Implicació, compromís, diàleg, corresponsabilitat, ciutat, xarxa, cooperació, millores educatives, participació, cohesió, implicació, equip, unió… Aquestes són algunes de les paraules que venen al cap quan es demana definir què és el Consell Educatiu Municipal de Barcelona (CEMB) als seus membres. Aquest curs es compleixen 30 anys des que es va crear aquest òrgan de participació ciutadana en l’àmbit de l’educació de la ciutat, així com també de la posada en marxa de la seva versió descentralitzada, els deu Consells Escolars de Districte.
El llavors Consell Escolar Municipal de Barcelona es va fundar el 1990 amb Josep Maria Blanch com a primer secretari, amb la missió d’actuar com a organisme consultiu municipal respecte l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut Municipal d’Educació, i com a consell escolar territorial respecte al Consorci d’Educació de Barcelona. L’objectiu era consolidar noves vies de participació d’amplis sectors de la ciutadania, entitats i organitzacions vinculades als problemes educatius de la ciutat i fer efectiu un nou clima de diàleg i acord en la recerca de solucions als reptes educatius del moment.
“El naixement dels consells escolars és un intent de deixar enrere 40 anys de franquisme en els quals l’alumnat, les famílies i la comunitat havien estat expulsats de l’escola. Per tant, es va intentar recuperar la idea d’una comunitat educativa democràtica” explica Jordi Collet, professor titular de Sociologia de l’Educació UVIC-UCC. L’actual secretària del CEMB, Marta Carranza, el defineix com “un espai de complicitats, de trobada de tota la comunitat educativa, que ajunta actors com l’alumnat, les famílies, el professorat, l’administració… Que miren l’educació de manera diferent. El Consell uneix totes aquestes mirades i les enfoca cap a un punt conjunt i comú on poden arribar-se a acords per avançar en la millora de la qualitat de l’educació a la ciutat”.
El CEMB et fa passar del jo al nosaltres. Ja no és la meva escola, sinó que treballes per tots els infants de la ciutat
En aquest mateix sentit, els representants del CEMB destaquen les dinàmiques positives de connexió que es generen entre els membres de la comunitat educativa. “Quan treballes en un centre, el CEMB et dona la possibilitat de conèixer gent del teu districte i de sectors diferents: de la pública, de la privada, de la concertada, sindicats… Això et dona una visió molt interessant i diversa de l’àmbit educatiu”, relata Maria Dolors Martí Solà, representant del Col·legi de Doctors i Llicenciats al CEMB des del 1999. “Et fa passar del jo al nosaltres. No és només la meva escola i el meu fill, sinó que treballes per tots els infants del districte i la ciutat. Això és una gran escola de ciutadania”, afegeix Lola Abelló, representant de famílies a consells escolars de centre i de districte entre el 1996 i el 2010.
Contribuir en la millora de la qualitat de l’educació de la ciutat
Els òrgans executius del CEMB són el Plenari i la Comissió Permanent, però més enllà d’aquests, el Consell s’estructura en comissions de treball, taules ad hoc o jornades específiques de reflexió compartida com poden ser debats o webinars. “Als plenaris es fa difícil treballar en la línia de la participació activa, per això estem desenvolupant noves metodologies en espais més reduïts per poder debatre i fer propostes concretes” assenyala Marta Carranza. La feina a les comissions de treball es culmina en informes amb propostes específiques que després s’eleven a les administracions competents per tal d’influir en l’agenda política i inspirar canvis.
Posant la vista enrere, molts dels qui són o han sigut representants al CEMB recorden amb satisfacció accions que hi han pogut desenvolupar per millorar l’educació de la ciutat. Lluís Filella, que va ser representant del professorat de centres públics i de CCOO Educació entre el 2000 i el 2013, rememora que “un dels treballs més importants que vam fer va ser l’estudi de la necessitat d’escolarització a la ciutat i la redacció d’un mapa escolar de Barcelona”. Per la seva banda, Oriol Sala, actual representant d’alumnat de centres públics, explica que un del seus millors records va ser el dia en què van poder tirar endavant una assemblea d’estudiants: “va ser una molt bona notícia pel Consell i per tot el conjunt d’estudiants, però també em va fer il·lusió deixar el meu petit llegat a la ciutat”.
El president i representant de la FAPAES al Consell, Lluís Vila, considera que formar part del CEMB també fa adonar-se que darrere de cada decisió hi ha moltíssima feina: “de vegades són encertades, de vegades equivocades, però te n’adones que no és una cosa aleatòria”.
De Consell Escolar a Consell Educatiu
L’any passat, el CEMB va canviar oficialment de nom i va passar d’anomenar-se Consell Escolar a Consell Educatiu. Aquest canvi pretenia dotar el CEMB d’una visió de l’educació que anés més enllà de l’àmbit purament escolar, per entendre l’educació en la seva integritat, al llarg de tota la vida i integrant tots els actors que participen en la comunitat educativa de la ciutat. “L’escola és imprescindible i insubstituïble, però amb l’escola no n’hi ha prou. L’educació i l’exercici del dret a l’educació ha de ser més ampli, diversificant els serveis educatius de la petita infància, l’educació més enllà de l’obligatòria, l’educació d’adults, l’educació en àmbits més comunitaris, i molt especialment el lleure educatiu i les oportunitats a l’estiu, i al temps lliure”, assegura Maria Truñó, comissionada d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona.
Si volem encarar un futur que està ple d’incerteses, necessitem una educació que vagi més enllà de l’ambit escolar
“Si volem encarar un futur que està ple d’incerteses, necessitem una educació que ens prepari en relació amb allò que no sabem. Cal invertir en una educació que generi més innovació, creativitat, capacitat d’experimentació, en la qual incorporem les arts, els elements culturals… I, per tant, que vagi més enllà de l’àmbit escolar”, desenvolupa Joan Subirats, tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat de l’Ajuntament de Barcelona. “Els temes que tenim ara sobre la taula i que estem treballant al CEMB són els problemes estructurals de fons del sistema educatiu i com impacten a Barcelona. Per un costat, la segregació escolar, abandonament educatiu i després altres qüestions que, en realitat, no són estrictament educatives, però que tenen a veure, interseccionen amb temes centrals de ciutat com és l’emergència climàtica i la crisi ecosocial. Per exemple, com des de l’escola es pot contribuir a la lluita contra el canvi climàtic o l’educació emocional, la salut mental i el benestar dels nostres nens i nenes” afirma Maria Truñó.
Davant de tots aquests reptes, Marta Carranza conclou que el CEMB és imprescindible, ja que “aconsegueix unir els somnis de l’alumnat amb allò que voldrien les famílies, allò que l’administració pot fer, allò que el professorat necessita. En definitiva, que tothom se senti representat i escoltat, creant coneixement compartit i un clima de treball per fer propostes que siguin agosarades i realistes”.
