El passat dimarts 8 de setembre vam poder gaudir del segon webinar del cicle de debats I l’educació a Barcelona, què?, que impulsa el Consell Educatiu de ciutat, centrat en l’educació infantil i l’escola bressol en situació de Covid19.
Durant aquests mesos de pandèmia s’ha parlat molt d’educació i escola però s’ha parlat poc de l’escola bressol i de l’educació dels més petits. Es tracta d’una etapa educativa de gran transcendència a l’hora de promoure els drets i les oportunitats dels infants. I és que són moltes les institucions i experts que afirmen que l’etapa educativa del 0-3 ofereix als infants oportunitats de desenvolupament personal, social, cognitiu i emocional que determinaran la seva trajectòria vital de futur.
Les intervencions de Vicenç Arnaiz, psicòleg i president de l’observatori de la infància i la família de Menorca, i Maribel Pasarín, Directora de Promoció de la salut de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, conduïdes per la mestra Maria Roca, ens van permetre capbussar-nos durant una bona estona en les reflexions i suggerències per iniciar el nou curs escolar a les escoles bressol de Barcelona.
Arnaiz va transmetre serenor i confiança cap a les famílies i les educadores. Va remarcar l’educació com una tasca de present i de futur i la possibilitat de construir, en la situació en la qual ens trobem, un futur immediat com a una oportunitat. Va insistir en la necessitat de reconstruir el claustre d’educadores per a poder fer una bona reorganització de l’escola bressol (o escoleta, com es diu a Menorca). D’aquesta reconstrucció interna han de sorgir, segons el psicòleg, espais de cura i estima, tan individual com col·lectiva.
“L’escola ha de ser un espai de resistència de les relacions, un lloc on s’estableixin connexions”, va dir Arnaiz durant el webinar en una intervenció contundent, alhora que bonica i trascendent. El següent pas, segons el psicòleg, un cop reconstruït el claustre i reorganitzada l’escola, és fer pinya amb les famílies. Acollida, acompanyament i fer comunitat com a clau del procés. Molta gent s’ha reinventat arran de la pandèmia i Arnaiz diu que s’ha de seguir donant oportunitats, tant a les famílies com als claustres per seguir creant, inventant i sobretot aportar eines per enxarxar-se i compartir idees.
La nota commovedora va aparèixer en parlar de la comunitat dels infants. Amb la revelació que “les relacions entre infants, des de molt petits, constitueixen un excel·lent matalàs afectiu” i que “alguns nens i nenes petits havien evidenciat amb enyorança i tristesa la intensitat del vincle amb els seus iguals”. Aquestes realitats aporten un altre argument incontestable per mantenir l’apertura de les escoles bressol com a servei essencial. “La intensitat de les relacions i la riquesa de les seves oportunitats són, potser, la singularitat més significativa que ofereix l’escola bressol”, diu Arnaiz.
Equilibri entre fomentar les relacions i la seguretat
Maria Roca, mestra i directora d’una escola bressol municipal, va introduir la temàtica i dosificar amb precisió les preguntes que sorgien al xat durant la sessió del webinar. Va insistir, per una banda, en la importància de posar l’infant al centre de les reflexions i, per l’altra, en que la clau d’aquest proper curs és perdre la por sense ser temeraris. És a dir, cal trobar l’equilibri entre la prevenció i la seguretat i la riquesa de les relacions, la proximitat i l’estima. Els mestres han de ser capaços de transmetre que l’escola és i serà un entorn segur, protector, educatiu i acollidor.
Maribel Pasarín, al seu torn, va intervenir des de l’experiència en l’àmbit de la salut i va afirmar que l’educació és “un dret inqüestionable”. Considera l’escola com a una prioritat per a la salut de la població i, per tant, apunta que ha de ser vista com a servei essencial i cuidada com a tal. Des d’aquesta premissa, Pasarín va insistir en que la salut no és només absència de malaltia, sinó que és la combinació del benestar físic, psicològic i social. L’objectiu sanitari, doncs, no és “exclusivament reduir la incidència de la Covid19, sinó millorar la salut de la població”.
És per això que Pasarín va alertar que “privar dels beneficis que implica l’escola té conseqüències negatives per a la salut”. De la mateixa manera, va posar l’accent en les desigualtat que hi ha en àmbits sanitaris i que la COVID-19 ha mostrat un patró de desigualtat social. És per això que va incidir en la importància d’una escola pública de qualitat, en tant que agent reductor d’aquestes desigualtats, tant en el curt com en el llarg termini.
Del webinar es van extraure diverses conclusions conjuntes, com la constatació que l’abordatge individual de la situació no resol cap problema de salut; les solucions han de ser col·lectives i han de venir tant dels entorns més propers (família, barri o entorn social), com dels més distants (polítiques públiques de diferents nivells). El col·lectiu, la xarxa o la comunitat educativa es mostren com a valors i estructures sanadores, més que com a nuclis de contagi. “Que les escoles funcionin de la millor manera possible no ha de ser només l’objectiu de les famílies afectades, sinó de tota la societat”, va afegir Pasarín.
La Comissionada d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, Maria Truñó, va obrir el debat agraint el temps i l’espai per reflexionar en el marc del Consell Educatiu de ciutat, i recordant que les 102 escoles bressol municipals són un servei educatiu essencial de la ciutat i, com a tal, s’han reforçat en el context Covid amb més hores d’educadores de suport, de neteja, així com materials per a la prevenció i dispositius per millorar la comunicació amb les famílies.
Per finalitzar el debat, va agrair les reflexions de fons compartides i va transmetre reconeixement, confiança, ànims, energia i calma a totes les educadores i famílies que recentment han iniciat el repte d’un nou curs escolar singular. A més petita escala, per un terç dels infants, amb la reobertura de les bressol al juny i juliol, els equips i famílies ja van poder començar a transitar l’experiència de la bressol en context de pandèmia.
