Els nens i les nenes viuen l’escola més enllà de l’edifici en què van a aprendre i la conceben com un espai de vida i de relacions amb altres companys i companyes, on poden fer amistats i passar-s’ho bé. Per això, demanen que tothom hi estigui a gust, que les instal·lacions estiguin cuidades i que els patis siguin més grans i menys grisos.
Aquestes són algunes de les conclusions del capítol 10 de l’Agenda dels Infants que elabora l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona. L’alumnat que ha format part del programa “Parlen els nens i nenes: el benestar de la infància a Barcelona” demana més recursos per a l’educació per tal que hi hagi més escoles públiques amb més mestres i que les classes siguin més grans i amb més material.
La importància del pati
Creuen que el pati de l’escola és un lloc molt important i aquest espai hauria de ser més gran i més verd, amb arbres, plantes o horts, per exemple. A més, consideren que caldria millorar el menjador escolar i que se’ls podrien preguntar com fer-ho per poder fer les seves aportacions.
Així ho han expressat: “El pati hauria d’estar una mica més organitzat, perquè només hi ha dos jocs. Penso que hauria d’haver-hi més jocs diferents perquè tothom pugués jugar”, explica en Biel, d’11 anys i de Sants-Montjuïc. “Que facin un menú més bo”, reclama en Bruno, que també té 11 anys i és del districte de Sarrià-Sant Gervasi.
Divertir-se i aprendre
Les dades de l’Agenda dels infants indiquen que un 35% de l’alumnat no està del tot content amb la seva vida a l’escola i un 24% no està totalment satisfet amb el que aprèn. Afirmen que, quan es fan grans, les assignatures són més avorrides i els agradaria fer més activitats relacionades amb l’art, l’educació física, treballs en grup o experiments per aprendre de manera divertida.
Alhora, diuen que s’ha d’ajudar els infants que els costa més aprendre i que s’han d’adaptar els exercicis si és necessari. No fer-los sentir malament per les notes és una altra de les demandes i, a canvi, prefereixen la motivació i l’ajuda, si cal, per fer les tasques. En paral·lel, esmenten que cal prestar atenció a classe i esforçar-se a aprendre.
Un espai de socialització
La Mònica González és catedràtica de psicologia social de la Universitat de Girona i co-coordinadora de l’Equip de Recerca en Infància, adolescència, Drets dels Infants i la seva Qualitat de Vida (ERIDIQV). Per a ella, aquestes dades mostren que “fruit d’una visió fonamentalment acadèmica de l’escola i convençuts que aquesta és indispensable per a l’aprenentatge i socialització dels infants, durant molt de temps, els adults no hem mostrat massa interès en saber si, anar a l’escola, també els fa feliços”.
“Que un 35% dels infants hagin expressat no estar del tot contents amb l’escola, que un 24% no estiguin completament satisfets amb el que aprenen i que, entre els seus suggeriments de millora proposin canviar les maneres d’ensenyar, ens hauria de fer replantejar als adults fins a quin punt la idea d’escola que hem defensat durant molt de temps i que tants bons fruits ha donat, segueix encaixant del tot en un món en el qual els coneixements ja no estan confinats dins de les quatre parets d’un edifici”, analitza Gonzàlez.
Com a psicòloga social, posa èmfasi en el fet que les respostes de l’alumnat van en la línia de les metodologies d’aprenentatge actives i en coherència en utilitzar recursos que facin l’aprenentatge més divertit. “Divertir-se, augmenta la motivació i la motivació és la clau de volta de l’aprenentatge”, destaca.
Gonzàlez aposta per dedicar atenció al pati i al que està fora de l’aula, tot recordant que els infants reclamen que sigui més verd, la qual cosa mostra una sensibilització també cap al canvi climàtic. De la mateixa manera, ressalta la importància del món relacional, que per als infants és “fins i tot més important que el món acadèmic” perquè “l’escola és també i sobretot, un espai on fer amics i amigues, on rebre i oferir suport als iguals i on cal garantir que tothom està inclòs”.
Jugar sense excloure
En aquest sentit, l’agenda posa de manifest que els infants pensen que l’escola ha de ser un lloc on aprendre i també on fer amistats, per la qual cosa volen fer excursions, colònies i sortides per poder estar i jugar amb les seves amistats.
En Marc (11 anys, Sants-Montjuïc) ho resumeix així: “Jo a tercer em sentia una mica sol perquè no m’agradava el futbol ni el pilla-pilla. Hauríem de triar algun lloc on tothom hi pugui jugar”. Per part seva, l’Àlex (11 anys, Ciutat Vella) exposa la seva visió: “En aquesta classe tots juguem amb tots, sempre fem jocs tots junts”.
Entre les seves idees per fer que tothom s’hi senti bé, parlen de no fer comentaris que puguin fer sentir malament els altres i no excloure a ningú quan juguen perquè cap infant s’hi senti sol. També demanen respectar la igualtat entre nenes i nenes, que se’ls tracti de la mateixa manera i que tothom vesteixi com vulgui i pugui jugar al que li agrada al pati.
