Aquest estiu, més de 130.000 infants podran gaudir de les més de 1.000 activitats de la campanya T’estiu Molt de l’Ajuntament de Barcelona. Igual que ja va succeir el 2020, el lleure educatiu serà clau per als infants, que han vist molt restringida la seva vida a causa de la pandèmia. Els nens i nenes podran tornar a jugar, divertir-se i relacionar-se amb els seus iguals. Podran, en definitiva, tornar a gaudir d’un dret que els ha estat retallat, però mantenint la seguretat i la cura. Tan important és aquest moment que l’Ajuntament ha reeditat les guies del lleure educatiu que ja va publicar l’estiu passat, per a poder afrontar amb totes les garanties el lleure.
Així, la Universitat de Girona (UdG) posa les bases de les orientacions i recursos pels equips educatius amb la guia El lleure educatiu d’estiu a la ciutat de Barcelona, mentre que el Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC) entoma la responsabilitat afectiva i de cures amb Recomanacions i recursos per l’acompanyament emocional de la infància i l’adolescència en espais educatius durant la Covid-19. Aquests dos documents, que van veure la llum el 2020, han estat adaptats a la situació actual, però mantenen l’essència: garantir el dret al lleure dels infants i vetllar pel seu benestar emocional. “Hem de posar en valor l’oci educatiu, ara més que mai, que els nens i nenes han estat tancats”, explica Pilar Lleonart, cap de departament de Barris Educadors de l’Ajuntament. I és que el moment és clau, ja que la demanda de lleure educatiu s’ha duplicat aquest any.
Així, tot i que aquest any la situació ha millorat moltíssim respecte l’estiu anterior, la pandèmia encara no ha marxat i s’ha de saber equilibrar bé la necessitat de socialitzar amb el compliment de les restriccions. I és que la cinquena onada de la Covid està impactant amb força al col·lectiu jove -precisament entre els qui es troba la majoria del cos de monitors i educadors del lleure- i ja s’estan notant els efectes a les activitats d’estiu. “Hem de ser conscients que podem tenir grups confinats. De fet, algunes colònies i activitats ja s’han hagut d’anular. Les famílies viuen amb l’ai al cor. Per això, hem de saber acompanyar els equips educatius i les famílies, per garantir la seguretat”, apunta Gretel Vila, tècnica responsable del programa de lleure educatiu Baobab de l’IMEB.
Així, dels aprenentatges de la pandèmia i del lleure educatiu de l’estiu passat se’n poden extraure moltes reflexions. És per això que les guies que es van elaborar l’any passat, pensades per un context molt difícil, també serveixen per enguany. I la intenció és que durin molts anys més. Aquí van cinc claus per poder gaudir (i garantir el dret a gaudir) de l’estiu.
Reivindicar el lleure educatiu
“Les experiències i èxits de l’any passat van servir per afirmar i reivindicar els casals i els espais de lleure. Saben fer-ho espectacularment bé, inclús quan el context és molt hostil”, assegura l’Edgar Iglesias, doctor en pedagogia i coautor de la guia de la UdG, qui també considera que el lleure és un espai de resistència pedagògica i organitzativa. A través del joc, de la cooperació, de l’experimentació i de la cohesió de grup es posen en valor moltíssims aprenentatges necessaris per la vida i el desenvolupament dels infants. “Al lleure no hi ha individualitat. Tot és col·lectiu i experimentació”, apunta Iglesias. Així, la primera de les claus és entendre que el lleure no és només jugar o banyar-se a la piscina.
“El 70% del temps dels infants és no reglat. L’oci educatiu és crucial pel seu desenvolupament: ensenya a organitzar-se, a treure partit del temps lliure i a adonar-se que no només s’aprén a l’escola”, apunta el de l’UdG. A més, l’oci en aquesta època és més important que mai, ja que permet recuperar coses que la pandèmia ens ha robat, com la socialització, l’exercici físic, el vincle amb la natura i l’aire lliure, les rutines… “L’oci és un espai únic per recuperar tot això”, assegura Iglesias.
Cuidar-nos, cuidar-los
La voluntat de ‘posar les cures al centre’ ha estat en boca de tothom d’ençà que va començar la pandèmia. I el lleure educatiu no n’és pas cap excepció. Així com l’any passat, aquests espais educatius (igual que les guies de la UdG i el COPC) es van centrar en tractar i treballar amb l’impacte emocional de la pandèmia, enguany el repte és reconèixer la importància de les emocions i aprendre a expressar-les. “Els nens i adolescents són un mirall d’allò que passa al seu espai més immediat. I els casals i esplais són espais de detecció”, apunta Edgar Iglesias. Així, ja l’any passat es va optar per la tècnica de la gamificació, que consisteix en proposar jocs i dinàmiques que facilitin l’expressió emocional. Ara fa un any, va funcionar de meravella per detectar la tristesa i la por. Però enguany, hi ha altres emocions que entren en joc.
