La idea que tenen els infants sobre la seguretat és àmplia i té a veure tant amb el tracte que reben per part de les persones adultes, sigui a casa, a l’escola o al barri, com amb el conjunt de l’espai públic que els permeti fer vida a la ciutat amb tranquil·litat.
Parlem de l’apartat ‘Tenir cura de la nostra seguretat i no permetre cap violència contra els infants’ de l’Agenda dels Infants que elabora l’Institut Infància i Adolescència. Si bé el bullying és un dels problemes de la infància que els fa sentir més inseguretat, també reconeixen altres formes de violència i pensen que, a vegades, les persones adultes no els tracten suficientment bé.
Segons les dades de l’informe, el 82% dels infants se senten totalment segurs que la seva família els ajudaria en cas de tenir un problema, només el 55% opina que l’equip de mestres els ajudaria i el 32% afirma no sentir-se del tot segurs o segures.
El respecte és la base
Tenen entre 8 i 11 anys i, entre les seves idees per millorar el seu benestar figuren acabar amb la violència i el maltractament cap a la infància; ser respectuosos amb els alumnes i que no es castigui a tota la classe o sense patí si no s’ho mereixen; que no hi hagi insults ni baralles a casa, i ser més amables amb tothom, també amb els nens i les nenes.
La vida al barri és, sens dubte, part del dia a dia de la infància, però no tothom s’hi sent bé: un 64% no se sent del tot segur o segura quan passeja pel seu barri, i només un 31% creu que, si tinguessin algun problema, el veïnat l’auxiliaria.
Un espai públic segur és, segons els infants, un lloc sense cotxes i amb carrers millor senyalitzats. Adverteixen que no han de fer cas de persones desconegudes i que, si cal, han de demanar ajuda.
El concepte de seguretat
Per interpretar aquestes dates, la sotscap de l’àrea de convivència i seguretat urbana de l’Institut Metròpoli, Cristina Sobrino Garcés, explica que l’abordatge de la seguretat està en sintonia amb el que diu el Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), que entén aquest concepte com la necessitat de garantir que les persones desenvolupin la seva vida lliure de vulnerabilitats, riscos i violències en la seva vida quotidiana. Així, la seguretat inclou més factors que la delinqüència, com ara aspectes individuals (experiències vitals, el gènere, l’edat, les condicions econòmiques) i ambientals (com per exemple, el disseny urbà, els usos compartits de l’espai urbà) que tenen un fort impacte en la vida quotidiana. Que les ciutats siguin segures, inclusives i resilients està en relació amb aquest concepte de seguretat i benestar de les persones.
“Ara bé, moltes vegades la seguretat dels infants s’entén com un abrigall que prové de les seves famílies o d’aquelles institucions formals que utilitzen quotidianament com ara; l’escola, les activitats esportives, agrupacions escoltes, etc. I de fet, poques vegades la seva veu es contempla com a subjectes actius perquè són menors d’edat i aquest fet sembla que minvi les necessitats i les seves demandes”, incideix Sobrino Garcés, tot incidint en la importància de convertir la infància en subjecte actiu per tenir en compte les seves necessitats, sobretot en l’àmbit de les violències i els maltractaments.
Per això, s’ha d’anar més enllà de l’àmbit educatiu i “implicar a tothom”. “Ens hem d’exigir socialment una cura solidària entre nosaltres mateixos, doncs ens pertoca actuar i garantir que tots els actors formals i/o informals que tenen un rol important en la seva vida els atenguin i els tinguin en compte. Les famílies i les escoles no poden ser els únics interpel·lats en la seva seguretat, el veïnat, els comerciants del barri o d’altres persones que interactuem amb ells en el nostre dia a dia hem de ser capaços de comprometre’ns socialment amb ells i amb les seves cuites construint xarxes informals de suport als nostres barris i ciutats”, afegeix.
Com es fa la mostra
L’alumnat de 5è de Primària de l’Escola La Maquinista va participar en un taller sobre què necessiten els infants de la ciutat per sentir-se bé a l’escola, al barri i amb la família, per tal d’ajudar a interpretar l’informe Primeres dades de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona 2021 i explicar els seus neguits i les seves propostes per construir una ciutat en la qual viure millor.
Dels 15 aspectes que qüestiona l’enquesta de satisfacció, la seguretat està en el número 8. Tres de cada 10 persones entrevistades afirmen que no estan satisfetes. “Per què creieu que no se senten segurs i segures?”, pregunta la Paula Serrano, una de les talleristes. I ells i elles tenen moltes idees: “Perquè igual són lesbianes”, “o els fan bullying”, “o reben racisme”, “o es riuen dels seus gustos”. I sorgeixen històries més personals: “Jo no em sento molt segura a les cantonades del meu barri”. “Per què hi ha gent dolenta”, explica una companya. “Hi ha moltes baralles”, diu una altra. “Hi ha gent perillosa”. “Jo, un dia, jugava a futbol amb els meus amics i se’m va anar la pilota. La vaig anar a buscar i uns nois em van dir: et trauré una navalla”.
“Què us fa sentir segurs i segures a vosaltres?”, pregunta la dinamitzadora. Estar amb el pare i la mare, i estar en companyia, és el que primer responen. Hi ha qui se sent bé al barri perquè està envoltat de la seva colla, però altres prefereixen l’escola perquè davant un problema confien que el professorat els ajudarà.
Després, es reuneixen en grups per fer propostes, i d’aquí surten suggeriments com posar càmeres als carrers per la nit, aturar l’assetjament, decidir què volen ser de grans i ajudar altres infants quan ho necessiten.
Totes les proposes, i les que s’han fet a 29 escoles més, s’han recollit per crear la nova agenda dels infants i s’han presentat davant l’Ajuntament.
