Entrar al Til·ler és respirar música. Als passadissos se senten els nens i nenes cantant i, de sobte, un concert de maraques, panderetes, xilòfons i triangles copsa l’ambient. Són els Shakers, un grup de nens i nenes d’Infantil que, durant la pausa de l’hora de dinar, ha fet seva una caixa amb alguns instruments. Tots plegats, al voltant de la taula, fan sonar els estris, que comparteixen. La música és el dia a dia de l’Institut Escola El Til·ler, del barri de Bon Pastor de Barcelona. Va néixer el 2017, quan va ajuntar l’escola de primària amb un institut de nova creació.
Aquest centre hereta una història complexa. L’escola primària que el va precedir “estava molt guetitzat”, explica la Domi Viñas, directora. Es tractava d’un centre d’alta complexitat, format per alumnat principalment de procedència gitana. Pocs alumnes del barri i molta rotació del cos docent. Aquesta era la realitat abans d’engegar l’Institut Escola. Ara, el centre ha passat de tenir 107 alumnes a 320 i ha aconseguit un alumnat més divers, molt més semblant a l’essència del barri. Com ha estat possible això? Gràcies a la música.
“Quan vam iniciar l’Institut Escola, sabíem que havia de tenir un atractiu diferencial”, explica la Viñas. Així que, a proposta de l’associació de veïns, van decidir vehicular el projecte de centre a través de la pràctica musical. “La fisonomia del barri ens va fer pensar que la música podia ser un gran incentiu. I ha funcionat: gràcies a això hi ha moltes famílies que confien en el Til·ler per a portar-hi les seves criatures”, explica la directora del centre que ja té dues línies de P3 i preveu doblar tota la primària pel curs vinent i que, a més, enguany compta amb la seva primera promoció de quart d’ESO.
Els i les alumnes d’El Til·ler comparteixen aules amb tot tipus d’instruments, que van des de les seves veus, fins a bateries o guitarres elèctriques, passant pels ukeleles. Tenen dues classes setmanals de música, però el ritme impregna totes les hores que els menuts passen al centre. “La música és més que una assignatura, és un pilar. Deixem de banda la teoria i ho fem tot vivencial: ens movem, aprenem psicomotricitat i ens comuniquem amb música, de tal manera que treballem la cohesió de grup, els valors i la integritat sense que l’alumnat se n’adoni”, explica en Manel Parra, un dels quatre mestres de música del centre.
De la mà d’un ukelele
La María i la Lucía son dues alumnes del centre, de cinquè i sisè de primària. Fa dos anys que hi van arribar i expliquen com de diferent és el seu cole del dels seus amics. “La música hi és sempre i ens agrada. Tot el dia estem en rotllanes i ens divertim molt”, diu la María. Per a la Lucía, el millor és tocar instruments i “participar dels concerts que fem tot sovint”. A la primària, tots els alumnes d’El Til·ler aprenen a tocar l’ukelele i, un cop passen a l’ESO, aprenen a tocar els instruments que podem identificar amb una banda de rock o pop, com el piano, la guitarra o la bateria. “D’aquesta manera, poden formar grups per a tocar les cançons que els agraden i s’emporten un aprenentatge que els acompanyarà tota la vida”, assegura Parra.
Però la música no només ensenya a tocar l’ukelele, sinó que obre la porta a molts altres aprenentatges. “Treballem en abstracte i eliminem les etiquetes de l’alumnat. La música ens ajuda a plantejar reptes que tenen múltiples respostes i ens aporta un llenguatge que inclou tothom. I en aquest centre, necessitem treballar la inclusió des del primer moment”, apunta l’Anna Puig, música i membre de la cooperativa Visual Sonora, que ajuda al centre a fer que la música sigui part orgànica del dia a dia. Gràcies a això, les arts impregnen totes les assignatures. De la mà d’una cançó de moda, la lletra s’estudia a llengua, el ritme a matemàtiques, mentre ho canten tot amb l’ukelele. “La música és una manera de motivar i fer més humà i proper tot el que han d’aprendre”, diu Puig.
Aquesta transversalitat no només ajuda els alumnes amb els seus estudis acadèmics, sinó que també “ha millorat l’ambient de les aules i el pati i ha servit per alleugerir els conflictes que hi havia”, explica Ana Casaponsa, cap d’estudis. I és el centre treballa, no per cursos, sinó per comunitats, que incorporen nens i nenes de diverses edats. “El curs que enguany està a quart d’ESO no té res a veure amb el que era quan els nanos feien primer. La música ens ensenya que si toques tu sol, la cançó no surt i que si falta un company, allò no sona bé. A més, ajuntar alumnes de diverses edats els ajuda a entendre que la diversitat és bona i enriquidora. I si alguna cosa tenim en aquest centre és diversitat”, explica Casaponsa.
Democratitzar l’aprenentatge de la música
Durant el confinament per Covid, els alumnes del centre El Til·ler, com tots els del país, van haver de tancar-se a casa i seguir les classes online. Els menuts van poder seguir amb el programa docent, però la bretxa digital va ser un problema que va preocupar molt els mestres. “Estem en un barri social i culturalment empobrit; teníem por de perdre les famílies després del confinament”, confessa Domi Viñas, la directora del centre. I és que Bon Pastor és un dels barris amb renda familiar ‘molt baixa’, segons els índex de l’Ajuntament de Barcelona.
És per aquesta realitat socioeconòmica que la formació musical d’El Til·ler obre una porta a molts nens i nenes que, d’altra manera, els restaria tancada. “Hem de donar l’oportunitat a aquests joves de formar-se en arts, ja que les famílies no tenen prou poder adquisitiu com per a permetre’s pagar una escola de música”, es lamenta Anna Puig. La música, per aquests nens i nenes, va molt més enllà d’aprendre a tocar l’ukelele i, és per això, que aquest projecte d’innovació pedagògica, compta amb el suport del Pla de Barris, de l’Ajuntament de Barcelona.
“El Til·ler va néixer molt ben acompanyat”, assegura Domi Viñas. I és que l’escola va rebre el suport i assessorament d’Escola Nova 21 i, des del mateix moment de la seva creació, va estar sota el paraigües del Pla de Barris, de la mà del programa ‘Caixa d’Eines’, que fomenta l’aprenentatge artístic als centres de barris en situació de risc de vulnerabilitat per a eliminar-ne les desigualtats. Gràcies a aquest programa, El Til·ler pot rebre professionals com l’Anna Puig, membre de la cooperativa Visual Sonora. També és el responsable de fer arribar els instruments al centre, instruments amb els quals els nens i nenes, no només es tornen petits músics, sinó que van desmuntant poc a poc les barreres socials i fan de l’escola un espai de seguretat i cohesió.
1 comentari
Enhorabooooooona !!!