Fa quatre anys, el curs 2017/18, l’Ajuntament de Barcelona va implementar la tarifació social, una mesura segons la qual la quota de l’escola bressol pública variaria en funció de la renda famíliar. Aquesta decisió, doncs, suposava que deixava d’haver-hi una quota única de 298 euros i passava a haver-ne 10, que van des dels 50 euros mensuals fins als 395€. Després de quatre anys d’aplicació, el consistori ha encarregat un informe a l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) que constata que aquesta mesura ha estat “satisfactòria”, ja que “no ha tingut un impacte negatiu, al contrari. Hi ha la mateixa demanda de places per una bressol que ara representa millor la realitat dels barris”, segons ha afirmat el regidor d’educació Pau González.
I és que, segons l’informe, ha augmentat en un 19% el nombre de famílies amb rendes baixes que accedeixen a l’escola bressol, si es comparen els cursos del 2017 i el del 2021. Concretament, aquelles famílies que estan per sota del llindar de la pobresa han passat a representar del 26,9% al 30,3%. Per contra, aquelles famílies en els tres trams més alts de la renda, les que paguen entre 330 i 395, s’han reduït del 32,7% al 26,5%. La Marta és una de les mares que s’ha vist beneficiada de la tarifació social. Viu a Horta Guinardó amb el seu marit i una criatura que ara té gairebé sis anys. “Vam decidir-nos a portar-la a la bressol perquè podíem pagar la quota que se’ns demanava segons el nostre nivell de renda. Abans, pagar els 298 euros hagués estat impossible”, recorda.
Quan la Marta va portar per primer any la seva criatura a l’escola pagava 130 euros, és a dir, estava en el tram 3. Aquell tram es va decidir en funció dels ingressos de l’any anterior, quan la Marta treballava només un terç de jornada i el seu marit estava a l’atur. Quan ella va assolir la jornada completa i el seu company va aconseguir feina, van pujar dos trams de cop i van passar a pagar 210 euros mensuals. “Va canviar bastant, però no passa res. Si pagàvem més era perquè podíem. L’escola bressol és un dret que han de tenir tots els infants i hem de pagar el que puguem pagar per ajudar al màxim aquells que no puguin, com em va passar a mi”, apunta.
Un gran canvi als extrems dels trams
El 2016, abans de la implementació de la tarifació social, tot i que la quota era de 298 euros, hi havia bonificacions per famílies vulnerables que podien arribar al 100%. Així, hi havia famílies que no havien de pagar res. A partir del 2017, aquesta bonificació total va desaparèixer, donant lloc a una quota mínima de 50 euros. Aquest increment de la mensualitat, però, venia acompanyada d’una altra mesura: com que el preu a pagar era determinat únicament per la renda, ja no calia un informe de Serveis Socials per acreditar una situació de vulnerabilitat que requerís un descompte. És això el que explica l’increment d’accés en el tram de la renda més baixa.
Igualment, des de l’Ajuntament asseguren que les bonificacions continuen existint. Ara sí, amb un informe de Serveis Socials i a través dels ajuts de la Targeta Solidària, les famílies que no es puguin permetre pagar aquests 50 euros reben uns diners amb els quals poden sufragar la bressol. Així doncs, la tarifació social ha suposat un gran canvi i una gran avantatge per les famílies més vulnerables. Però també han notat un gran canvi aquelles que pertanyen als trams més alts.
Una d’aquestes famílies és la de l’Ona. Ella forma part d’aquest 6% de famílies que han deixat l’escola bressol pública. Ho va fer al segon any d’aplicar-se la tarifació social. El curs 2017 la nova mesura la va col·locar en el tram més alt, motiu pel qual pagava 395€ mensuals per la seva criatura. Tenia una bona situació laboral, tant ella com el seu marit, però es va quedar embarassada del seu segon fill, amb la qual cosa, portar-los els dos a la bressol pública hagués suposat una despesa de 700 euros mensuals. Amb tot, l’Ona es va reduir la jornada per cuidar de la segona criatura i el seu marit es va quedar sense feina. “De cop i volta, la nostra situació econòmica ja no era la que justificava que paguéssim 395€“, recorda l’Ona.
Finalment, la família va decidir que canviaria la criatura d’escola i apuntarien els seus dos fills a una bressol privada. “Sempre prefereixo la pública, però vam fer números i, si jo mantenia la reducció de jornada fins que, almenys, un dels dos arribés a la primària, ens sortia més a compte”, explica l’Ona, que apunta que pagava 300 euros per tenir cadascuna de les criatures al matí a la llar d’infants. Per evitar situacions com les que va viure l’Ona, l’Ajuntament de Barcelona va instaurar una millora al sistema, seguint les recomanacions de la Síndica de Greuges, que possibilitava la revisió de la tarifa en cas de situacions sobrevingudes, en qualsevol moment, sense necessitat d’esperar l’any següent.
“Aquesta és una etapa educativa imprescindible que s’ha de garantir a tots els nens i nenes”, explica l’Ona. “Tot i que aquesta millora ens va enxampar tard, creiem que ha estat un gran encert. Òbviament, tothom ha de pagar en funció del que pugui pagar, per tal d’ajudar aquelles famílies que passen per problemes”, explica. D’aquesta manera, amb aquestes quotes distribuïdes, Barcelona sembla estar un pas més a prop d’acabar amb la segregació escolar, que comença a mostrar les urpes ja a les edats més primerenques.
