L’Altaveu dels Infants ja ha finalitzat les trobades amb les institucions i organismes socials i polítics més importants de Barcelona, amb qui s’han reunit per traslladar el contingut de l’Agenda dels Infants, on es recull les 11 demandes que consideren poden ajudar a millorar el benestar dels nens i nenes de la ciutat. L’última parada del seu trajecte va ser formar part per un dia del Consell d’Educació Municipal de Barcelona (CEMB), presidida pel regidor d’Educació i Pla de Barris, Lluís Rabell, on està representada tota la comunitat educativa, des de dirigents polítics a administració, famílies, docents, direccions, alumnat i personal de serveis. Un cop traslladades les demandes per millorar les escoles, el final del trajecte serà el proper 4 d’abril a l’Ajuntament, on representants polítics i socials es comprometran a tirar endavant algunes de les seves peticions.
L’Altaveu dels Infants està integrat per 27 nens i nenes de 6è de primària de diferents centres educatius i districtes de Barcelona. La seva responsabilitat és parlar i actuar en nom de tots els nens i nenes de la ciutat. I la seva raó de ser va començar amb una enquesta a 5.000 alumnes de 8 a 11 anys d’escoles públiques i concertades de Barcelona amb l’objectiu de saber com se sentien i de quina manera es podia millorar el seu benestar. Aquesta consulta, com expliquen els nens i nenes de l’Altaveu, es va fer durant el curs 2021-2022, quan ells feien 3r de primària. A partir del buidatge de l’enquesta, el curs següent, 2.000 alumnes de diferents escoles van fer uns tallers a partir dels quals es va configurar l’Agenda dels Infants, un document amb 11 demandes principals, amb 30 propostes i més de 100 idees per aconseguir que les seves peticions es facin realitat. Les peticions són cuidar la vida amb la família, fer equip per acabar amb el bullying, tenir cura de la seguretat i no permetre cap violència contra els infants, més ajuda emocional i menys pressió sobre com han de ser i comportar-se, més ajuda per utilitzar les pantalles, més temps lliure per jugar, una ciutat més amable on poder jugar i fer vida a l’aire lliure, escolar les seves opinions i poder participar en les decisions que els afecte, que tothom tingui el que necessita, cuidar la seva vida a l’escola i cuidar el planeta. El curs passat, un cop elaborada l’Agenda dels Infants, els alumnes van poder explicar el seu contingut a mestres, famílies i companys de l’escola. A partir d’aquí, i de forma voluntària, aquells alumnes que van voler continuar amb la feina de traslladar les peticions a les institucions socials i polítiques van seguir treballant, ja com a Altaveu dels Infants.
Després de reunir-se amb el govern municipal i amb els grups polítics de l’Ajuntament, amb el Consell de Ciutat, el Consell Nacional dels Infants i els Adolescents de Catalunya (CNIAC), i amb la Sindicatura de Greuges Barcelona i la de Catalunya, i el Consell Municipal de Benestar Social, la Xarxa dels Drets de la Infància i el grup motor de participació infantil de l’Ajuntament, el passat 6 de març l’Altaveu dels Infants va entrar en un dels llocs segurament on es debaten moltes de les coses que més els afecten, ja que durant l’escolarització, els nens i les nenes es passen sovint més de 8 hores al dia en el que ells consideren “la seva casa”. En el plenari del CEMB van poder traslladar les seves idees i expressar les opinions que consideren poden ajudar a millorar diversos aspectes relacionats amb l’escola “més enllà dels aprenentatges”.
La trobada es va fer al teatre de l’escola Collaso i Gil, al costat de l’antic monestir de Sant Pau del Camp, al barri del Raval. La imponent sala d’actes d’aquest centre educatiu públic no va impedir, com han fet en totes les altres trobades, que quinze dels 27 nens i nenes de l’Altaveu dels Infants defensessin les seves demandes, malgrat les prop de cinquanta persones que hi havia al seu davant.
