Dilluns passat, Google va patir una caiguda mundial que va deixar tots els seus productes inoperants durant 45 minuts. Això no només va afectar el motor de cerques, sinó que també van caure el servidor de mail -Gmail- videotrucades -Hangouts-, el núvol de documents -Drive- o el calendari. Inclús, alguns usuaris van veure afectats altres productes, no tan relacionats amb el món laboral o acadèmic, com Nest -la línea de domòtica que controla aparells com la calefacció- o Chromecast, per operar amb televisors intel·ligents.
Així, en un context de teletreball i aules telemàtiques, la caiguda de Google va ser desastrosa. Classes penjades, documents perduts i mails sense enviar. Tot en 45 minuts. Aquesta desfeta mostra la dependència global dels serveis del gegant de Sillicon Valley. “Hi ha molta gent que es pensa que Google és Internet i que no hi ha Internet més enllà de Google. I amb el que va passar dilluns es va demostrar per què”, reflexiona Simona Levi, activista digital i membre del col·lectiu Xnet. “La dependència de les escoles és brutal i apostar la digitalització dels centres al monocultiu de Google és igual de nociu pels alumnes que alimentar-los a base de menús del Telepizza”, ironitza Levi.
L’oposició de l’activista a Google va molt més enllà dels riscos de posar tots els ous en un mateix cistell, sinó que se centra en la protecció de dades. “Google és una empresa que processa dades i, per a fer-ho, penetra en nínxols de mercat. Això no és dolent, però qui pot ser tan ingenu com per pensar que tots els productes que ofereix són realment gratuïts?”, es pregunta Levi. Google ja va ser condemnat el 2019 a pagar una multa de 170 milions de dòlars als Estats Units per recollir informació personal de menors a través de Youtube sense el consentiment dels seus progenitors.
Apostar la digitalització al monocultiu de Google és igual de nociu pels alumnes que alimentar-los a base de menús del Telepizza
És per això que, des de fa anys, la gran majoria d’escoles remeten a les famílies documents demanant el consentiment per a que els alumnes usin Google. Cecila Bayo, mare de dues criatures que estudien a Barcelona, va rebre aquesta carta. “Jo sé a què es dedica Google i estar a les escoles és una estratègia boníssima, perquè així poden accedir a les dades de milers d’infants que no tenen mòbils o tauletes. Aquestes són dades, a més, de molta qualitat, perquè estan ordenades per centres escolars, edat, grup classe i cercles d’amistat”. Per aquests motius, Bayo es va mostrar preocupada quan va rebre la carta i, juntament amb altres famílies, va anar a parlar amb l’escola.
“El centre no coneixia els riscos de privacitat derivats de confiar-ho tot a Google”, relata Bayo, qui resumeix que “des de la Generalitat s’emparen en l’autonomia de centre per donar la responsabilitat a les escoles, que després ens deriven a les famílies a través d’una carta. Així, tothom es cobreix les esquenes i, si mai passa res amb les dades dels nostres infants, serà cosa nostra”, es lamenta. El pitjor, segons les famílies, és que no hi ha opció: “si no signes la carta, l’alumne no pot fer servir Google i, si el centre no està disposat a proposar cap alternativa, que no ho està, es queda despenjat de les classes”, expliquen. “És una autorització voluntària, que de voluntària no té res”, afegeix Levi.
Software lliure i de kilòmetre zero
Davant la situació, un grup de familiars preocupats -entre els quals s’hi troba Cecilia Bayo-, es va apropar a Xnet per a dibuixar un estratègia que s’ha definit sota el nom de Pla per la Digitalització Democràtica de l’Educació. D’això fa dos anys, quan encara el Coronavirus ni estava ni se l’esperava. El pla volia abordar tres qüestions: garantir la sobirania dels centres en el control de les seves dades, fer-ho a través de servidors amb garanties ètiques i tècniques, i garantir un pla de formació pels docents.
