A Catalunya, actualment, hi ha vora un 32% de fracàs escolar. L’abandonament prematur de les aules és una realitat que no disminueix i, a la vegada, és una de les causes del 55% d’atur juvenil que també es pateix. Les causes estructurals de l’abandonament “són diverses: els ratis elevats de les aules, professorat sobrepassat, el baix finançament en educació o una mala relació familiar. Qualsevol explicació que no contempli diversos factors serà simplista”, assegura Aina Tarabani, experta en abandonament escolar i professora de Sociologia a la UAB.
Els moments de transició, com el final de l’ESO, són crucials per a evitar que els joves deixin els estudis. Quan els joves s’enfronten a una decisió acadèmica, sobretot a l’adolescència, la pressió es pot traduir en un abandonament de les aules. Conèixer, per tant, els condicionaments que els determinen en la tria, així com saber afrontar les seves situacions emocionals, és vital per als joves. Però també per les seves famílies, “ja que es tracta d’una elecció que no haurien de fer sols”, explica la Neus Gòmez, tècnica assessora de la gerència d’educació de la Diputació de Barcelona. “I, sobretot, s’ha de tenir en compte que cap tria no és irreversible”, afegeix.
En aquesta clau s’emmarquen la Plataforma Social Martí-Codolar, institució salesiana que funciona en lògica d’escola de segona oportunitat. Hi assisteixen joves com l’Adrián, qui es trobava sobrepassat per una “situació difícil que feia que a l’escola no m’anés bé. No hi feia res i em titllaven de gandul. Però no era així”. Ara ha tornat a estudiar en la UEC del Martí-Codolar, una escolarització compartida que té com a finalitat l’emancipació i autonomia laboral dels joves que hi assisteixen.
