Jugar i divertir-se a l’aire lliure és una de les experiències que generen més benestar als nens i les nenes i, per això, cal que la ciutat tingui espais adequats per a diferents edats. Els infants de Barcelona demanen més natura i uns carrers que els permetin anar sols pel barri.
Aquestes són algunes de les conclusions de la demanda 7, d’un total d’11, de l’Agenda dels Infants, en què demanen una ciutat més amable i jugable. La pedagoga social i coordinadora del Programa Ciutat Jugable de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona, Emma Cortés, exposa que “la demanda d’Una ciutat amable amb la infància on poder jugar i fer vida a l’aire lliure’ posa de relleu com és d’important per als infants de Barcelona l’espai públic. Un espai encara molt adultocèntric, tant en l’urbanisme com en els usos. Els infants, com a ciutadans de ple dret, reclamen que la ciutat també estigui pensada per ells i elles”.
Segons les dades de l’informe, el 57% dels nens i nenes de Barcelona no van habitualment als espais naturals de la ciutat, com ara les platges, els voltants dels rius o la serra de Collserola. A més, el 58% pensa que al seu barri no hi ha prou espais a l’aire lliure per jugar i divertir-se amb altres companys i companyes. A mesura que es fan grans, estan menys satisfets amb els espais de joc perquè no troben propostes atractives per a la seva edat.
Cortés destaca que els infants “reclamen més natura, posant de relleu la importància de reverdir les ciutats per a fer front a l’emergència climàtica, però també perquè siguin espais més amables i confortables, per a tothom”.
Socialitzar
“Socialitzar i créixer compartint el joc entre iguals o participant de les activitats culturals i festives del barri són demandes dels infants de 8 a 11 anys que denoten l’important que és per ells i elles poder enriquir el seu joc i les seves activitats en companyia d’altres i trobar en l’espai públic alternatives de lleure i diversió”, afegeix la pedagoga.
De fet, algunes de les idees que fan els nens i nenes consultades per a l’elaboració de l’Agenda dels Infants tenen a veure amb plantar més arbres i plantes, fer més parcs i millorar els que hi han perquè siguin més divertits i perquè pensin en infants i grans que tenen alguna discapacitat, i obrir els patis de les escoles fora de l’horari escolar. També reclamen fer que els carrers de la ciutat estiguin preparats perquè puguin anar sols i soles i, per a això, proposen que hi hagi més semàfors, menys cotxes i que no vagin tan ràpid.
En aquest sentit, Cortés afirma que “tot i que a Barcelona s’estan fent esforços per a dissenyar una ciutat millor per a jugar, cal seguir avançant en que hi hagi espais de joc i espais per divertir-se més atractius pels infants més grans. Com diu la Vera, d’11 anys, de Ciutat Vella: “Que hi hagi més parcs per a grans perquè la majoria són per a petits”.”
Per part seva, la Lila, d’11 anys, de l’Eixample, diu: “M’agradaria que la ciutat fos més verda”, mentre que en Tom, de 10 anys i de Sants-Montjuïc, assegura: “A mi m’agrada Sant Antoni, per exemple, perquè hi ha bastants carrers per on passen cotxes”. Més de la meitat dels nens i nenes (54%) indiquen que no estan del tot satisfets amb els espais a l’aire lliure del seu barri i de la ciutat.
Altres equipaments
El 67% de l’alumnat consultat no va habitualment als equipaments de la ciutat com ara centres cívics i biblioteques, i el 78% no participa en activitats culturals o artístiques que es fan. Això contrasta amb la proposta dels propis infants sobre que els barris tinguin més equipaments públics que afavoreixin trobades amb altres menors i amb el veïnat en general.
“Hi hauria d’haver més centres cívics. Quan era petita sempre anava a un centre cívic i m’ho passava molt bé perquè sempre feia coses”, explica la Carla, d’11 anys, de Sarrià-Sant Gervasi.
En aquesta mateixa línia, les demandes se centren en facilitar més espais comunitaris i més activitats gratuïtes, com poden ser concerts, teatre o cinema. Els agradaria que s’organitzessin visites per conèixer el barri i fer sortides als espais naturals de la ciutat amb transport públic.
Segons Cortés, els infants identifiquen els mateixos elements que assenyalen en els seus informes i guies els experts urbans en ciutats amigables per a la infància, o institucions de referència com Unicef o el Comitè dels Drets de l’Infant. La coordinadora del Programa Ciutat Jugable remarca que “una ciutat amigable amb la infància, en primer lloc, ha de tenir seguretat física i vital per moure’s amb llibertat i autonomia i, en segon lloc, en ella han de poder haver-hi activitats enriquidores per divertir-se, amb altres nens i nenes o amb la família, i no sempre pensant en activitats dirigides sinó en espais i moments per a fer activitats de forma lliure o auto-organitzada”.
Neteja
Gairebé la meitat dels infants (45%) no se sent completament satisfet al barri on viu, i el 54% creu que els seus veïns i veïnes no són prou amables amb els nens i nenes, una opinió que es dona sobretot entre els infants més grans i també en els que viuen en barris més empobrits.
Tal com ressalta la Rita, d’11 anys, de Sant Andreu: “Hi ha gent que tira les escombraries al terra, i si tots féssim això afectaria a tota la ciutat. A més, el meu carrer està ple de caques de gossos”. També hi ha comentaris agradables, com el del Dani, de 9 anys, de Sants Montjuïc: “La meva millor veïna és una senyora de 70 anys que viu davant nostre. Quan era petit em cuidava i amb els meus pares també té molt bona relació”.
Entre les idees recollides, figura que voldrien relacionar-se més amb la gent i els infants del barri per fer noves amistats i que cal ser amables i respectuosos amb tothom. Mantenir la ciutat més neta és una altra de les peticions i com a solucions aporten no llençar brossa pel carrer, que les persones propietàries dels gossos recullin les caques i netegin els pipis, i que la gent no faci tant soroll.