De les 11 demandes de l’Agenda dels Infants es van centrar sobretot en destacar quines millores consideren que caldria fer dins de les escoles. Són infants d’11 i 12 anys, però les seves demandes i reflexions a vegades són tan senzilles i de pura lògica que poden arribar a desmuntar la percepció inicial de qui potser s’acosta a observar aquell grup amb el prejudici de minimitzar les seves opinions pel simple fet de ser infants. I és que, com ells mateixos defensen, tenen opinió i volen participar de les decisions que els afecten. Així, van expressar la necessitat de posar més recursos a les escoles, amb més mestres a l’aula i millors instal·lacions; van reivindicar que hi hagi més centres públics; que es facin més sortides fora de l’aula; que els patis siguin més grans i més verds; i també que les famílies puguin entrar més sovint a les classes per veure què fan. I sí, també van demanar menys deures i exàmens i més temps per jugar, però també canviar la manera d’ensenyar perquè els infants s’ho passin bé aprenent, amb més projectes artístics i educació física, més treball en grup i ajuda per aquells infants a qui els costa més aprendre. Escoles més inclusives i que ningú es quedi sense material o sense poder anar d’excursió o a les sortides per qüestions econòmiques.

Els infants són espontanis i també és cert que algunes de les seves opinions van provocar el somriure i el riure dels representants del CEMB, que un cop acabada l’exposició de les peticions, van aprofitar per fer-los preguntes per poder concretar algunes de les seves demandes. Va ser aquí quan va sortir la necessitat de canviar els lavabos de moltes escoles, que va quedar ben clar que estan molt bruts, alguns sense tapa i sense paper i que a vegades són insuficients per a la quantitat d’alumnat que hi ha a l’escola. També hi va haver crítiques pel menjar del servei del migdia i, fins i tot, alguns van reconèixer que els costa explicar als pares i mares com els ha anat el dia a l’escola. De fet, molts van coincidir que eviten explicar les coses dolentes o si s’han portat malament per no entrar en conflicte i només parlen de les més bones. “Almenys jo encara els hi explico que, les meves germanes adolescents no els diuen res”, va comentar una de les nenes, provocant la rialla dels assistents.
Una de les qüestions que va quedar clar que més preocupa nens i nenes de la ciutat és l’assetjament escolar entre iguals. Consideren que és important que els adults que hi ha als centres, ja siguin els mestres o monitors de menjador, estiguin alerta sobretot a l’hora del pati, que és quan hi ha més conflictes. Van reconèixer que és difícil explicar el que els passa i que si veuen com alguns infants es comporten inadequadament cap a d’altres, poden callar per evitar que els facin bullying a ells. Per això, una de les representants de l’Altaveu dels Infants va proposar poder deixar-ho per escrit i que quan ho llegeixi la mestra, actuï. Està clar que les relacions i els conflictes entre companys els preocupa i per això demanen més implicació als més grans perquè els ajudin a solucionar-ho.
Com ha passat en les altres sis trobades que han mantingut amb diferents institucions i organismes, aquesta setena i última reunió va acabar amb el compromís per part del CEMB d’estudiar les seves demandes. Així ho va expressar la vicepresidenta del CEMB i presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, Mar Hurtado, que es va comprometre a que els compromisos que adquireixin “no es quedin en paper mullat”.
El proper divendres 4 d’abril l’Altaveu dels Infants tindrà la cita més important. I és que representants de totes les institucions amb qui s’han reunit es trobaran al saló de cent de l’Ajuntament de Barcelona, on hauran de presentar un document amb aquelles demandes fetes pels infants que es comprometran a tirar endavant. Possiblement serà l’estació final del viatge de l’Altaveu dels Infants d’aquesta edició, però la iniciativa, impulsada per l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona, haurà de buscar el mecanisme per avaluar si els compromisos s’acaben complint. Sigui amb aquests 27 nens i nenes, que el curs que ve ja faran el salt a l’ESO, o amb altres successors, que de ben segur continuaran amb la gran feinada que ha fet aquest grup d’infants. Perquè està clar que els nens i les nenes de Barcelona tenen molt a dir i, com ells demanen, també tenen dret a opinar. I els adults, el deure.