En els darrers deu anys la matriculació a la formació post obligatòria en centres públics a Barcelona ha crescut en un 97%, és a dir: s’ha doblat respecte a les xifres del curs 2007-08. Pel que fa a l’augment en l’ingrés als centres privats, ha estat d’un 25%. Aquestes xifres es destil·len del primer Informe d’Educació Postobligatòria i Pràctiques Educatives elaborat pel director de l’Institut d’Estudis Regionals, Ricard Gomà i que va ser presentat a l’Ajuntament de Barcelona.
Aquest text, que a partir d’ara es publicarà de manera bianual, porta a concloure que “Barcelona té un univers educatiu que va més enllà de les xarxes reglades, un mapa educatiu molt potent en el que també es detecta una territorialització molt desigual en la presència de centres per districtes”, segons Gomà. I és que en els darrers anys s’ha vist una disminució en la matrícula en els Centres de Formació d’Adults, ja que “l’oferta continua essent la mateixa des de fa anys, mentre que les necessitats van evolucionant”, segons Albert Sánchez-Gelabert, sociòleg i autor d’un informe sobre Educació al llarg de la vida.
Per això, es conclou que el que més demanden els usuaris d’educació postobligatòria és la diversitat en l’oferta, la flexibilitat en els cursos i les matrícules i un millor assessorament i guia pel ventall de possibilitats, que encara no estan recollides en cap catàleg ni cercador. Així mateix, el comissionat d’Educació, Infància i Joventut, Miquel Àngel Essombra, considera que és indispensable “reequilibrar territorialment l’oferta formativa tenint bons centres de referència d’FP”.
I és que la Formació Professional ha estat una de les claus de l’increment de la matrícula en la darrera dècada; el creixement als cicles formatius de Grau Superior ha arribat al 52.8%, mentre que la crescuda en Grau Mitjà ha estat del 33%. Una altra de les dades que destaca en el canvi en les matriculacions és la de les Escoles d’Adults, que han viscut una davallada del -1.9% a la pública i un -69.3% a la privada. Pel que fa al Batxillerat, l’augment ha estat quasi insignificant (0.1%), però continua essent l’opció prioritària en la postobligatòria amb un 79%.
Formació a centres cívics, ateneus i model comunitari en auge
Els espais de formació no reglada estan guanyant cada vegada més terreny a les escoles d’adults: el fet de tenir més oferta i flexibilitat, així com cursos més curts i delimitats atrauen els usuaris que busquen formació no per cobrir una necessitat bàsica -l’alfabetització- sinó formar-se per plaer. Així, els centres cívics municipals han incrementat les activitats formatives en un 12.6% en els darrers 3 ants (1.300 activitats més i 3.000 inscripcions més).
L’Informe d’Educació Postobligatòria i Pràctiques Educatives Comunitàries conclou que “la ràpida inclusió de les noves tecnologies de la informació i comunicació i l’esclat de la crisi econòmica han evidenciat la necessitat d’oferir espais formatius per fer front a situacions de precarietat i d’exclusió social. Així, a la ciutat s’ha anat creant un dens univers educatiu que conjuga entitats, organitzacions, departaments, centres i equipaments públics amb voluntat i caràcter educatiu.
Però aquesta implantació, tant de models nous i comunitaris, com de les ofertes reglades és desigual entre els diferents districtes de la ciutat. Segons l’informe, algunes zones com l’Eixample tenen gran diversitat i absorbeixen el 100% de la matrícula en algunes famílies professionalitzadores. Per contra, Sant Andreu o Gràcia no compten amb cap centre públic de Formació Professional. I és que la pública i la privada també generen diferències pel que fa als districtes, que es noten, sobretot, a les ràtios. Mentre en districtes com Nou Barris els grups de CFGM en la pública tenen 32 alumnes de mitjana, a la privada són només 24.
Alumne més jove, amb moltes dones i persones migrades
Segons l’Informe destaca una forta presència de dones al Batxillerat i als cicles formatius de Grau Superior (amb 54% de dones matriculades). Però, per contra, els Programes de Qualificació Inicial i els Cicles Formatius de Grau Mig mostren una clara davallada de dones a les aules (28.5% i 37% respectivament). De la mateixa manera, també destaca el rejoveniment dels alumnes des que va començar la recuperació econòmica (2014, segons el text); des de llavors, s’han reduït els assistents a aquestes ofertes formatives majors de 20 anys.
D’altra banda, també és remarcable la diferencial presència de joves estrangers a les diferents opcions formatives. Gairebé un terç dels joves 16-18 anys que estan repetint l’ESO (30,6%) o que cursen programes de qualificació professional inicial (PQPI) (29,7%) són d’origen estranger. Succeeix de manera similar en el cas de les Escoles d’Adults on més d’un de cada quatre alumnes matriculats són d’origen estranger (26,4%). Contràriament, hi ha una presència d’alumnes molt inferior tant als CFGM (11,3%) com a Batxillerat (7,8%) i CFGS (6,4%).
