“Són dies durs” com diu la Nadia. I és que no és gens senzill quedar-se a casa durant tants dies i fer-se a la idea que trigarem una mica més de temps a tornar a la normalitat. Cada cop són més les estones en què l’avorriment, el sentiment d’estranyesa i les ganes de sortir al carrer o retrobar-vos amb les amigues i els amics pesen massa.
Sabem molt bé que les videotrucades amb la família no omplen el buit que deixa el petó virtual. Aviat, ben aviat, podrem donar-nos totes les abraçades que enyora tant el Ian i la Noa. Abraçades que han esdevingut un dels tresors més preuats.
Encomaneu alegria i de rialles i de jocs no en falten. Sort en tenim. Quin efecte més poderós. Tanmateix, alguns dies us sentiu especialment neguitosos i teniu unes ganes terribles d’enfilar-vos per les parets. De vegades, fer manualitats, tocar un instrument, llegir contes, practicar la taula d’exercicis del vostre youtuber preferit, transformar la banyera en una piscina olímpica, veure la tele, jugar al parxís o a videojocs, cuinar postres, superar el repte del dia, tancar-se a l’habitació o fer una mica d’escola n’esteu un xic farts. Us entenem. Als adults també ens passa. A més a més, a casa potser no sempre trobeu la calidesa i la comprensió que necessiteu. Per què negar-ho? Al cap i a la fi, als grans, aquesta situació, ens ha trasbalsat força la vida. Bé, a uns més que a d’altres. Que hi ha que ja ho tenien molt difícil abans.
Tot i això, cal treure’s el barret perquè la vostra actitud és elogiable. Us renteu les mans disciplinadament quatre-centes vegades al dia i a les 20.00 h, com cada vespre, sortiu al balcó per unir-vos al gran aplaudiment col·lectiu. Per totes les heroïnes i herois, que cada cop en són més. Tampoc no defalleix la voluntat per no llençar-vos als braços dels vostres avis o àvies quan els teniu a prop. És un esforç gran que sosteniu guiats per l’amor a la vida.
Vet aquí que, de cop i volta, paraules com responsabilitat col·lectiva, ciutadania, món global o bé comú, han pres un nou significat i formen part del vostre vocabulari. L’experiència sempre serà més efectiva que una classe magistral com diria algun pedagog que conec. Probablement sou i sereu la generació que omplirà d’acció i de valor positiu això de ser ciutadanes i ciutadans del món que es reconeixen en la seva humanitat compartida. Darrerament ja anàveu reclamant-nos aquest canvi de consciència. Urgeix posar-hi rumb, imaginar-la i fer-la realitat. Com diu la Leyla “el coronavirus no és el millor que ens ha passat però també és veritat que ens ha ensenyat moltes coses” “espero que el futur sigui millor”. Quanta saviesa. A veure si definitivament us escoltem perquè teniu molt a dir i molt a ensenyar-nos.
Aprofitem bé tot el que estem aprenent de bo aquests dies. “Siguem millors” és la frase que més circula per les xarxes i amb raó. Siguem millors per vosaltres, per nosaltres i per tots els que, lamentablement, ens han deixat.
El vostre esforç està sent excepcional i la vostra actitud admirable. Us ho hem de dir tantes vegades com faci falta. TOT ANIRÀ BÉ, repetiu i dibuixeu incansablement. Seguiu així, la vostra enteresa és la nostra esperança i fortalesa.
Aquí va un MOLTES GRÀCIES en majúscula per a cada nena i nen!
______________________________________________
Estimat Diari és una web creada per l’Ajuntament de Barcelona perquè els nens i les nenes de la ciutat hi comparteixin dibuixos, idees, vídeos, etc. Tot aquest material servirà per construir un diari de la ciutat durant els dies de confinament, fet pels nens, i fins i tot es preveu que s’acabi convertint en una revista o un llibre. Durant aquestes setmanes, a l’Educa Barcelona anirem recollint part d’aquest material i demanant a un autor/a que el comenti.
Susagna Escardíbul és pedagoga i membre de l’àrea de continguts de Fundesplai
______________________________________________
