La Cindy fa dos anys que porta els seus fills a l’Esplai Rialles. L’Ángel, de 8 anys, és sord i porta un implant coclear, un dispositiu que li permet, per mitjà d’impulsos elèctrics, poder sentir. La Valentina, de 6 anys, és oïdora, però també va cada dissabte a l’esplai amb el seu germà. Mentre juguen plegats amb altres nens sords i els seus germans oïdors, la seva mare assisteix a unes classes de llengua de signes al mateix centre. Es tracta, doncs, d’un espai obert adreçat a tot l’entorn familiar de l’infant.
L’Esplai Rialles va néixer fa més de 20 anys per iniciativa de l’Associació de Famílies d’Infants Sords de Catalunya (APANSCE) amb l’objectiu de configurar un espai de trobada lúdic per a infants sords. La idea és que els infants sords puguin gaudir del lleure educatiu de la mateixa manera que ho fa qualsevol altre nen de la seva edat. Cada dissabte, els infants es reuneixen al Centre Cívic Fort Pienc i els monitors dinamitzen activitats diverses, com tallers, jocs i activitats esportives. També s’organitzen sortides de caps de setmana, un casal d’hivern al Zoo i unes colònies d’estiu d’una setmana de durada.
APANSCE promou l’educació bilingüe, en llengua de signes i llengua oral. L’entitat considera que un infant sord ha d’aprendre la llengua de signes, perquè és la llengua més inclusiva i integradora dins de la comunitat sorda. Hi ha persones sordes que no són bones candidates per portar implants coclears o audiòfons i, per tant, no poden sentir i aprendre la llengua oral. En aquests casos, doncs, l’única manera de poder comunicar-se és utilitzant la llengua de signes.
Mitjançant el joc, els germans dels infants sords aprenen la llengua de signes de manera espontània, fet que ajuda molt a enfortir la relació amb el seu germà sord i afavoreix que visquin amb normalitat la relació amb altres nens i adults sords. “La meva filla i jo no sabíem llengua de signes i ens ha anat molt bé venir aquí per aprendre a comunicar-nos amb el meu fill”, comenta la Cindy. “Els nens -afegeix- s’ho passen molt bé i sempre tenen moltes ganes de venir”.
A més de les classes de llengua de signes dirigides a les mares i pares dels infants sords, APANSCE intenta fer un acompanyament i assessorament a les famílies oferint la informació necessària respecte a l’educació dels nens sords. Segons explica la Cindy, trobar-se cada dissabte amb altres famílies que es troben en la mateixa situació és molt positiu. “Compartim experiències i inquietuds i ens ajudem entre tots”, assenyala.
Totes les activitats que duen a terme les infants són programades i elaborades per monitors sords i oïdors amb titulació en el món del lleure. Els monitors sords es converteixen en un referent adult pels nens sords, ja que la majoria de les famílies que porten els seus fills a l’esplai són oïdores. “Els nens sords veuen que els seus monitors, tot i ser sords, fan vida normal i tenen una feina”, explica Núria González, presidenta d’APASNCE. Els monitors també actuen com a referents dels nens oïdors, ja que els veuen com a models d’adults sords.
Així doncs, l’Esplai Rialles proporciona un espai on els nens sords es puguin relacionar amb altres infants iguals a ells, alhora que treballen valors, com la importància de compartir i ajudar als altres. Sovint, quan entren a l’esplai tenen dificultats de socialització, de manera que moltes de les activitats se centren a assolir habilitats socials que facilitin la comunicació amb la resta. L’edat dels infants és molt variada; entren a l’esplai des de ben petits -no hi ha una edat mínima- i en surten quan fan la majoria d’edat. Això fa que també es creïn referents dins el mateix grup. “Com són d’edats molt diverses, moltes vegades els més grans ajuden als petits”, explica González.
Les dificultats per accedir a un lleure educatiu inclusiu
Les famílies d’infants sords sovint es troben amb moltes dificultats per a trobar activitats de lleure educatiu completament adaptades per als seus fills. El Pedro és sord i porta els seus fills, que també són sords, a l’esplai. Explica que quan ell era petit no tenia contacte amb persones sordes fora de l’escola i que és molt important promoure el moviment associatiu creant espais com aquest. Segons explica González, a l’escola els nens estan tota l’estona estudiant i, a la tarda, ja no es veuen. “Els infants necessiten aquests espais per jugar i seguir tenint contacte amb persones iguals a ells”, destaca.
L’Esplai Rialles és l’únic espai d’aquestes característiques a Catalunya. De fet, moltes famílies vénen de fora de la ciutat perquè no tenen esplais als seus municipis. Segons la Cindy, el lleure educatiu és molt important pel creixement dels nens i nenes i considera que caldria que hi hagués més esplais o caus adreçats als infants sords. “Nosaltres no venim de molt lluny i no tenim cap problema per arribar-hi, però hi ha famílies que no poden venir», destaca la Cindy. “Si haguéssim de venir des de l’altre punta, també vindríem, perquè considero que és molt important que els meus fills vinguin aquí”, afegeix.
