Exercici físic, estimular la sociabilitat i potenciar la creativitat. Aquests són alguns dels beneficis del joc a l’aire lliure que fa anys que entitats pediàtriques i educatives posen de relleu. I ara, arran de la pandèmia, s’hi suma el factor de la salut i prevenció del contagi. Els parcs i, sobretot, els patis escolars són les zones d’oci dels nens i nenes per excel·lència. Tant, que els infants passen una mitjana de 3.000 hores de les seves vides des de P3 fins a sisè de primària, segons explica la comissionada d’educació de l’Ajuntament de Barcelona, Maria Truñó.
És per això que, en el marc de la iniciativa Ciutat Jugable del consistori, s’ha iniciat un pla per a reformar els patis de la ciutat per tal de fer-los més igualitaris, sostenibles, i saludables. La iniciativa arrancarà aquest curs i pretén remodelar cada estiu 10 patis d’escoles públiques per apostar pel joc divers. “La majoria dels patis existents són poc estimulants, amb pocs elements naturals, poc confortables i excessivament pavimentats”, expliquen des de l’Ajuntament.
Aquest pla no parteix de zero, sinó que ha estat identificant els criteris per a un “bon pati” a través dels treballs d’una comissió conformada per l’Ajuntament, el Consorci d’Educació i el suport de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona, així com de les experiències arran del pla per a convertir 11 escoles públiques en refugis climàtics. La transformació, doncs, versarà en garantir espais verds, naturalitzats i amb una bona regulació tèrmica gràcies a la llum solar i l’ombra. També es garantiran “experiències vitals”, per tal d’afavorir relacions igualitàries. Una altra característica serà la d’unificar els patis amb l’entorn, per tal que siguin un més dels equipaments del barri i que restin oberts pel veïnat els caps de setmana.
Des de la idea que el joc és educació, cada pati s’adaptarà a les necessitats del centre que l’aculli i, per tant, la reforma serà ideada juntament amb famílies, cos docent, monitors i infants. “L’escola no ha de ser un recinte tancat, sinó un espai de diàleg amb l’entorn. Per això, s’ha de garantir la diversitat i que tothom s’hi pugui sentir còmode i respectat”, apunta Francina Martí, presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, que també participa en el redisseny dels patis.
Coeducació per garantir la igualtat en el joc
Segons estudis que figuren a Patis Coeducatius, Guia per a una transformació feminista dels espais educatius, el joc dels nens ocupa un 70% de l’espai del pati, mentre que les nenes juguen usant el 30% restant. Elles són més proclius al joc simbòlic, que demana menys mobilitat, i ells es decanten més pel joc motor, ocupant una gran quantitat d’espai. Però, inclús quan els rols s’alternen, els nens poden arribar a prendre més espai jugant a un joc simbòlic que les nenes jugant a un joc motor, segons va posar de manifest un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
“Avancem cap a una ciutat feminista, que situa la coeducació al centre i repensa els espais públics amb perspectiva de gènere”, explica Maria Truñó. Per a assolir aquest objectiu, els plans de joc passen per propostes que no dirigeixin a un joc determinat, sinó que deixin volar la imaginació dels més petits. Així, per exemple, les pilotes i camps de futbol deixaran pas a construccions de diversos materials que prendran la forma que la imaginació dels infants els donin. D’aquesta manera, s’incitarà, no només a fer volar la creativitat, sinó a buscar altres formes de joc que no estiguin impregnats dels estereotips de gènere.
Aquest pla, que ha estat dotat amb 1,5 milions d’euros, veurà acabada la seva primera fase el curs 2021/22, amb la remodelació dels 10 patis de les escoles Auró, Bogatell, Escola de les Aigües, Duran i Bas, Francesc Macià, l’Estel, Palma de Mallorca, Parc de la Ciutadella, Pau Casals – Gràcia i l’escola Ramon Llull.
