Les desigualtats en les oportunitats educatives comporten també diferencies en els resultats acadèmics que obtenen els alumnes. A Barcelona, mentre que a Ciutat Vella vora el 30% dels alumnes van suspendre les proves de les competències bàsiques a 4t d’ESO el curs 2016/17, al districte de Sarrià-Sant Gervasi només ho van fer entre un 4% i un 8% en les diferents àrees avaluades (català, castellà, anglès i matemàtiques).
Tot i que aquests percentatges representen una lleugera millora respecte als resultats dels anys anteriors i respecte al conjunt de Catalunya, les diferències entre els districtes de la capital catalana són molt significatives. A part de Ciutat Vella (on l’assignatura amb més suspesos és el català), el percentatge mitjà d’alumnes que suspenen aquestes proves a Barcelona també se supera a Nou Barris (on destaca un 24% de suspesos en llengua anglesa) i a Sants-Montjuïc i a Sant Martí (districtes on el que més se suspèn són les matemàtiques).
Aquestes dades es desprenen del segon Informe d’Oportunitats Educatives de la infància i l’adolescència, encarregat per l’Ajuntament de Barcelona i elaborat per l’Institut infància i Adolescència de Barcelona, que pretén radiografiar la situació de l’educació amb mirada de ciutat i per districtes, i amb un focus especial en l’equitat educativa.
Segons aquest informe, els factors clau per explicar les diferències acadèmiques territorials són tant les característiques socioeconòmiques de l’alumnat com la composició social dels centres. Per això, també analitza la segregació escolar i conclou que tots els districtes en «presenten nivells força alts», ja que hi ha una distribució desigual d’alumnat: els centres concertats escolaritzen 2 vegades menys infants amb necessitats específiques de suport educatiu, 3 vegades menys infants estrangers i 4 vegades menys alumnes amb beques menjador que els públics.
Aquesta segregació significativa també pot ser causada per la mobilitat escolar entre districtes. L’informe destaca que un quart dels infants de la ciutat en l’etapa d’educació universal i obligatòria no s’escolaritza al mateix districte on resideix, «fet que condiciona el principi d’escolarització equilibrada i de proximitat». Mencionen especialment el districte de Gràcia, on només estan escolaritzats el 60% dels infants residents.
Les desigualtats es veuen també a l’escola bressol
El segon Informe d’Oportunitats Educatives de la infància i l’adolescència a Barcelona 2018/19 també radiografia que un 44% dels infants d’entre 0 i 2 anys estan escolaritzats, 6 punts més que la mitjana catalana i 8 més que va 11 anys. Ara bé, també en aquesta etapa educativa s’hi troben diferències. Mentre que a Ciutat Vella el percentatge d’escolarització a les escoles bressol és del 27% i a Horta-Guinardó i a Nou Barris és del 36%, a les Corts i Sarrià-Sant Gervasi la xifra arriba al 57%.
Dels infants escolaritzats, més de la meitat (un 53%) van a llars d’infants privades. Aquesta xifra, però, també és variant als diferents districtes. A Ciutat Vella, Nou Barris i Horta-Guinardó, 7 de cada 10 infants escolaritzats van a escoles bressol municipals, mentre que a les Corts, Sarrià-Sant Gervasi i l’Eixample, 7 de cada 10 van a llars d’infants privades. L’escolarització en aquestes edats primerenques podria ser major. La demanda atesa és del 54% de les sol·licituds en les escoles bressol, que han augmentat el 30% en el conjunt de la ciutat. A més, al conjunt de la ciutat els infants estrangers estan infrarepresentats en el primer cicle d’educació infantil. Mentre que són un 21% de la població menor de 3 anys, només suposen el 7% dels infants escolaritzats.
Un dels factors que poden explicar les diferències territorials en les taxes d’escolarització és l’oferta educativa disponible. L’informe posa de manifest que en aquells districtes on hi ha més centres d’educació infantil per infant, la taxa d’escolarització de 0-2 anys també és més elevada. Per exemple, a Sarrià-Sant Gervasi o a les Corts hi ha més de 10 centres d’educació infantil per cada 1.000 infants, mentre que a Ciutat Vella no n’hi ha ni 5.
Per millorar l’equitat en l’educació del 0-3 l’Ajuntament de Barcelona va tirar endavant la política de tarifació social de les escoles bressol municipal, una mesura que estableix un preu públic variable en funció de la renda familiar. En el primer any de funcionament, el 65% de les matrícules han tingut un preu inferior al del sistema anterior, el 9% han mantingut el mateix preu, i el 26% l’han augmentat.
