Parma és una ciutat italiana que no arriba als 200.000 habitants en la que, a principis dels anys ‘90, un grup de dones jubilades van decidir organitzar-se per a poder fer front a les tasques que havien de realitzar el dia a dia. Des de cuidar dels infants fins a fer els encàrrecs, passant per tot tipus de tasques de cura. Va ser el Sindicat de pensionistes d’aquesta ciutat el que va convertir aquestes col·laboracions en un sistema organitzat en el qual es donava un valor concret al temps per a poder rebre i aportar a la comunitat.
Més de 25 anys després, aquesta petita xarxa de Parma s’ha convertit en els Bancs del Temps, que van arribar a Barcelona en 1998. Avui n’hi ha una quinzena a la ciutat i en els que històricament també han predominat sempre pensionistes, “gent gran amb temps lliure que volia ajudar”, explica Sergi Alonso, membre de l’Associació pel Desenvolupament dels Bancs del Temps. Passat un temps, després de l’esclat de la crisi, s’hi van sumar persones de menys edat, que hi participaven com a activistes i buscant abaratir els costos de la vida.
Però és precisament la presència majoritària de gent adulta i de la tercera edat la que frenava que s’hi apropessin els joves: “costa portar-los, perquè veuen que no és el seu ambient i se’n van a altres espais de militància”, considera Alonso. Tot i que fa temps que intenten innovar, generant més serveis tecnològics, implementant softwares lliures o creant apps, “el jovent continua sent l’assignatura pendent dels Bancs del Temps”, assegura.
Alonso afirma que “costa molt veure ancians i joves al mateix espai d’activisme”, però el “temps i les ganes d’ajudar, malauradament, són característiques que poden ser comunes als dos segments”, apunta. Es refereix a l’alt tant per cent de joves que es troben desocupats (a Barcelona és del 22%) i que en alguns districtes de la ciutat poden arribar a ser un problema estructural greu (a Nou Barris, per exemple, el pes de l’atur juvenil sobre el total de la població d’entre 16 i 24 anys ronda el 10%).
“Una de les pitjors conseqüències de l’atur juvenil és que genera un estigma que es retroalimenta. Per això, considerem importantíssim incentivar i reconèixer les seves capacitats”, assegura Eduard Floch, responsable del projecte Minuts.cat. Es tracta d’una iniciativa amb un any i mig de vida que actua a algunes poblacions de Catalunya; també posa en valor el temps dedicat a la comunitat però, a diferència dels Bancs del Temps, que treballen l’intercanvi de persona a persona, els ‘Minuts’ es poden bescanviar a entitats i negocis de proximitat.
Folch assegura que ja feia temps que volien aterrar a Barcelona i acaben de fer-ho amb una proposta molt concreta: apel·lar el jovent de 16 a 24 anys de Nou Barris que estigui desocupat, “perquè estar a l’atur no vol dir estar aturat i volem incentivar-los a donar suport a la comunitat”. Aquest treball comunitari es focalitzarà en tres reptes diferents que Minuts.cat ha identificat com a necessaris d’abordar per a la transformació social: la igualtat de gènere, l’intercanvi intergeneracional i la sostenibilitat.
Feminisme, acompanyament a la gent gran i sostenibilitat: els reptes de Nou Barris
Minuts.cat es troba en plena tasca de definició i finançament a través d’una campanya de Goteo i el suport de Barcelona Activa abans de posar-se definitivament en marxa el mes de maig. També estan tancant acords amb grups locals amb els quals els joves que s’interessin a participar col·laboraran per abordar els projectes que “creiem que s’han de treballar per millorar el districte i que són ideals perquè els joves prenguin consciència de què hi passa. Sabem que no resoldrem res, però implicarem el jovent i els posarem en contacte amb entitats de l’entorn”, apunta Folch. Una d’aquestes entitats és Nus Teatre, una cooperativa d’acció social que abordarà el repte relatiu al gènere. Serà un projecte vinculat a les festes majors i a la realització de protocols contra la violència masclista.
“Des del teatre social i de les oprimides farem un taller amb els joves per veure com respiren el gènere”, comenta Andrea Calsamiglia, membre de Nus Teatre. La idea és veure com de sensibles són a les desigualtats i les violències en l’oci nocturn en un projecte que culminarà amb un espectacle d’improvisacions a les festes majors en el que es treballarà a partir d’experiències del públic. Tot plegat és una iniciativa per a “abordar les estructures de desigualtat i generar espais per a qüestionar allò que donem per suposat”, explica Calsamiglia, qui aplaudeix que els joves puguin apropar-se a aquestes entitats.
Així, ja sigui vinculant-se al projecte del gènere, al de l’acompanyament a la gent gran -que es basa en l’intercanvi intergeneracional- o al de la sostenibilitat -vinculat a la nutrició i als Horts Urbans- els joves obtindran crèdits que podran canviar per activitats o serveis d’empreses “que tinguin vinculació amb la zona i un compromís social”, assegura Folch.
L’objectiu de Minuts.cat és elaborar una app a principis de 2019 que serveixi de confluència entre tots els usuaris del servei i, segons Alonso aquesta és la clau de l’èxit d’un programa com aquest o els Bancs del Temps: “es tracta de models de cooperació que han viscut un boom brutal i tot gràcies a generar un model reproduïble i atractiu per una comunitat que busca restablir els llaços col·lectius”.