“L’educació avui ha de passar pel món digital i ens trobem amb persones sense coneixements que donen classes a persones natives digitals. Sense la formació adequada poden endarrerir els seu aprenentatge”, considera Simona Levi, qui afegeix que “s’ensenya el digital com si fos una capa per sobre d’allò analògic, però el món ja és digital i això ens permet treballar garantint transparència, ubiqüitat, drets…”
Ens trobem amb persones sense coneixements que donen classes a persones natives digitals. Sense la formació adequada poden endarrerir els seu aprenentatge
Així, gràcies al coneixement de l’activitat docent de les famílies, i els coneixements tècnics d’Xnet, s’ha elaborat un pla pilot per a implementar una Suite lliure que integrarà Nextcloud -pels servidors-, Big Blue Botton -per les videoconferències i pissarres digitals-, Moodle -per la gestió-, Jitsi -videotrucades- i Etherpad -per a la creació i compartició de documents-, entre d’altres. Aquest pilot, que compta amb el suport de l’àrea d’Innovació Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona, les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes (Affac) i el Consorci d’Educació, es desplegarà a cinc centres escolars de la capital catalana el curs vinent.
“Són cinc centres molt diversos, amb poders adquisitius diferents, grans i petits, de primària i secundària, amb un cos docent amb pocs coneixements digitals i d’altres força avançats”, explica Levi, qui els considera una bona mostra per a fer prospecció. La Suite aterrarà el segon trimestre del curs que ve i, fins llavors, es treballa amb els agents educatius per a adequar les eines digitals a l’àmbit i necessitats acadèmiques, per tal de poder competir en igualtat de condicions amb els serveis de Google.
Les eines seran personalitzades per a cada centre i, després del seguiment, des d’Xnet es treballarà en elaborar un paquet automàtic que es pugui replicar a tot arreu i, com que es tracta d’eines amb software lliure, qualsevol usuari les podrà adaptar a les necessitats de cada centre. “L’avantatge d’aquestes eines és que no depenen d’una gran empresa, sinó de la comunitat, i el seu manteniment és distribuït i no cau en mans de la política”, apunta Levi.
Un pla de digitalització en stand by
Aquest juny, Xnet va signar un acord amb el Departament d’Educació de la Generalitat per tal de garantir una digitalització de les escoles que no depengués de Google. Però, segons apunta Simona Levi, el Govern “no s’ha implicat en aquest pla com s’esperava. Pensàvem que seria el tractor del canvi, però no ho ha estat”, explica l’activista. Per això, per a l’actual pla de digitalització es va comptar amb el suport del Consorci i de l’àrea d’Innovació Democràtica de l’Ajuntament, que és “un dels departaments amb més coneixements de drets digitals i més implicats”, expliquen des d’Xnet.
Segons Levi, que s’usi software lliure no és cap notícia; el que sí és novetat és que “hi hagi una voluntat institucional, perquè invertir grans quantitats de diners en que aquestes eines puguin competir amb Google és la única cosa que la ciutadania no pot fer sola”, argumenta. Per això, el pla amb l’Ajuntament i el Consorci ha estat dotat de 140,000 euros, que serviran, també, per a crear un model replicable per a que hi puguin accedir totes les escoles, no només les de Barcelona.
D’aquesta manera, es fa una passa més per garantir una educació accessible, segura i en igualtat per a tots els infants. Però encara queda treballar en els dos grans monstres de la bretxa digital: l’accés a les connexions i als dispositius. “Les institucions haurien de ser la primera línia de batalla per a exigir que tothom es pugui connectar”, diu Levi, qui recorda que les tarifes d’Internet d’Espanya són de les més cares d’Europa. “No ens podem conformar amb pegats”, apunta Cecilia Bayo, qui aquests mesos ha viscut amb “fortes contradiccions” que les seves criatures haguessin de seguir les classes durant el confinament usant les eines de Google.
“El tancament s’ha aprofitat per a introduir-nos amb calçador grans empreses com Google i obligar-nos a acceptar les seves polítiques de dades, contra la por de quedar desconnectats del món. De la mateixa manera, les administracions ens han ofert ordinadors i tauletes, però els drets digitals no s’acaben aquí”, ressalta Bayo, qui durant els últims mesos ha estat fent xerrades a diverses AFAs i sindicats per a compartir els riscos del monopoli de Google a les aules. L’escola dels seus infants no és, paradoxalment, una de les cinc que participen del projecte pilot, però això no es un problema. “Aquest és l’últim any que acceptem Google. Ens hem de posar les piles, i ho farem amb el suport de l’administració o sense”. La revolució comença a les aules.
