Segons dades de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), només un 1% de les persones refugiades accedeix a l’educació superior. Davant aquesta preocupant realitat, l’any 2016, la Universitat de Barcelona va engegar el Programa de suport a persones refugiades i provinents de zones de conflicte, coordinat per l’equip de Solidaritat UB. Aquesta iniciativa neix amb l’objectiu de promoure l’accés a la universitat a aquelles persones que han hagut de fugir del seu país a causa de la guerra o d’altres episodis de violència i que, en conseqüència, han vist estroncada la seva trajectòria vital i educativa. El programa es duu a terme en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, a través de la Direcció de Serveis de Justícia Global i Cooperació Internacional.
La iniciativa es va coure en un moment en el qual es preveia l’arribada de 16.000 persones refugiades a Espanya procedents de Grècia i Itàlia, fet que mai va arribar a produir-se. Tot i això, des de la Universitat de Barcelona es va veure la necessitat d’impulsar un programa d’ajuda que permetés a les persones refugiades continuar els seus estudis. “Vam decidir que no havíem d’esperar que aquestes persones vinguessin, sinó que s’havia de dissenyar un curs que permetés que aquestes persones que estan en situació de vulnerabilitat, en termes de drets humans, poguessin venir cap aquí de forma legal amb un visat d’estudis”, explica Cati Jerez, coordinadora del programa. D’aquesta manera, els estudiants s’incorporen a la vida universitària com uns estudiants internacionals més.“És una aposta i un compromís per la responsabilitat social de la Universitat i per fer una universitat més inclusiva”, destaca Jerez.
L’Eli té 22 anys i és de Síria. Va marxar del seu país d’origen, diu, per buscar una vida millor i viure en pau. Uns familiars que viuen a Barcelona li van parlar del programa impulsat per Solidaritat UB i va sol·licitar la beca des de Síria el 2015, de manera que va ser de la primera generació de persones que hi van accedir. Actualment, gràcies a la beca que se li va concedir, estudia Odontologia a la Universitat de Barcelona. Com ella, cada any entren al programa quinze estudiants. La beca inclou l’allotjament en pensió complerta a una residència universitària, la matrícula universitària, assistència legal i sanitària i cursos d’aprenentatge d’idiomes. La majoria d’estudiants becats són procedents de Síria, però també n’hi ha d’Afganistan i Iraq. Enguany, a més, s’hi han incorporat dos estudiants de la República Democràtica del Congo.
Quan arriben a Barcelona, els estudiants fan el Curs de transició a la universitat, un curs extensiu que consta de tres mòduls: un aprenentatge simultani de català i castellà i coneixement de l’entorn sociocultural, una formació en drets humans i cultura de pau i un curs de preparació per a la inserció laboral. “En el Curs de transició a la universitat vaig conèixer molta gent, va ser el primer pas i el més important per poder integrar-me en un país nou amb una cultura diferent de la meva”, explica l’Eli. Si els estudiants superen aquest curs de transició a la universitat, aleshores comencen el grau universitari amb la mateixa cobertura fins a la finalització dels seus estudis.
El contacte amb els estudiants es fa a partir de diverses entitats i projectes que treballen en l’ajuda a les persones refugiades. Un d’aquests programes és Refugees Education Support in MENA countries (RESCUE), dedicat a prestar suport i acompanyament a la població local del Líban, Jordània i Iraq, especialment a les persones refugiades. A través de les seves oficines, es fa la difusió de la convocatòria de beques. Els estudiants interessats omplen un formulari que arriba a la Universitat de Barcelona on adjunten la informació relativa als seus estudis i a la seva situació de vulnerabilitat.
Un espai de seguretat per a reconstruir-se
Segons la coordinadora d’aquesta iniciativa, passar pel programa proporciona als estudiants un espai de seguretat, després de passar per situacions d’inestabilitat i violència molt complicades. “Configura un espai per reconstruir-se, repensar-se una altra vegada”, destaca Jerez. “A vegades ens expliquen que el fet de poder caminar pel carrer sense sentir el soroll de les bombes o les sirenes és per ells com estar en un oasi de tranquil·litat”, afegeix. A més, l’aclimatació en un entorn absolutament nou aporta una gran resiliència als estudiants. “Jo veia la meva gent patint al meu país, va ser una experiència difícil”, afirma l’Eli. Això, diu, l’ha fet ser qui és ara. “Viure aquesta situació m’ha fet una persona més adulta, m’ha canviat la manera de veure el món”, expressa.
L’Eli explica que Barcelona és una ciutat molt integradora i amable i que, malgrat les diferències, té moltes coses en comú amb el lloc on vivia. “Em sento molt a gust aquí, és com la meva segona casa”, comenta. A més, considera que participar en el programa li ha donat una gran oportunitat per a desenvolupar-se personal i professionalment. Tot i això, espera que es restableixi la pau al seu país per poder tornar. “Vull tornar a Síria i ajudar la meva gent en tot el que pugui”, acaba dient.
Davant la bona rebuda que ha tingut la iniciativa, el proper mes de març es plantejarà a la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) la possibilitat d’ampliar el Curs de Transició a la Universitat a totes aquelles universitats que vulguin adherir-se al programa. “La nostra voluntat és poder estendre aquest programa el màxim possible, ja que els resultats han sigut molt positius”, afirma Jerez. “Hi ha persones que estan recuperant la seva vida i tenint il·lusió per un futur, podent contribuir enormement tant en el nostre país com al seu país d’origen, en cas que hi hagi un retorn”, explica.