“Després de tantes onades i canvis, ara predomina el cansament, la ràbia i la incertesa. Hem de saber escoltar aquestes emocions, acollir-les i ensenyar els infants a reconèixer-les i acceptar-les. I per això cal acompanyar-les”, apunta Roger Ballesca, psicòleg i coautor de la guia del COPC. L’escolta activa és la base d’aquest procés, que es basa en deixar espai perquè l’infant s’expressi, tot validant els seus sentiments i fent-lo sentir acompanyat. Per fer tot això, és important que ens posem en la pell dels nens i nenes, que “són molt conscients d’aquest cansament, però tendeixen a expressar-lo amb el cos i la conducta abans que amb la paraula”, apunta Ballesca. És per aquest motiu que és necessari treballar de la mà de les famílies, per tal de desxifrar d’on surten aquests sentiments i ajudar les criatures a que els donin sentit.
Donar suport als equips pedagògics
Un monitor de lleure és molt més que monitor: és amic, és psicòleg, és company de joc, és infermer, és mestre, és guia. I per a desenvolupar tots aquests rols, es necessita preparació, però també suport. Per això, és imprescindible estar al costat dels equips pedagògics que fan possible el lleure educatiu. “Quan posem les cures al centre, no només ens referim a les cures dels infants, sinó també dels educadors. Si els nens i nenes venen amb motxilles, els adults també”, reflexiona Pilar Lleonart, qui destaca la importància de la formació constant i del fet que els educadors no se sentin mai sols. “Ningú no neix ensenyat. Tothom pot necessitar orientacions per manegar situacions emocionals complexes, sobretot si impliquen criatures”, apunta Lleonart.
“Si nosaltres no estem bé, els nostres infants tampoc”, assegura Ballesca. I és que no s’ha d’oblidar que les persones adultes també han patit durant aquests mesos. I és importantíssim no amagar aquests sentiments: “no podem demanar els nens i nenes que s’obrin si no ho fem nosaltres. Expressar i preguntar-nos com estem és la millor manera de validar les emocions i aprendre a conviure-hi”, afegeix el psicòleg. De totes maneres, adverteix que els i les educadores no s’han de sobrecarregar amb una tasca que pot ser molt delicada: “han de poder orientar emocions, però si mai se senten superats, no han de sentir culpa de derivar els casos que els semblin més complexos”.
Coordinació entre tots els agents
La vida d’un infant és plena de referents que es reparteixen entre la família, les aules i els espais de lleure. I és importants que aquests, d’una manera o una altra, estiguin coordinats. “Això, fa uns anys, era una utopia. Avui encara no passa, però ja podem veure brots verds”, opina Edgar Iglesias. Cada cop més s’aconsegueix connectar famílies i escoles. I aquestes també tenen vincle amb els casals i extraescolars. El problema ve a l’hora de connectar escoles i lleure. “Els centres van de bòlid i els costa assumir més tasques de coordinació, però si aconseguim establir un vincle efectiu i fort, les línies pedagògiques del curs es connectaran amb les dels espais de lleure i així successivament”, considera el pedagog.
“Els centres que s’impliquen noten molt la diferència”, assegura Lleonart, qui apunta que la majoria de casals i esplais que gaudeixen del vincle amb les escoles són les que formen part del programa Baobab de l’Ajuntament. Si s’aconsegueix connectar els aprenentatges formals i no formals s’assolirà una gran passa del camí cap a la qualitat i l’equitat d’aquests aprenentatges. Vincular els centres educatius amb els espais de lleure garantirà “la mobilitat social. El lleure té l’oportunitat de fer que els infants coneguin altres realitats i això té moltes potencialitats, si es connecten els aprenentatges”, explica Iglesias.
Confiar en el lleure local
Corren temps de desconfiança, de pors i de neguits. Però confiar suposa un gran alleugeriment per a molts: saber que els nostres estan en bones mans. Que estan recuperant drets perduts i que estan segurs. I als espais de lleure educatiu es treballa amb la seguretat per davant. “Les famílies es queden tranquil·les perquè constantment saben què passarà i com es duran a terme les activitats. El lleure sempre ha estat flexible, però avui toca practicar una flexibilitat limitada”, explica Gretel vila. I és que la pandèmia no ha de ser excusa per abandonar l’ambient horitzontal i participatiu dels casals i substituir-lo per imposicions de restriccions i normatives.
Les mesures de seguretat s’elaboren i es decideixen (sempre en base a les indicacions del PROCICAT) de manera col·legiada amb els infants. “Si reflexionem de manera conjunta, se senten part d’un procés al qual, durant els últims mesos, se’ls ha negat la participació”, assegura Roger Ballesca, qui creu que els nens i nenes tenen el dret de jugar i gaudir, però també de corresponsabilitzar-se d’allò que els passa. Així, amb implicació, amb escolta i acompanyament, el joc i l’oci tornaran a ser protagonistes d’aquest estiu que la Covid no ens podrà prendre.
