Reportatge

Com preparar alumnat i professorat perquè els conflictes a l’aula no s’agreugin

Martí Boneta és director del Centre de Recursos Pedagògics (CRP) del districte de les Corts, especialitzat en ciutadania i valors (CIVA), que acompanya i promou en els centres espais de trobada, intercanvi i treball en xarxa dels seus professionals i intercentres. El CRP atén les demandes dels centres i també impulsa projectes i accions per afavorir la formació contínua, la innovació metodològica i la transformació educativa en escoles, instituts i altres institucions educatives.

“El problema que tenim és que, sovint, quan ens criden els professors, és quan ha saltat un conflicte i no saben com resoldre’l”, explica Boneta, que insisteix en la importància de conceptes com pràctiques restauratives, cercles de diàleg i pau positiva, que el que busquen és donar les eines per fomentar com abordar situacions de conflicte abans que es converteixi en crisi, treballant les emocions, fent que tothom se senti representat per tal de facilitar que hi hagi un clima de convivència, cura mútua, comunitat i pertinença.

“Es tracta de preparar l’alumnat i el professorat per al diàleg i d’ajudar a crear una cultura de saber escoltar i saber parlar, que quan un parla miri de no ofendre l’altra persona. Amb els cursos que fem, que molts venen de l’Escola de Cultura de Pau, intentem preparar els nanos per al conflicte. Quan no es veu, però el conflicte està latent, als cercles de diàleg els nanos parlen i així pots detectar si s’està covant alguna cosa. L’objectiu a llarg termini és que prenguin consciència. Això costa molt, s’ha de preparar a foc lent, no quan hagi esclatat el conflicte. És un treball de temps, de conscienciar el professorat”.

Aquests cercles de diàleg, que com el seu nom indica són espais en què tothom es veu les cares i pot parlar, tenen sis fases. “Les dues primeres i les dues últimes són de reflexió. Les dues del mig es poden fer en mig de la classe, sigui de matemàtiques, d’història o de tutoria, per exemple. Es fa un cercle i la persona dinamitzadora fa una pregunta. Tothom ha de contestar, tothom parla i tothom és escoltat”. Amb diferents dinàmiques, s’aconsegueix que l’alumnat que normalment parla menys també tingui l’oportunitat d’expressar-se. En una altra dinàmica, s’acaba amb la pregunta de ‘què m’emporto de la sessió’.

“Es crea aquesta confiança i aquest autoconeixement. La primera pregunta pot ser quina música t’agrada més. A vegades, els conflictes comencen per desconeixement. A vegades, l’alumnat pensa que no té res a veure amb algú, però sabent quina és la peli, el color, el llibre, la música, l’esport o el regal ideal, es van coneixent. Si es fa amb una rutina i amb uns hàbits, el professor pot detectar si hi ha algun conflicte. Si a l’hora del pati, hi ha un conflicte, a l’aula pots fer un cercle. O dos cercles. Els nanos han d’estar concentrats. És important acostumar-nos a escoltar, a veure per què l’altra persona ho ha fet. Això no vol dir que no hi hagi mesures correctives, sinó que hem analitzat el conflicte, que he escoltat i que a mi se m’ha escoltat”.

Són pocs els centres que tenen aquesta cultura restaurativa, que té com una de les seves màximes parlar en igualtat de condicions i no fer judicis del que digui l’altre. Per a Boneta, “estem en una societat en què no hi ha espais de trobada i els hem de saber trobar. És un aprenentatge. Si això ho faig bé a l’institut, també ho faré diferent a la família o al món laboral”.

La provenció: proveir i prevenir

La Cécile Barbeito és investigadora i formadora en educació per la pau a l’Escola de Cultura de Pau. “El conflicte ha de ser, permet transformar les relacions”, afirma, naturalitzant que hi hagi desacords i que parlar-ne ajuda a madurar i crear formes de participació. Per a Barbeito, és essencial treballar la provenció, que defineix com la necessitat de “proveir i prevenir les persones de les habilitats adequades perquè, quan surti el conflicte, sàpiguen ser assertives, saber què necessiten i què dir. És bo que abans que surti el conflicte ho hagin entès”.

La provenció és, segons la guia ‘L’escala de provenció’, “allò que podem fer per preparar-nos per abordar un conflicte, abans de desencadenar-se una crisi que ens desbordi”. La guia, orientada per a l’aula universitària, vol proveir d’habilitats, eines i estructures la comunitat educativa per treballar amb anticipació les condicions per a una convivència pacífica, i parteix dels valors de la cura, el respecte i l’empatia.

L’escala de provenció consta de set esglaons, i cadascun d’ells respon a diferents necessitats: presentació, coneixement i confiança (per treballar la seguretat); coneixement i apreci (per cuidar el reconeixement i la pertinença); comunicació i presa de decisions (sobretot per a la connexió i la seguretat), i cooperació, que les inclou totes.

Amb la provenció, es creen dinàmiques de grup i jocs cooperatius per tal de treballar habilitats d’escolta, assertivitat, estima, confiança i cohesió de grup.

“Ara, la mediació i les restauratives treballen molt més la part prèvia. No hem d’esperar fins que sorgeixi el conflicte; quan abans intervinguis, molt millor”, indica Barbeito. “Som persones diverses, es tracta de preparar el professorat, que no s’estressi”.

Que tothom sigui visible

La investigadora ressalta la necessitat de donar veu a les persones que habitualment intervenen menys: “Hi ha persones que venen d’altres països, que no tenen un ús de la paraula molt fluït i esdevenen invisibles. L’habilitat de la llengua vol dir provinença i més o menys poder; és molt palpable que hi ha diferents graus de poder dins de l’aula, en funció de la llengua. Hem de fer un esforç de fer visibles persones que sembla que no tenen veu a l’aula, però que tenen criteri. És molt importat donar veu a qui, per algun motiu, no parla”.

L’experta sosté que, sovint, els problemes a primària tenen a veure amb configuracions d’amistats que van canviant i generen dolor, amb neguits del tipus “Abans eres el meu amic i ara no”. Tant a primària com a secundària tenen pes els prejudicis i les etiquetes, de manera que persones LGTBI+ o d’algunes nacionalitats poden rebre insults o un tracte no respectuós. El bullying sol començar a partir dels 8 anys, però el gruix del problema acostuma a donar-se cap als 13 anys.

Boneta i Barbeito coincideixen que és necessari que hi hagi més contingut sobre com abordar els conflictes a les facultats de pedagogia i magisteri o als màsters del sector educatiu, a més de la formació continuada per anar actualitzant-se. “No és un contingut que es consideri clau, fins que el professorat arriba a l’aula i es troba amb un problema greu”, remarca Barbeito.