En Mohammed El Hafidi és un jove marroquí que va arribar a Catalunya sense referents, sent menor d’edat. Resideix al Servei de Primera Acollida i Atenció Integral ‘El Pinetó’. El 2019, quan estudiava pels matins però tenia les tardes lliures, va decidir que volia fer alguna cosa més. “Volia estudiar algun curs, o fer alguna activitat per a conèixer gent”, explica. Preguntant, va acabar trobant un taller de fotografia organitzat per Ruido Photo, un col·lectiu que mostra problemàtiques socials a través de les imatges. En aquest curs, però, en Mohammed i els altres joves marroquins amb qui compartia les sessions, no van ser només alumnes.
El projecte duu per nom Infraexposats i va donar unes nocions bàsiques de fotografia a diversos joves del centre El Pinetó que, quan van haver assentat els coneixements, els van traspassar a joves de l’esplai GMM dels Lluïsos de Gràcia. D’aquesta manera, van passar de ser alumnes a mestres. “Vam detectar que el circuït de cursos per a joves migrats és molt reduït i se centra en assolir els requisits que se’ls demanen des d’estrangeria per a aconseguir la residència. No són activitats que estiguin enfocades en la persona i en els seus desitjos”, explica Laia Gomez, responsable d’educació a Ruido Photo.
La cadena de transmissió dels coneixements fotogràfics va ser només l’avantsala de diverses sessions de debat, diàleg i pluja d’idees compartida entre els joves, que va derivar en sortides per a fotografiar persones al carrer, experimentar amb la imatge i el seu significat i, en definitiva, estrènyer llaços. Tot plegat va acabar prenent forma en una exposició homònima al projecte, que ja va ser mostrada al hall dels Lluïsos de Gràcia a finals de 2019 i que el proper 6 de febrer es tornarà a poder veure a la Plaça del Nord del barri de Gràcia de Barcelona.
“Amb les sessions compartides vam veure que, malgrat ser joves de la mateixa edat, tenim oportunitats molt diferents. Vam adonar-nos de moltes coses òbvies que, per a nosaltres no suposen cap problema però per a ells sí”, explica la Jana Serra, membre de l’esplai GMM. Els joves, que quan es van conèixer tenien 17 anys, van aprofundir en les seves vides, allò que els unia i les coses que els agradaven o els preocupaven. “La família i com ens sentim a casa van ser temes molt recurrents en totes les converses”, recorda en Lluïs Català, també membre de l’esplai.
El projecte, que inicialment va ser de febrer al juny del 2019, va tenir continuïtat i, tot i la pandèmia, aquests joves s’han seguit trobant, afegint-hi algunes noves incorporacions. Una d’elles és en Mohcine El Bouzidi, que va arribar al grup el setembre passat. “Estic molt content d’haver arribat a aquest projecte. No només per aprendre fotografia, sinó perquè m’ha donat l’oportunitat de conèixer gent que d’altra manera no coneixeria”, reflexiona en Mohcine, qui afegeix que “tenim poques oportunitats per a fer amics catalans”.
Uns guants de boxa
Infraexposats va néixer arran de l’empenta de Ruido Photo i de dues necessitats creuades. Per una banda, des del Pinetó buscaven establir vincles amb projectes que fomentessin la integració, i els Lluïsos de Gràcia “volíem treballar més la interculturalitat, per a poder conèixer altres realitats que a Gràcia no acostumem a trobar”, explica la Gemma Ramírez, monitora de l’esplai GMM. El resultat ha estat un treball “en molta sintonia i una relació estreta”, que es podrà veure plasmada a les fotografies que s’exposaran a la Plaça del Nord.
L’exposició compta amb diverses instantànies que mostren els aprenentatges del curs i la relació establerta entre els seus participants. Retrats dels joves, fotografies dels carrers que transiten o objectes que els representen. Les imatges triades són el missatge que volen explicar. Una de les activitats realitzades, que més va agradar als joves, va ser sortir al carrer i fer fotos a gent que no coneixien de res. “Vam parlar amb altres persones migrades, gent sense sostre i homes i dones que sí tenien casa però havien perdut la feina. Vam conversar sobre com veiem la vida i la necessitat de sobreviure que afrontem tots cada dia. Em va agradar conèixer aquestes persones”, explica en Mohammed.
“Ens hem entrevistat els uns als altres, ens hem fet retrats per ensenyar a l’altre com el veiem”, explica l’Abel Capdevila, també participant del projecte Infraexpuestos, qui explica que també van fotografiar objectes personals que cadascun d’ells havia triat i que expressava d’alguna manera qui era o com se sentia. Entre ells hi havia guants de boxa, fotografies familiars o joies importants. “Alguns van triar portar carnets d’identitat. Ens va sobtar veure com d’important pot ser un DNI o un passaport per a una persona”, apunta l’Abel.
Aquest projecte ha servit per a tendir ponts entre dos mons que viuen un molt a prop de l’altre, però que sovint semblen separats per fronteres de prejudicis i estereotips. A la vegada, i també de la mà de l’exposició, la força de les imatges servirà per a donar veu a les problemàtiques de joves que van venir sols però que aquí poden retrobar la comunitat. “Com pot ser que aquests joves, amb només 18 anyets, hagin de patir tant per tenir una seguretat bàsica”, es pregunta la Laia Gomez. “Amb aquestes sessions i fotografies ho transitem junts”, diu. Unes fotografies que aporten llum a la situació de milers de joves, per tal que deixin d’estar infraexposats.
