Els carrers empedrats als quals gairebé no hi toca el sol. Un enorme gat de Botero que serveix com a punt de trobada. Carnisseries halal que conviuen amb sales de té i veteranes vermuteries. Skaters i trapers que s’exhibeixen a les escales d’un museu. Totes aquestes escenes conviuen i s’entrellacen al barri del Raval de Barcelona, creant un complex mosaic de realitats a les quals s’afegeix un context socioeconòmic deprimit i un elevat risc de vulnerabilitat entre el veïnat. Parlar del Raval és parlar d’una comunió de cultures, però també dels desnonaments, de la pobresa i les batudes policials. Parlar del Raval és haver de parlar de moltes coses.
I precisament aquest era el repte d’una quinzena de joves que han participat del taller Vivim el barri, organitzat per la Filmoteca de Catalunya la primera setmana de setembre. Durant 7 dies, en jornades maratonianes de més de 10 hores de feina, els i les participants s’han enfrontat a la demanda de crear tres curts documentals sobre el barri. Encara que el Raval no sigui el lloc de residència per a tots ells, sí que és el barri on realitzen la seva vida social. Alguns estudien a la Massana, d’altres participen en col·lectius o assemblees i d’altres hi van a l’escola. El Raval, sigui com sigui, és llar per tots i totes elles.
Per això, la seva mirada sobre el barri és interessant d’escoltar. Així ho va creure la Filmoteca, que va engegar el taller perquè “ens interessava apropar-nos al jovent del barri, no només oferint visionat de pel·lícules, sinó convidant a participar a aquells qui no coneixen l’espai. No només volem que la gent entri a la Filmoteca, sinó que aquesta miri cap enfora”, explica Júlia Betrian, membre de l’equip de Serveis Educatius de la Filmoteca. Així, l’objectiu d’aquestes sessions eren, per una banda, aprofundir en la mirada dels joves i, per una altra, apropar aquest equipament al barri. Per això, el taller va dissenyar-se en col·laboració amb la Fundació Tot Raval, que va posar en contacte la Filmoteca amb alguns col·lectius de la zona.
“Normalment treballem amb escoles, però aquesta vegada vam decidir que no ofertaríem el taller al web, sinó que ho faríem a través de diversos col·lectius”, diu Betrian. Així, el boca a boca va ser la manera en com aquests 15 joves van arribar a trepitjar, alguns per primera vegada, els terres de la Filmoteca i es van equipar amb una càmera per fer sentir la seva veu. Aquestes sessions han servit per fer cinema, però el més important era “generar un espai per pensar el barri, per entrar en contacte amb el veïnat i reflexionar”, apunten des de la Filmoteca. Aquestes sessions s’han dut a terme a la mateixa Filmoteca i al Centre Arts Santa Mònica, i han comptat amb la participació dels cineastes Júlia de la Paz, Damián Sainz i Antoni Trullén.
Viure el barri
La primera de les sessions del taller va consistir en visitar una sèrie de col·lectius i entitats que treballen al barri, per conèixer-lo de la mà dels seus protagonistes. Així, els i les joves van escoltar els testimonis de membres de l’espai autogestionat Ágora Juan Andrés Benítez, de la llibreria El Lokal, de l’espai cultural La Perla 29, del col·lectiu Putas Indignadas, el Sindicat d’Habitatge, del Museu de Conservació de la Cultura Gitana o de l’associació de persones asiaticodescendents Catàrsia. “Aquestes entitats ens van ajudar a conscienciar-nos sobre la realitat del barri i ens van fer veure que nosaltres havíem i podíem fer alguna cosa”, explica la Jana Andrés, una de les joves participants del taller, que apunta que la narrativa dels curts documentals va tenir un punt d’inici claríssim: la ràbia.
Les injustícies socials i econòmiques que es viuen al barri, totes les lluites que hi ha en marxa i la feina col·lectiva que hi ha per combatre’ls va ser l’esperonador dels tres documentals que han sortit d’aquest taller i que van ser exhibits el passat dilluns dia 13. “No hi havia cap directriu; van ser ells i elles les que van decidir que els tres documentals no serien peces separades, sinó que dialogarien al voltant del fil conductor de la ràbia”, apunta en Marc Vila, membre de la Cooperativa La Selva, que ha acompanyat els i les joves en el procés creatiu dels seus documentals. “Les visites a les entitats del barri ens van interpel·lar molt i ens van fer veure que teníem el cinema com a eina per canviar les coses”, afegeix Vila.
L’important d’aquest taller no és tant el producte final, sinó el procés necessari per arribar-hi, durant el qual s’ha discutit sobre el cinema i la responsabilitat que té qualsevol narrador a l’hora d’explicar històries difícils amb cura. Totes les persones que hi han participat destaquen la bona entesa, la motivació i satisfacció d’aquests set dies, que van culminar en tres curts documentals.
El primer és una peça experimental que, sota el títol Arder, narra com se sent una noia jove després de parlar amb entitats que treballen al barri. També hi ha Meta Raval, un meta documental que compta amb els testimonis de sis dels participants del taller, que parlen dels seus sentiments després de visionar imatges i vídeos de situacions dures del barri, com l’assassinat de Juan Andrés Benítez o alguna batuda policial. Per últim hi ha un curt, encara desprovist de títol, que des d’una tècnica més tradicional explica com es veu el barri des de fora i què pot fer l’organització social per millorar-lo.
La veu del jovent
Les arts en general i el cinema en particular poden ser vistes com a disciplines elitistes i amb un accés poc democratitzat, tant pel que fa als consumidors com per les persones que creen. O, si més no, aquest és el parer del jovent que va participar al taller Vivim el barri. Per això, aquesta experiència ha encisat tant aquests nois i noies, que han sentit que tenien una eina per fer escoltar la seva veu.
“Ha estat una setmana molt íntima, en què se’ns ha escoltat, respectat i tingut en compte. Però a la vegada ha estat molt potent, perquè ens ha ajudat a prendre consciència”, diu la Blau Orduña, una altra de les joves participants. “Hem conegut experiències i col·lectius que són importants i que connecten tot de persones que, com jo, estan fartes de tantes coses… Hem aprés que sentir ràbia no és dolent, que és vàlid sentir-nos així i que, si sabem trobar les eines, la podem transformar en alguna cosa útil per les persones que ens envolten”, reflexiona.
Aquesta experiència empoderadora ha servit per teixir vincles entre el jovent, i també amb el barri: “ara poso cares, records, sentiments i experiències a llocs del barri pels quals passava cada dia, però no volien dir res per mi”, apunta la Júlia Perpinyà, una altra de les joves. La seva experiència amb el taller, segons asseguren des de la Filmoteca, podria ser el punt de partida d’altres experiències educatives per connectar el jovent amb el barri i amb el cinema com a eina de transformació i gaudi. “Però el més important de tot és que ara la família de la Filmoteca és una mica més gran”, diu la Júlia Betrian, mentre les joves es preparen per iniciar la projecció en què, per primera vegada, mostraran la seva feina al món.
