Garantir el dret a l’habitatge per tenir una vida digna, comprendre els processos migratoris, tenir espais de socialització i participar en la presa de decisions són algunes de les reivindicacions que les representants del jovent han fet en el marc de la jornada ‘La Ciutat Educadora, ciutat de pau i oportunitats’, al Centre Vida Comunitària de Trinitat Vella, amb motiu del Dia Internacional de la Ciutat Educadora, que té lloc el 30 de novembre.
L’Allan Contreras va arribar fa set anys a Catalunya i va saber el que era perdre la xarxa d’amistats en canviar de país. A poc a poc, però, es va anar implicant en diversos projectes comunitaris de Sabadell i ara és membre de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i la Crisi, el centre social autogestionat La Obrera i l’escola popular La Madrasseta amb finalitats pedagògiques per a alumnes que necessiten acompanyament més enllà de l’escola.
Per a l’Allan, una ciutat ha de saber dotar d’espais on poder debatre i compartir, siguin places, carrers o centres cívics, per tal de construir xarxes i fer comunitat. “Les lluites són més justes quan les fem juntes”, assegura. Creu que el dret a l’habitatge és un dret social i és necessari per construir una urbs més justa i aconseguir una pau real, entesa no només com l’absència de guerra sinó com els processos que faciliten les igualtats.
L’Alba Legide va començar a sentir el gust per l’activisme fa 10 anys amb les acampades del 15M a plaça Catalunya, prop de casa seva. Ningú no en parlava a l’escola, però ella veia que estaven passant coses: “Va ser el meu primer contacte amb la realitat més propera”. Va conèixer les assemblees a peu de plaça i va anar qüestionant valors i dites de tota la vida: si se suposa que l’esforç té premi, com és que tantes persones treballant tantes hores, entre elles els seus pares, no l’obtenien, aquest benestar? Va començar a veure el capitalisme com un sistema injust i desigual, i es va anar implicant en l’associacionisme.
Ara, l’Alba és periodista, presideix el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) i és membre de l’associació juvenil Boca Ràdio, ubicada al Carmel. Remarca que hi ha molta diversitat entre el jovent, l’activisme i les formes de resistència, i destaca com marquen els diferents espais de socialització compartir propostes. Per a ella, l’escola també ha de ser un d’aquests llocs oberts en què la joventut senti que pot formar part d’un projecte i que pot organitzar-se. Reivindica que les estructures de poder haurien de consultar més els joves en les transformacions de les ciutats per tenir en compte el seu punt de vista.
Adultcentrisme
La Fátima Cevallos, com l’Allan, coneix molt de prop la duresa de la migració, tot i que es considera una “privilegiada” perquè va venir en avió en un procés de reagrupament familiar. Han passat 20 anys i, actualment, treballa com a educadora social a Sant Boi i forma part del moviment #RegularizaciónYa i de la Universitat Popular Autogestionada de Sants. S’ha vinculat a moviments antiracistes i reivindica no tant l’estudi, que també, sinó la lectura, ja que són els llibres els que l’han ajudat a pensar i prendre decisions.
A la Fátima, organitzar-se comunitàriament li serveix per posar en ordre aquest malestar i ràbia pel fet que no totes les persones són tractades per igual: “Hi ha més de mig milió de persones a l’Estat espanyol sense papers i sense drets”, denuncia. “La llei és igual per a totes les persones? Perquè la llei d’estrangeria només s’aplica a unes persones”, sosté. Advoca per fugir del concepte de l’”adulcentrisme” com si el jovent no tingués capacitat de participar en els processos que els afecten i, a nivell de ciutat, subratlla que “és important tenir espais i estructures on es puguin organitzar les persones joves”.
Per part seva, el Marc Pérez és tallerista de rap del grup Cara&Crew de Trinitat Vella, amb el qual va a escoles, centres cívics, centres residencials d’acció educativa (CRAE) o allà on els cridin per tractar temes com el racisme o l’assetjament a través de la música i la poesia. Les seves “petites victòries” tenen a veure amb tot el que es genera a través de la música urbana, com la visibilització de problemes, l’aflorament de valors i el respecte entre les persones.
L’experiència del Marc li ha fet conèixer “la soledat en l’adolescència”. ““Els xavals estan perduts a l’escola”, lamenta. En forma de rap improvisat i amb tres paraules escollides pel públic (esperança, activisme i comunitat), el raper ha cantat coses com “vengo a mejorar la comunidad”, “que no caiga la esperanza, yo voy a seguir pa’rriba” o “también me muevo por el activismo”.
Pensament crític
Aquestes i d’altres propostes són recollides per l’Ajuntament de Barcelona en el marc del Dia Internacional de la Ciutat Educadora. El regidor d’Educació de l’Ajuntament i president delegat de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores (AICE), Pau Gonzàlez, ha agraït les aportacions i ha assenyalat en el seu missatge institucional: “Necessitem més pensament crític, curiositat i imaginació per tornar el poder de l’educació com a eina que ens permeti transmetre valors essencials i construir ciutats de pau, respecte, justícia i diàleg”.
El regidor ha destacat que “els drets humans no són negociables” i que els governs “tenen l’obligació de protegir-los”. En el cas dels governs locals, ha dit, cal entendre que “l’educació no existeix només com una realitat d’estudi tècnic o metodològic, sinó també com un concepte d’abast global que parla d’altres qüestions relacionades amb la història, la inclusió, l’abordatge de les desigualtats, l’accessibilitat, la convivència pacífica, la diversitat o la cohesió social, entre tantes altres”.
Arcadi Oliveres
Durant la jornada, el record de l’economista i pacifista Arcadi Oliveres ha estat molt present. Els joves l’han citat diverses vegades, bé perquè l’han llegit o bé perquè van tenir l’oportunitat d’escoltar-lo en una de les seves xerrades. De fet, per parlar del paper de l’educació en la construcció de la cultura de la pau, han acudit els autors del llibre infantil “L’Arcadi al país de les Oliveres”, Mar Valldeoriola, editora, i Bernat Oliveres, il·lustrador i fill de l’Arcadi.
“Els conflictes formen part de la vida i els podem resoldre amb diàleg”. Aquesta és una de les frases del llibre que resumeix el llegat del “mestre de pacifistes”, com se l’ha anomenat. L’editora ha definit l’Arcadi Oliveres com “un home de pau, un gran pacifista, un economista anticapitalista i un professor universitari” al servei de posar les bases per encaminar-nos cap a un món més solidari: “Deia que l’educació, des de la solidaritat i la pau, ajudaria a construir un món una mica millor”.
En Bernat ha posat en valor que l’Arcadi posava xifres i fets per avalar el seu discurs i aportava solucions als problemes. Li preocupava especialment la violència estructural i, com a exemple, pregunta: “Per què és diferent l’esperança de vida a Nou Barris o a Ciutat Vella que a Sarrià?”. Per a l’il·lustrador, el llibre és una excusa per generar debat a l’escola, el carrer, el centre comunitari, amb un mateix, amb les amistats o allà on arribi el missatge.
També ha intervingut Cécile Barbeito, investigadora en educació per la pau de l’Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que ha insistit en el concepte de la “pau positiva”, entès aquest com que no n’hi ha prou amb què no hi hagi conflictes bèl·lics o violències entre les persones, sinó que hi ha altre tipus de violències, com les institucionals: “La pau positiva també és la creació col·lectiva de cap a on volem anar, intentar rebaixar les desigualtats i erradicar les arrels de la violència, com poden ser la pobresa i les desigualtats”.
