu i desenvolupa la creació d’una Xarxa Jove. S’inclouen aquí accions com l’existència d’espais de bones pràctiques, la capacitació professional, i la creació de grups de treball i de trobada.
La constitució d’aquesta Xarxa Jove, tan rellevant per a la capacitació dels professionals de la joventut, començarà el seu recorregut amb una jornada per visibilitzar i compartir bones pràctiques i experiències rellevants. Es tracta del COCO Jove, jornada per COmpartir Coneixement, que aplega avui professionals de la joventut de la ciutat de Barcelona, però també d’altres indrets. Una jornada que pretén donar a conèixer experiències rellevant en el camp de la joventut a Barcelona, Reflexionar i abordar el debat sobre vincle, joves i implicació comunitària, i per finalitzar s’explorarà amb una visita a 3 espais joves de la ciutat.
I és que és el moment de continuar posant la joventut al cap de tothom, de crear xarxes, teixir comunitat, acompanyar processos, i generar espais on compartir coneixement sobre l’educació, la joventut, i els nous reptes que se’ns presenten.
Els serveis juvenils i els Espais Joves, treballen cada dia, amb la joventut al cap, promovent el treball comunitari, practicant l’escolta activa, fomentant la participació dels joves, acompanyant trajectòries personals… Una tasca gens senzilla, que cada dia desenvolupen centenars de professionals de joventut compromesos amb la seva tasca.
Alícia Aguilera Martínez. 1975. Educadora social de la 2a promoció d’educadors i educadores de Catalunya, Pedagoga, i mediadora comunitària, treballant per la població jove de Barcelona des de diferents àmbits des de l’any 1998, actualment Cap del Departament de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona.
