La Melanie (16 anys), l’Emma (16), el Pol (18), l’Elizabeth (18), l’Aaron (22) i el Miguel Ángel (17) són joves que viuen a Barcelona i que comparteixen una cosa en comú: Són alumnes de l’Escola Municipal de Segones Oportunitats (EM2O). És l’únic centre públic que fa cinc anys va néixer amb l’objectiu d’acollir aquells nois i noies de 16 a 25 anys que en algun moment han abandonat els estudis i acudeixen a l’EM2O per reconnectar amb el sistema, buscant una orientació que els ajudi a definir cap a on enfocar la seva formació.
Les causes i les situacions personals i familiars que els van portar a abandonar l’escolarització en algun moment (sigui a l’ESO, a l’FP o al batxillerat) són diverses. Però tots tenen un nexe que els uneix: no saben què fer ni com per intentar tornar a estudiar. El director de l’EM2O, Jhonny Mancilla, explica que els joves “manifesten” la seva voluntat de “continuar la seva trajectòria educativa” però no saben exactament què volen fer. Arriben a l’escola –una opció no reglada que majoritàriament impulsen a nivell privat entitats del tercer sector- derivats des del Pla Jove del Consorci d’Educació de Barcelona, que fa un seguiment dels joves que abandonen els estudis, i també des dels Serveis Socials, que detecten si dins la família que s’atén hi ha algun dels fills que ha sortit del sistema. Però, sobretot, els últims cursos s’han trobat que un 70% dels joves que acaben entrant a l’EM2O hi arriben a través del “boca-orella”, una evidència que el projecte funciona i que, malauradament, la demanda creix.
“No sabia què fer”. Aquesta frase la comparteixen l’Emma, l’Aaron i el Pol. Coincideixen en explicar que entrar a l’EM2O els ha ajudat a començar a saber què poden fer i què estudiar, una feina d’orientació personal que treballen amb els seus tutors i que els portarà a final de curs a triar el seu futur. “Em sento molt acompanyat”, assegura el Pol. “Aquí m’agrada que ens tractin de forma personal, que tinguin respecte per les maneres de fer, que no ens jutgin i ens motivin per créixer personalment i ser autònoms”, explica l’Aaron. “Feia temps que no em sentia tan a gust, i ara tinc ganes d’aprendre i estudiar”, relata la Melanie.
També assenteixen de la mateixa manera l’Emma, el Miguel Ángel i l’Elizabeth. Tots sis formen part dels 45 alumnes que aquest curs han començat a la Fase 1 de l’EM2O. Un primer any durant el qual, segons explica Mancilla, rebran molta orientació, tastets d’ofici i competències bàsiques que els permeten decidir de cara el curs que ve què volen estudiar (aconseguir el títol d’ESO si no el tenen, fer algun grau mitjà o superior, acabar el batxillerat, presentar-se a les PAU…).
Mancilla remarca que cada persona té el seu ritme i que no hi ha pressa per acabar modelant la seva formació que els portarà en un futur a entrar en el mercat laboral. “A l’Institut hi ha molta gent que sabia què volia fer i de què volia treballar, però quan no tens ni idea, el problema el tens tu. Et fa sentir malament”, explica l’Emma per compartir la inquietud i la seva experiència prèvia a l’EM2O.
“Hi ha molta pressió a l’Institut però no t’informen. Només et diuen que miris una web de Tria Educativa i res més”, assegura l’Elizabeth, que ho contraposa amb l’orientació que està rebent a l’EM2O: “M’han donat confiança i m’han ajudat a conèixer-me a mi mateixa”. Un cop acabin la fase 1 a l’escola, el curs que ve hi seguiran vinculats però d’una altra manera, tot i que els més de 80 alumnes que estan en la fase 2 continuen assistint físicament al centre, per seguir amb l’orientació o fer classes de reforç. “Són d’itinerari llarg i poden estar vinculats a l’escola un, dos o tres anys, depenent de cada cas”, explica el director del centre.
Intercanvi amb estudiants internacionals
I dins d’aquest camí per reconnectar amb el sistema, l’Escola Municipal de Segones Oportunitats s’ha estrenat aquest any participant per primer cop en un intercanvi d’estudiants internacionals a través del programa Erasmus+. Fa uns dies una desena d’alumnes del centre de segones oportunitats FGU Trekanten de Vejle, Dinamarca, va estar convivint amb els 45 alumnes de la fase 1 de l’EM2O, compartint les classes, els tastets d’oficis i acompanyant-los en activitats més lúdiques, com fer una visita turística per la ciutat, i fins i tot, visitar l’Ajuntameent de Barcelona, on van ser rebuts per l’alcalde, Jaume Collboni. Del 16 al 26 de març seran els alumnes de l’EM2O i alguns educadors els qui viatjaran fins a Vejle on durant quinze dies experimentaran què vol dir viure i estudiar en aquesta localitat i en un centre similar al seu. L’experiència de conèixer aquest grup d’estudiants danesos ha estat “molt positiva” i “divertida”, relaten els sis joves de l’EM2O, que tot i els problemes de comunicació per les dues bandes per parlar en anglès o castellà, s’han entès molt bé, a vegades fins i tot “només amb la mirada”.
“Qualsevol ocasió per poder compartir situacions educatives d’altres entorns, d’altres països, sempre és una oportunitat per poder aprendre”, explica Mancilla, que considera un “repte” per als alumnes d’aquí que viatgin a Dinamarca “adaptar-se no només a un idioma diferent sinó entendre com s’estructuren a nivell educatiu”. L’objectiu de l’intercanvi no deixa de ser que els joves puguin “conèixer i compartir i saber què fan en una escola i en l’altra”.
Per al director de l’EM2O, aquest intercanvi d’Erasmus+ pot permetre entendre “als nostres joves i als seus que a totes les societats hi ha joves invisibles que no estan atesos i que en serveis com els nostres, els acollim i els podem donar un lloc”. Una manera de fer veure a l’alumnat que “no són els únics, no són els raros” i que hi ha altres serveis arreu d’Europa on s’acullen joves que han deixat els estudis, amb situacions similars a les seves i que també busquen una segona oportunitat. Els invisibles no ho són tant i existeixen aquí i arreu.
