El Consorci d’Educació de Barcelona aprofita l’aturada lectiva d’estiu per dur a terme la majoria de les obres que requereixen els equipaments educatius de la ciutat: de les 95 actuacions que es fan enguany, 83 tenen lloc durant l’estiu. El finançament total previst per l’any 2024 és de 62.326.354 euros, dels quals 2.868.715 milions provenen de l’Ajuntament de Barcelona i 19.457.639 de la Generalitat de Catalunya.
El Consorci destaca que enguany és un any “especialment significatiu” en la configuració estratègica de la xarxa d’equipaments educatius de Barcelona, ja que un cop es concloguin les actuacions previstes quedaran definides les bases del mapa escolar de la ciutat. Així, es fa un pas més en aquest sentit amb, per exemple, l’inici de les obres de l’Institut Vallcarca, a càrrec d’Infraestructures.cat, o l’acord municipal per situar definitivament l’Escola Entença a la confluència de l’avinguda Sarrià amb els carrers Provença i Villarroel.
El mapa escolar de Barcelona té com a criteris principals el foment d’una oferta de proximitat que doni resposta a les necessitats de cada zona educativa, l’equivalència entre centres i la continuïtat educativa. Les obres realitzades estan relacionades amb aquests tres objectius.
Des del curs 2016-2017, s’han creat 9 noves escoles i s’ha incrementat línia estructural d’unes altres 7; s’han creat 7 nous instituts, i s’han augmentat la línia estructural de 4 més; s’han creat 14 nous instituts escola i s’han incorporat 8 centres concertats a la xarxa pública des del curs 2020-2021.
Equivalència entre centres
D’aquesta manera, s’ha assolit més equivalència entre els centres. Arribar a l’equivalència entre centres vol dir que qualsevol família d’una zona educativa determinada triï l’escola més propera per a portar-hi els seus fills i filles perquè tots els centres de la zona són equivalents i ofereixen una educació de la mateixa qualitat. Amb aquest objectiu, s’han dut a terme els plans de pintura, les actuacions sobre els menjadors escolars, les transformacions de patis, la climatització de centres, etc.
També han contribuït a l’equivalència altres polítiques públiques com la distribució equilibrada de l’alumnat o l’aposta per la qualitat educativa a totes les escoles i els instituts gràcies a programes com Xarxes pel Canvi. Aquest augment de l’equivalència es pot constatar observant les dades de la preinscripció: 10 dels 11 instituts amb menys demanda el curs passat augmentaven les sol·licituds, cinc d’ells molt significativament, segons dades del Consorci.
En els darrers anys ha augmentat la demanda a centres abans estigmatitzats com l’antiga Escola Jovellanos (actual Escola de les Aigües) o els centres fusionats en l’actual Institut Escola Trinitat Nova.
Instituts escola i continuïtat educativa
Per al Consorci, la principal mesura per contribuir a la millora de la continuïtat educativa ha estat l’aposta pels instituts escola: el 2017, a Barcelona, n’hi havia 2, mentre que avui n’hi ha 22. També hi ha altres accions com la renovació del mobiliari, que s’iniciarà, a partir del setembre, a segon d’ESO.
Entre les obres destacades d’aquest any, destaca la construcció de la seu definitiva de l’Escola Auditori, un centre de tecnologia modular que a partir d’aquest setembre podrà acollir l’alumnat que fins al curs passat s’ha ubicat en un equipament provisional.
Moltes de les grans actuacions es duen a terme en centres prèviament transformats (l’Institut Escola El Til·ler, l’Institut Escola Arts, l’Institut Escola Rec Comtal, Institut Escola El Molí i l’Institut Escola Mirades), en els quals l’equipament constituïa un pilar fonamental d’aquest procés.
Transformacions integrals i equitat
Les transformacions integrals de centres persegueixen millorar l’equitat en l’accés a l’educació, la igualtat d’oportunitats i la lluita contra la segregació escolar a la ciutat de Barcelona. Aquestes actuacions s’han adreçat a centres amb uns nivells elevats de complexitat o uns nivells reduïts de demanda per part de les famílies; i inclouen accions com una nova oferta d’ensenyaments (tancant, fusionant o fent créixer els centres), nous equips de direcció i docents, transformacions del projecte pedagògic i millores integrals als edificis, entre altres.
Les actuacions de reforma, ampliació i millora (RAM) se centren en els menjadors escolars o sobre les pintures i revestiments, un tipus d’intervenció especialment rellevant per a l’aprenentatge que completa un cicle de vuit anys de sistematizació a la ciutat.
Els patis com a espais comunitaris
També són un exemple rellevant les transformacions participades de patis (enguany s’actua sobre 12 espais), un programa que persegueix la millora tant dels espais físics com de les dinàmiques i relacions que s’hi esdevenen, amb l’objectiu que siguin més igualitàries mitjançant la diversificació del joc. Alhora, vol convertir-los en equipaments comunitaris accessibles per a la gent dels barris, sumant-se en molts casos a la xarxa de refugis climàtics de la ciutat.
La implementació de Transformem els patis, ofert a través de la convocatòria unificada de programes, es concreta en la introducció d’elements pel joc divers, arbres, generació d’ombres, etc. El disseny dels espais es du a terme de manera participada amb les comunitats educatives, amb una dotació de 220.000 euros per a cada pati. Des del 2019, un total de 58 centres educatius han transformat els seus patis.
Millora climàtica
Aquest estiu també s’inicien les obres del Pla Clima Escola. Finançat per l’Ajuntament de Barcelona a través de la taxa turística i dissenyat i executat pel Consorci d’Educació de Barcelona, el Pla Clima Escola preveu climatitzar enguany un total de 24 centres educatius.
El Pla Clima Escola ha estat concebut com un projecte integral que conclou les actuacions relatives a la millora del confort tèrmic dutes a terme prèviament pel Consorci d’Educació de Barcelona. Preveu, per una banda, instal·lar equips de climatització per aerotèrmia –que produeixen fred i calor– i, per una altra banda, també preveu dotar els edificis de plaques fotovoltaiques mitjançant les quals es produirà una part important de l’energia elèctrica que consumeixen aquests aparells climatitzadors. Els excedents energètics que es produeixin es podran compartir amb la comunitat. Es calcula que s’instal·laran al voltant de 30.000 metres quadrats de plaques fotovoltaiques en els equipaments educatius.
