Sarrià-Sant Gervasi és el districte on hi ha menys migració de Barcelona. Segons dades del 2020 de l’Idescat, només el 5,92% de veïns són nouvinguts, xifra que contrasta amb el 51,43% de Ciutat Vella o el 21,58% que hi ha, de mitjana, a Barcelona. La llista de persones nouvingudes l’encapçalen països europeus com Itàlia, Alemanya, França, Alemanya o Regne Unit. Les persones migrades que provenen de països de la UE i Estats Units sumen gairebé la meitat (49%) dels nouvinguts. Per tant, les dades demostren allò que qualsevol barceloní sap: és difícil trobar una persona racialitzada al districte amb la renda per càpita més alta de la ciutat.
La realitat de Sarrià-Sant Gervasi contrasta fortament amb la d’altres districtes de Barcelona, on les aturades per perfil ètnic o les macro batudes estan a l’ordre del dia. Però això no suposa que a aquest districte el racisme no existeixi. “El món no és només allò que es viu a aquest barri, ni és allò que visc jo. La realitat del món la conformen tots aquests condicionants barrejats i és important creuar experiències”, afirma David Sow, integrador social i membre de l’associació cultural Dëkkandoo. Enguany, aquesta entitat, juntament amb la Fundació Guné, ha impartit una formació sobre racisme a tres escoles del districte: els Instituts Costa Llobera, Montserrat i el 19@ Centre de Formació. És precisament per la voluntat de creuar realitats que aquestes dues entitats van posar el focus a Sarrià-Sant Gervasi, un districte al qual, a priori, el racisme podria no semblar un problema, per desenvolupar-hi el projecte Contra l’odi, fem art.
Aquesta iniciativa ha pres la música, les arts plàstiques i el teatre com a eina per “conscienciar els joves sobre la problemàtica del racisme des d’una perspectiva global i local. Hem investigat d’on venen els estereotips i com canviar mirades”, assegura Anna Alié, membre de la Fundació Guné. Així, els alumnes dels diversos centres han participat en la creació i elaboració de cançons de rap, obres de teatre o exposicions amb el material de sensibilització creat pels mateixos joves. Totes aquestes creacions han estat dutes a terme amb la guia de les dues entitats, així com amb la participació de joves migrats, que han donat la seva perspectiva als processos creatius.
“Treballem amb els nostres germanets petits, que fa menys que viuen aquí, i és un gust veure’ls col·laborant amb joves de Sarrià”, explica Sow. L’Ibrahima Sory és un d’aquests joves que ha participat als tallers realitzats a l’aula i, per a ell, ha estat una oportunitat d’explicar la seva versió de la història: “hi ha molta gent que no té ni idea de què és un CIE o de què hi passa. Es parla dels migrants com si fóssim animals, que vivim en una selva, sense família. Aquest taller m’ha servit per explicar que això no és així, però també per aprendre una mica més de la societat on ara visc”, reflexiona el jove.
El rap, una eina de transformació social
Nou persones migrades han mort a un CIE des del 2008. El 77% d’identificacions policials a la ciutat de Barcelona durant el 2020 van ser a persones sense la nacionalitat espanyola. Els delictes d’odi contra la població racialitzada continuen creixent, derivant en assassinats com l’ocorregut aquesta setmana a Múrcia, quan un home va matar a trets a un jove marroquí. Tots aquests fets no són aïllats, sinó que conformen l’entramat del racisme estructural i institucional que l’alumnat dels tres instituts ha treballat per processar a través de l’art. La música urbana i el rap han estat les estrelles d’aquests tallers, perquè “la música crea aliances. Estem canviant les coses i si volem avançar, hem de començar des de baix, als instituts i amb els joves, que ens deixen uns missatges molt bonics a les seves cançons”, explica Yaguemar Diagne, cofundador, juntament amb David Sow, del grup de rap Walabokk.
La música ha servit perquè els i les joves de Sarrià prenguin consciència d’una realitat que, potser, els queda llunyana. “Hi ha coses que passen al món que sembla que no n’hi ha per tant. No penses que poden fer patir tan algú…no se’ns passa pel cap tot el mal que podem fer amb un comentari o una actitud, però amb aquest rap hem après a deixar de fer certes coses i a tenir més consciència”, reconeix en Razyan Morariu, alumne de l’INS Montserrat. Buscar aquesta contraposició va ser un dels motius pels quals es va voler oferir aquest taller al districte de Sarrià-Sant Gervasi, tot i que la tria de la zona també va suposar reptes pels organitzadors. “Com parles de racisme a nois i noies que, possiblement, no han vist ni han parlat mai amb una persona negra?”, es pregunta Diagne.
“Aquest tipus de formacions s’acostumen a donar a barris més pobres com el Raval, on ja hi ha consciència del racisme i sempre ve la mateixa gent: la que ja està conscienciada o pateix racisme. Però l’impacte que pot tenir en aquests joves, que en el futur seran empresaris d’èxit o polítics, és molt major”, apunta Naty Oliveira, membre del col·lectiu Tanquem els CIES, que també ha participat com a tallerista en alguna de les sessions. “No és que siguin millors que els joves del Raval, però el seu context socioeconòmic és més favorable, i és important que els futurs líders econòmics i polítics tinguin eines per no discriminar ningú”, afegeix.
Alguna d’aquestes eines es basa a conèixer la realitat política que s’amaga darrere del racisme institucional que denuncien aquestes entitats. Per això, el projecte va concloure la tarda del 15 de juny, Dia pel Tancament dels Centres d’Internament d’Estrangers. Els i les joves dels tres instituts van participar de la Ruta Contra l’Oblit, una marxa en silenci, vestits de negre i amb les fotografies de totes les persones que han mort sota disposició policial o en procés de deportació. Aquesta marxa serà la culminació del projecte, que té com a punt i final,la presentació de tots els treballs artístics al Teatre de Sarrià, per tal de socialitzar les noves consciències apreses.
