L’Escola de la Concepció arrossegava una reflexió històrica pel que fa a la millora dels espais al centre, i feia anys que es plantejava posar-hi més verd i fer-los més amables amb l’entorn. “Era un dels punts febles, i era molt reivindicat per tota la comunitat educativa, sobretot per les famílies. Tenim una pista a dalt, però tenim un pati molt petit, i hi havia aquesta demanda”, explica el director, Francesc Grau.
El centre, ubicat a la Dreta de l’Eixample, va sol·licitar participar en el programa ‘Transformem els patis’, impulsat per la direcció d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona i executat pel Consorci d’Educació de Barcelona (CEB). Entre les característiques del projecte, figura la col·laboració de docents, famílies i alumnat en l’elaboració del pla, així com incorporar una perspectiva educativa, lúdica, feminista i ambiental. El juny del 2021, l’Escola de la Concepció va ser una de les 17 escollides en aquesta iniciativa, que enguany suposa una inversió total de 3,5 milions d’euros.
“Al setembre vam començar tot el procés de transformació de patis”, indica el director. “Primer, se’ns va fer una formació als membres de l’escola, a través del Consorci, per explicar quines idees havíem de treballar a l’hora de crear una mirada inclusiva, coeducativa i amb espais més naturalitzats, molt diversos i oberts a l’entorn”.
En paral·lel, es va posar èmfasi en el procés del disseny del pati amb tota la comunitat educativa, però amb el protagonisme de l’alumnat, que en aquest cas va liderar el grup de cinquè de primària. En aquest sentit, l’Ajuntament i l’Institut Infància i Adolescència han elaborat una guia per sistematitzar els processos participatius de cocreació amb els infants i les comunitats educatives.
“Hem sortit molt reforçats pel fet d’haver treballat tota la comunitat per un objectiu comú, la cocreació del pati. Teníem una pauta de treball. Es va crear un grup motor amb membres de tota la comunitat: mestres, alumnes, famílies, menjador de migdia i extraescolars. Es va redistribuir la feina i cada sector anava recollint inquietuds, a partir del que ja teníem, per saber cap a on volíem anar”.
El procés de cocreació
Durant el primer trimestre del curs, l’equip del professorat es va redistribuir en cicles i cada cicle va fer la seva proposta. El grup de cinquè de primària va organitzar-se per recollir idees de totes les classes. Les famílies van fer una jornada per debatre els punts a millorar, i des del grup de monitors i monitores del temps del migdia (menjador) van fer les seves consideracions.
“Es va recollir informació de tot el que volia tota la comunitat. Vam fer una jornada de dinamització per seleccionar el que era comú en els diferents sectors i el que era possible. Per exemple, hi havia alumnes que demanaven un tobogan, però no era possible perquè era un element relliscador. També proposaven una piscina. Evidentment, una piscina no podia ser, però sí podien haver-hi punts d’aigua”.
De ciment a plantes aromàtiques
A principis del segon trimestre, el plantejament es va presentar a l’equip d’arquitectes per tal que elaborés el disseny. Un cop fet, es va presentar al grup motor per tal de col·laborar entre totes les parts per saber què podia funcionar o què era millor canviar. I així, fins que al tercer trimestre es va presentar el projecte definitiu.
“Passarem de tenir un espai que és ciment pur i dur a tenir un sorral, una zona d’equilibris, una paret que serà una pissarra, plantes aromàtiques, arbustos, jocs pintats a terra, zona d’hort, reg automàtic, dues fonts i una àgora amb diferents nivells, una d’hexagonal i altres àgores més petites als costats amb un entorn vegetal, per seure. Aquest pati ens obliga a l’escola a replantejar-nos la nostra metodologia, no volem que s’usi només en hores de pati, sinó que podem fer-hi activitats lectives”.
Replantejar l’aprenentatge
Per al Francesc Grau, el pati té un valor intangible perquè, més enllà del canvi físic, fa replantejar a l’equip docent situacions d’aprenentatge i no és descartable aprofitar el pati, per exemple, per a les classes de música, de geometria o del medi. Les obres es duran a terme durant els mesos de juny i juliol, per tal que al setembre ja estigui tot llest per a l’inici del nou curs.
“L’alumnat, les famílies i l’equip docent estem molt contents. És un treball que hem fet conjuntament i que valorem molt positivament. Els alumnes estan molt il·lusionats, s’han sentit protagonistes i part de l’escola, no se’ls han imposat els canvis, sinó que ells han pres decisions. Volien més verd i més espais lúdics. El punt fort és que, com a comunitat, ens ha fet créixer”.
Amb els 17 nous projectes de transformació de patis d’aquest curs, ja seran 40 els centres educatius que hauran intervingut i redissenyat els patis per tal d’incorporar-hi més verd i altres elements per fer-los més oberts al barri com a espais comunitaris. Els primers ho van fer entre els anys 2019 i 2020 en el marc d’un projecte europeu per crear 11 patis refugis climàtics.
Els patis han d’integrar-se en el projecte educatiu del centre per afavorir relacions igualitàries amb la diversitat de gèneres, orígens culturals, capacitats i edats, una gestió positiva dels conflictes, i la corresponsabilitat dels infants en tenir-ne cura. Han d’oferir diversitat d’activitats lúdiques, creatives i amb reptes pel joc lliure i compartit. Han de garantir el contacte amb la natura, el verd, la terra, la sorra i l’aigua i amb el màxim d’elements naturals per enjardinar bona part de l’espai. Han de ser confortables, funcionals i amb accessibilitat cap a l’espai interior de l’escola i amb l’entorn.
Una de les finalitats del programa és que els patis esdevinguin un part de l’escola, no només com a espai de joc i aprenentatge, sinó com a part del projecte pedagògic i de la comunitat educativa, de manera que puguin utilitzar-se durant les hores lectives i els caps de setmana.
Segons aquests criteris, els patis han d’incorporar elements de joc amb materials naturals i fonts i han de tenir present aspectes com plantar arbres i vegetació, generar ombra ja sigui amb vegetal o amb estructures, adequar-ho per a l’educació física i l’esport. Tot això, tenint en compte la implicació de la comunitat educativa i, especialment, la veu dels infants.
Continuïtat del programa
Durant la presentació de les novetats del programa el passat 27 d’abril, l’alcaldessa, Ada Colau, va destacar que “ningú vol treure l’activitat esportista dels patis, però han de ser un espai més plural”. Per part seva, el regidor d’Educació va remarcar que “la idea és que es converteixi en un programa sistemàtic i que cada any segueixi avançant la transformació amb una quinzena, com a mínim”.
Els 17 centres inclosos en el projecte de transformació de patis en aquest curs són les escoles Castella, Tibidabo, Mercè Rodoreda, Rubén Darío, Mas Casanovas, Enric Granados, Aldana, Gayarre, Concepció, Mossèn Jacint Verdaguer, Elisenda de Montcada, Molí de Finestrelles, Turó Blau, el Sagrer, Farigola del Clot, Institut Escola Mirades i CEE Sant Joan de la Creu.
A més d’aquestes 17 escoles, durant l’estiu vinent hi haurà obres al pati de les escoles les Aigües i Pau Casals, que desenvoluparan una segona fase d’obres però en el marc dels pressupostos participatius, ja que les actuacions que van proposar les comunitats van obtenir el suport popular necessari per tirar endavant aquesta segona fase d’intervenció.
