El 15% dels infants no està completament satisfet amb la seva salut, el 13% se sent sol habitualment i l’11% no està content amb el seu cos. Són algunes de les conclusions de la segona edició de l’Agenda dels Infants de l’Institut Infància i Adolescència, que destaca que l’alumnat posa més atenció en l’ajuda emocional, en comparació amb la primera edició, i en els suports que necessita per millorar l’autoestima.
L’estudi indica que els infants són conscients de la importància dels hàbits saludables, com ara fer esport, tenir una bona alimentació i dormir vuit hores, però es preocupa també de la salut mental i emocional. De fet, una de les idees per millorar el seu benestar que recull l’Agenda parla de “tenir més hospitals per a tothom i que tots els infants tinguem ajuda psicològica si la necessitem, si cal a través de l’escola, per poder-nos desfogar i solucionar els nostres problemes”.
D’aquesta demanda en parla Laura Torrella, de la direcció de l’equip SEER (Salut i Educació Emocional), per a qui els nens i les nenes demostren que ja saben que la salut no és només física, sinó que hi ha una salut integral en què també s’ha de tenir en compte la salut mental, emocional, espiritual i social. “Cada una d’aquestes dimensions de la salut està connectada amb les altres, de manera que quan una queda descuidada també afecta les altres”, explica.
Un altre concepte que es desprèn d’aquest capítol de l’Agenda dels Infants, el quart d’un total d’onze, és el de l’ajuda emocional, per a la qual “les persones adultes hem de poder veure què necessiten concretament els infants”, analitza Torrella. “Si els infants ens estan demanant ajuda és perquè tenen la consciència que de vegades no estan bé, volen estar millor i no saben com fer-ho. Així doncs, aquí és important que puguem dissenyar com els acompanyem a adquirir eines de gestió emocional, però també recursos per establir relacions saludables i gestionar els conflictes, aspectes que impacten molt sovint en com se senten”.
De fet, l’informe alerta que el 13% dels infants afirma que se senten sols. Consideren que la família és qui més pot ajudar-los per sentir-se millor i demanen parlar més sovint sobre els seus sentiments, sense que se’ls jutgi ni se’ls compari amb altres. Han verbalitzat les seves propostes per elaborar l’Agenda, entre les quals figura tenir més temps de tutoria o personalitzat per parlar de com se senten.
La pressió estètica
D’altra banda, els infants expliquen que reben pressió sobre com ha de ser el seu cos o la seva imatge, sigui per comentaris que reben pel seu aspecte físic o per la influència de les xarxes socials i els mitjans de comunicació sobre com han de ser un nen o una nena “ideals”. De fet, un 11% afirma que no està satisfet o satisfeta amb el seu cos, i un 26% diu que no li acaba d’agradar ser com és.
La Mireia, d’11 anys i alumna del districte de Gràcia ho resumeix així: “Les noies han de ser primes i perfectes i els nois han de ser forts i alts”, mentre que la seva companya Sara afirma: “A mi m’ha passat que he anat a una botiga i no he trobat res de roba de nenes i m’he agafat roba de nen, i que la botiguera em digui: ‘Ui, t’has equivocat, això és per a nens’”.
Per a Torrella, es tracta d’un tercer aspecte que inclou aquesta demanda, a més dels conceptes de salut integral i ajuda emocional: “És el punt de ‘com hem de ser’, que té relació amb la identitat i amb el paper de l’autoestima”. “L’autoestima està directament relacionada amb l’‘heteroestima’, és a dir, l’acceptació i apreciació externa. Si la persona adulta em reconeix, això vol dir que soc important i mereixo amor. Sense aquesta valoració externa en la infància és molt més difícil construir una autoestima forta. Però compte, això no vol dir que haguem de dir “molt bé” a tot el que fa un infant, sinó transmetre estima incondicional: t’estimo quan ho fas bé, i també t’estimo quan t’estic posant un límit”, afegeix.
Els suggeriments que han sortit dels tallers que han fet els infants de la ciutat de Barcelona passen per “acceptar el nostre cos tal com és i vestir-nos com vulguem, sense obsessionar-nos pel físic, sense complexos ni deixar que ens afecti el que diguin de nosaltres” o “ajudar-nos els uns als altres a sentir-nos bé amb nosaltres mateixos i no fer comentaris sobre l’aspecte físic dels companys i companyes”.
També creuen que seria bo “controlar les imatges que ens arriben perquè siguin fotos reals que no estiguin retocades i representin tot tipus de cossos”, així com “representar la diversitat en els anuncis, que no ens arribi sempre el model de noia prima i de noi fort, i que les botigues de roba i de joguines no tinguin seccions diferenciades per nens i nenes”.
