L’Institut Escola Trinitat Nova (IETN) va néixer el setembre del 2017 amb un objectiu clar: millorar el centre públic del barri i ser el nucli de l’activitat educativa no formal, obrint-la a tots els veïns. Aquesta zona de Barcelona, rodejada per les fronteres de ciment que són La Meridiana i la Ronda de Dalt, i per la limitació natural de Collserola, ha estat històricament castigada per la pobresa i la baixa inserció laboral. A això s’hi suma que, durant molts anys, el barri no va comptar amb equipaments comunitaris. A falta d’espais al barri per a l’educació no formal, l’Institut Escola va veure la llum volent allotjar-los.
I, gairebé 4 anys més tard, van per feina. La biblioteca, la ràdio, la mediateca i la sala d’esport polivalent, són espais que poden ser usats per qualsevol persona del barri, configurant així el què a l’equip docent li agrada anomenar ‘Espai Educatiu Trinitat Nova’. “No som només una escola, sinó que som un espai educatiu que està obert a tothom qui vulgui entrar”, explica Lupe Capell, dinamitzadora audiovisual de l’IETN. I és que un altre dels trets característics d’aquest centre és que la pràctica audiovisual està present en nombrosos projectes pedagògics realitzats en tots els cursos.
Des del moment en què es va començar a plantejar la creació de l’IETN, el nou equip docent va entrar en contacte amb el Pla de Barris de la ciutat de Barcelona, que també va veure la llum el 2017, i van començar a treballar plegats per a que l’audiovisual es convertís en el dia a dia del centre. Així, l’alumnat passa les jornades rodejat de càmeres, micròfons, fons croma i guions. D’aquesta manera, es treballen competències curriculars transversalment i també aptituds socials. “L’eix audiovisual per a nosaltres té un pes espectacular. No hi ha res més cooperatiu que fer un rodatge i, així, mentre treballem el llenguatge escrit, l’estètic i l’oral, els joves aprenen a treballar junts i a respectar la feina dels companys, mentre s’interessen per coses noves que els poden obrir opcions de futur”, assegura Pilar Armengol, professora de l’IETN i coordinadora d’audiovisuals.
“L’audiovisual es pot aplicar a qualsevol àmbit del dia a dia, igual que la ràdio: a tots els projectes i assignatures de l’escola hi podem sumar les càmeres”, apunta Armengol. Així, des de vehicular una classe de català a través d’un conte explicat amb vídeo, a buscar vincles amb altres entitats del barri, els i les alumnes de l’IETN fan ús del llenguatge audiovisual per a un munt de propòsits. S’han fet vídeos per a animar a la donació de sang al barri, per a promocionar activitats d’altres entitats o per a relatar dates importants, com el 8M. Aquesta presència activa de les càmeres, que converteix els nens i nenes en directors, tècniques, presentadors o actrius, no només assenta una sèrie de competències, sinó que també és “una eina molt atractiva per a incentivar els alumnes”, assegura Lupe Capell.
Una finestra al món
La Trinitat Nova és un barri amb força diversitat sociocultural i uns centres escolars fortament segregats. Segons les darreres dades de l’Ajuntament de Barcelona, només el 20% dels infants del barri hi estudien. El 2017, quan es va crear l’Institut Escola Trinitat Nova, al barri només hi havia una escola pública amb 500 places, mentre que hi havia una població en edat d’escolarització de 1.500 persones. La majoria de famílies duien els seus fills a estudiar a barris veïns com Roquetes o La Prosperitat. Aquest darrer té 7 centres educatius per a 3.500 alumnes.
Com els veïns no duien els fills a l’escola del barri, la matrícula baixava i les aules s’omplien amb nanos nouvinguts d’altres barris, augmentant la segregació escolar. Així, un dels objectius de l’IETN era generar dinàmiques pedagògiques que revertissin aquesta situació. Si bé encara és d’hora per a poder parlar d’èxit total, “sí que han passat coses que ens fan pensar que en un futur no gaire llunyà ens permetran dir que ho hem aconseguit”, explica Pilar Armengol. La matrícula al centre ha augmentat en aquests darrers tres cursos de vida de l’IETN, segons les docents, perquè “hem millorat la situació i equipaments del barri, fet que ha incrementat l’equilibri de la matrícula als cursos d’educació infantil, que s’han dessegregat una mica”, apunta Armengol.
El que també ha millorat ha estat la motivació i assistència dels alumnes a l’aula: “no hem eliminat del tot l’absentisme, però treballar l’audiovisual dóna ànims a aquells joves que tenien dificultats a classe i han descobert aptituds noves”, assegura Capell. A més, aquests aprenentatges s’obtenen a través del lleure, de tal manera que “mentre els alumnes estan al centre, estan bé”, afegeix la dinamitzadora, qui posa en relleu que en una gravació audiovisual també s’educa en valors. “Necessitem cooperar i confiar els uns en els altres. I, de la mateixa manera, treballem les bones maneres, perquè ensenyem el respecte de callar quan un altre parla o estar-nos quiets i atents mentre gravem”, diu.
De fet, l’IETN té un canal de Youtube amb diversos ‘programes’, un dels quals és Trinitubers, que serveix com a incentiu per al bon comportament dels alumnes. Els càmeres i presentadors dels vídeos d’aquest programa són aquells nens i nenes que s’han portat bé o aquells als quals es vol donar una mostra de confiança pel seu esforç. “És un estímul que funciona molt bé perquè, a més, els alumnes poden ensenyar la seva obra a les seves famílies”, assegura Pilar Armengol. Per motius com aquests, la plataforma Youtube els ha servit molt: “a més, com que està integrat a Whatsapp les famílies que no tenen ordinador poden veure els vídeos al mòbil i, com que tenim alumnes d’orígens molt diversos, aquests vídeos són la manera de connectar amb els familiars que viuen a l’estranger”, afegeix la docent, qui assegura que “ens veu gent de tot el món”.
Preparats per la pandèmia
L’ús exhaustiu i integrat de les eines audiovisuals va ser un gran avantatge que va tenir l’Institut Escola Trinitat Nova quan va arribar la pandèmia i les classes van haver de ser online degut al confinament. “Hi havia moltes coses que ja teníem guanyades. En dos dies d’estar tancats a casa ja vam fer una llista de voluntaris per fer càpsules pedagògiques. Aquells mesos, l’audiovisual va ser el camí per a totes les escoles, però nosaltres sabíem segur que ho podíem fer i que estaríem ben acompanyats”, recorda la Pilar Armengol.
La docent no es refereix només a la figura de la Lupe Capell, dinamitzadora audiovisual que va arribar al centre gràcies al Pla de Barris, sinó a totes les entitats que hi ha darrere del projecte. Actors com l’organització A Bao A Qu orienten quan hi ha dubtes sobre conceptes tècnics, però “a la vegada ens formen com a professionals, ens donen criteris i idees”, explica Armengol. I és que, després de tres anys, l’audiovisual ja no és un complement docent, sinó que ja s’ha integrat a la mirada del centre.
Però el projecte de l’IETN és molt més coral i altres actors com el mateix Pla de Barris, l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) o el Consorci d’Educació ajuden a focalitzar els recursos i equipaments del centre escolar i fer que projectes com el Club de Vídeo o espais com la sala de ràdio o la biblioteca poguessin convertir-se en equipaments culturals oberts totalment al barri. “La idea és que el nostre projecte pedagògic transcendeixi l’escola i respiri barri”, assegura Capell.
