Durant el confinament es va popularitzar el mantra del “Tot anirà bé”. Als balcons, que eren la principal plataforma d’expressió, juntament amb les xarxes socials, lluïen pancartes, moltes fetes per criatures, plenes d’arcs de Sant Martí amb aquesta llegenda, que incitava a fer una lectura optimista de la crisi. Però, més enllà de no deixar-se vèncer pel desànim, la pandèmia ha deixat la necessitat de fer una lectura de què ha passat a la societat i què ha passat als seus membres.
“No hem d’amagar les emocions: no s’hi val dir que tot sortirà bé i ja està. Ens estan passant coses i n’hem de parlar”, explica Pilar Lleonart, responsable del Programa Barcelona Ciutat Educadora, de l’IMEB. El projecte Estimat Diari va ser impulsat, durant els primers mesos del confinament, per la Direcció de Ciutat educadora i Cultura als barris (Institut Municipal d’educació i Cultura de l’Ajuntament de Barcelona). Es tracta d’una iniciativa per a que els infants de la ciutat de Barcelona poguessin expressar els seus sentirs a través de dibuixos, fotografies o cartes, que van ser recollides a un web i a diverses plataformes com El Diari de l’Educació.
Aquest projecte, que estimulava els nens i nenes amb preguntes obertes, és un portal per a entendre què han sentit els infants, per escoltar-los i per a que els adults en puguin aprendre. “Rescatem la veu dels infants com a ciutadans de ple dret que, sovint, tendeixen a ser oblidats”, reitera Gretel Vila, tècnica de l’IMEB. Així, Estimat Diari ha anat mutant de la mà de la situació socio-sanitària: ara s’ha convertit en una exposició que anirà itinerant per diferents barris de la ciutat i serà un dels plats forts de la Biennal de Pensament.
Cures i resiliència en dibuixos
Avis i àvies, famílies senceres fent ioga, el caos dels supermercats, les ànsies de sortir, professionals sanitaris convertits en herois, el tedi i l’avorriment…aquests i molts d’altres són els missatges dels centenars de dibuixos que es poden veure a l’Estimat Diari. Per a aconseguir aquest recopilatori de la veu dels infants es va demanar la col·laboració de totes les escoles de Barcelona, que “estaven passant un moment horrible”, i es va comptar amb les experiències de lleure educatiu a través del programa BAOBAB. Aquests dibuixos formen part de l’essència d’una època i d’una generació. “És la visió crítica del que succeïa a uns infants als quuals s’ha escoltat”, explica Lleonart; per aquest motiu s’està treballant per a que tota aquesta documentació passi a formar part del Memorial Democràtic.
Però l’Estimat Diari no és només un àlbum de fotos per a recordar èpoques passades, sinó que a través de les preguntes que es van fer als menuts per a estimular la seva expressió (tals com ‘com et sents’, ‘com et relaciones amb els teus avis o àvies’ o ‘què trobes a faltar’), s’ha elaborat una carpeta d’aprenentatge que arribarà a totes les escoles de Barcelona. Aquest document és una guia per a donar suport als docents en el procés d’acollida emocional durant per a treballar durant tot el curs.
“Les criatures han estat sis mesos sense veure’s i sense fer allò que han de fer que és conviure”, explica Eva Martínez, mestra i terapeuta de l’Asocciació AraeBCN i participant del disseny de la carpeta d’aprenentatge. Així, arran de les experiències explicades pels infants, s’han preparat diverses activitats per a crear espais de confiança i socialització a l’aula que ajudin a acompanyar els canvis que vindran. “Perquè la pandèmia no s’ha acabat encara”, recorden.
La clau del projecte es basa en la perspectiva humanista: acceptar què està passant i que no és fàcil. La premissa, doncs, és que cadascú pugui assumir allò que sigui capaç d’assumir i que no se sobrepassi. I que no passa res. Això inclou també escola i docents. “Són els mestres els qui han de generar aquests espais de confiança i això comença per ells: és important que es plantegin fins a quin punt estan disponibles emocionalment per a poder acompanyar. La primera escolta ha de ser cap a un mateix”, explica Martínez.
Una Biennal contra l’adultocentrisme
Tot el projecte de l’Estimat Diari està pensat per a ser treballat en col·lectiu, per a reforçar el vincle que es va veure truncat amb el confinament i per aprofundir en l’escolta emocional. I aquest és també l’objectiu de l’exposició, que anirà itinerant diferents barris de Barcelona i que tindrà un espai destacat a la Biennal de Pensament d’enguany. “Hem aprés que sols no anem enlloc, així que volem recollir la veu de tothom, inclosos els nens i nenes, i que puguin participar en un espai que acostuma a ser per a adults com és la Biennal”, explica Sandra González, membre de BAOBAB i de l’equip de l’Estimat Diari.
Un dels objectius de l’exposició era recollir tota aquella experiència digital durant el confinament i convertir-la en una realitat física. “Normalment acostuma a ser al revés, i aquest va ser el repte”, reconeix Griselda Serra, membre de l’Agència One Big Robot, encarregada del disseny de l’exposició. Diferents plafons amb preguntes que faran pensar i un vídeomapping que recull les reflexions i alguns dels dibuixos dels infants en una experiència interactiva i tendra. Això és el que es podrà trobar a l’exposició, que busca ser un espai de treball entre mestres i alumnes per reflexionar sobre el què hem passat i el que vindrà.
I és que l’objectiu del web, l’exposició i la carpeta d’aprenentatge és posar els infants al centre i ajudar-los a que facin sentir la seva veu. I per a això, durant la Biennal els infants i famílies que ho vulguin podran participar en una activitat participativa en què es reflexionarà sobre què ha passat amb la infància durant el confinament. Així, durant una hora, i a través de dinàmiques teatrals i espais de debat crític, els nens i nenes “seran protagonistes i explicaran la seva opinió sobre temes que, sovint, pensem que no entenen. Però creiem que si els donem l’espai i l’oportunitat, els infants poden reflexionar sobre el seu propi paper en la societat i les relacions de poder que s’hi donen”, exposa Magalí Permanyer, membre de la cooperativa Nus, encarregada de dinamitzar l’activitat.
Aquesta iniciativa, segons Permanyer, és molt important que se celebri en espais com la Biennal de Pensament, que són pensats “per a adults i on els nens i nenes, com a molt, són només consumidors. Aquest serà el seu espai de reflexió i un espai d’aprenentatge pels adults que els acompanyin”, afegeix. I és que, a través d’escenes teatrals, en que es mostraran escenes quotidianes del confinament, es connectarà amb les vivències, les queixes i les propostes de cadascú. Perquè, al cap i a la fi, com diu Permanyer, “les experiències individuals són riquesa col·lectiva”.
