Mabsut vol dir ‘content’ en àrab. I contents, alegres i encantats és com han quedat els nens i nenes de l’escola La Pau de Barcelona després de veure l’espectacle que la companyia de pallassos Mabsutins ha celebrat al pati. En Denguito, Birutilla, Fúfur i Peixoixo han captivat els menuts amb un número de malabars, música en directe i persecucions esbojarrades per l’escenari, mentre els petits espectadors reien, ballaven, cantaven i aplaudien en un matí de dijous qualsevol que s’ha convertit en especial.
Aquest xou forma part del projecte Somriurevirus, impulsat des de Pallassos Sense Fronteres (PSF), que promou una gira amb diferents companyies de pallassos per diversos centres escolars de màxima complexitat. Hi ha programada una quarantena d’espectacles, durant el mes de març i la primera quinzena d’abril, a 14 centres diferents, 10 dels quals es troben a Barcelona. Així, l’objectiu de Somriurevirus és omplir els patis de les escoles de rialles i màgia i “oferir suport emocional als nens i nenes que s’han vist més afectats per la pandèmia i les restriccions”, segons expliquen des de l’ONG.
L’escola La Pau és un d’aquests centres situats a zones complexes de grans nuclis urbans. Acollit pel barri barcelonès La Pau i La Verneda, el centre està rodejat d’alts edificis estil ‘eixam’ que acullen desenes d’habitatges. Des d’alguns d’ells, algunes veïnes i veïns miren l’espectacle dels Mabsutins, repenjats a les baranes dels seus balcons. Aquest és un dels 16 barris de Barcelona que compten amb una renda considerada “molt baixa”, segons dades prèvies a la Covid. Avui, la pandèmia ha doblat la diferència de renda familiar entre els barris més rics i més pobres de la ciutat.
“La situació és complicada; hem vist que han augmentat el nombre de sol·licituds de beques i de famílies que acuden als menjadors socials”, explica la Sònia Burgués, directora del centre La Pau. El confinament no ha estat fàcil pels alumnes d’aquesta escola: “a moltes llars hi viu més d’una família i els infants se n’adonen que alguna cosa no va bé i pateixen”, afegeix. És per això que l’escola va rebre amb tant d’entusiasme la proposta de Pallassos Sense Fronteres de celebrar un espectacle al pati per a tots els infants de primària i infantil.
Somriures a través de les mascaretes
“Tots els nens i nenes tenen el dret i la necessitat de riure, cridar, jugar i passar-s’ho bé”, expliquen els Mabsutins, qui afegeixen que els infants que participen de la gira Somriurevirus de seguida s’engresquen i participen. A mesura que avançava l’espectacle, els culs es desenganxen de les cadires i alguns ballen, d’altres s’esclafeixen de riure i uns pocs es queden astorats, amb els ulls com plats. “Tots necessitem el riure per a escapar d’una realitat problemàtica però, en el cas dels nens, també el necessiten per a tornar a sentir-se infants”, expliquen.
Aquesta companyia de quatre pallassos aviat complirà 10 anys plegada. Es van conèixer al Líban, actuant en una expedició de Pallassos Sense Fronteres i de llavors ençà, la química sobre l’escenari els ha portat a recórrer mig món de la mà de l’ONG. La companyia ha passat per diversos països d’Àfrica, Llatinoamèrica i el Pròxim Orient, així com per diferents camps de refugiats. “Hem estat a moltes zones de conflicte o destrossades per catàstrofes ambientals i el riure sempre és necessari. I, tot i que la situació sigui diferent, també és necessari ara que, arran de la pandèmia, moltes famílies d’aquestes escoles estan passant mancances”, expliquen els pallassos.
“No els veiem, però sabem que darrera les mascaretes hi ha somriures”, assegura la Sònia Burgués. Somriures que són molt preuats i valuosos en aquests moments. Somriures, també, que perduren. “El resultat dels nostres espectacles és immediat però roman. Durant els propers dies jugaran amb bromes extretes de l’espectacle, ho explicaran als pares i ho comentaran”, diuen els Mabsutins, qui afegeixen que “per a molts d’aquests nens i nenes és la primera vegada que veuen actuar un pallasso”.
I és que, a banda d’arrencar somriures, l’objectiu de la gira Somriurevirus és apropar la cultura als infants de famílies en risc d’exclusió. “Molts nens i nenes provenen de llars a les quals el capital cultural és baix i encara més baix és el capital econòmic, fet que fa que molts d’ells no vagin al teatre, al cinema o al circ”, expliquen des de PSF. La directora del centre, Sònia Burgués, ho corrobora i assegura que “molts nens i nenes tenen poques experiències culturals fora de l’escola”. Per això, gaudir dels pallassos al pati, de manera gratuïta i acompanyats, encara que en la distància, dels alumnes d’altres cursos que feia mesos que no veien, és “una experiència que no té preu”.
Readaptant-se per la pandèmia
Fa 28 anys que Pallassos Sense Fronteres treballa estenen un somriure a la cara de nens i adults de zones de conflicte arreu del món. Els seus espectacles han ajudat a reobrir escoles o pal·liar els efectes de l’estrès posttraumàtic a milions de persones però, enguany, les seves missions internacionals s’han hagut d’aturar per la pandèmia. És per això que van decidir impulsar una acció més local, ajudant aquells que tenen més a prop. I això també vol dir ajudar el sector de la cultura català.
El tancament de sales de teatre, espectacles i oci ha deixat malmès molts i moltes artistes. Per aquest motiu, excepcionalment, PSF remunera les actuacions que realitzen els seus pallassos, que sempre han estat voluntaris. Tot plegat s’ha finançat amb diners del fons de maniobra de l’ONG, que arriben per pagar la quarantena d’espectacles que tenen programats. Però els agradaria arribar més lluny i per això demanen donatius o aportacions per poder estendre el virus del somriure.
