A primer cop d’ull no s’entén gairebé res d’allò que fan els alumnes de quart d’ESO de l’escola Caterina Albert. Només entrar a l’aula trobem una taula allargada, amb una desena de joves, protegits amb pits blaus, com els d’educació física, remenant grans boles de fang. Sobre la taula hi ha tot de sabates que són reproduïdes en escultures. “Algú m’ensenya el seu peu?”, crida una de les joves. S’ajup sota la taula i mira, per després continuar esculpint el seu peu de fang.
A l’altra banda de la classe, guiats pel so d’un trepant, arribem a un taller, on hi ha una altra desena de joves, que fa forats, uneix i construeix amb fustes una sèrie de mòduls que van apilant. Assistim a una de les darreres sessions del projecte En Residència, impulsat per l’ICUB i el Consorci d’Educació, arran del qual aquest grup classe ha estat treballant durant tot un any, acompanyat per un artista, en un procés creatiu que veurà la llum el proper 3 de juny. Tots aquests elements es transformaran en una performance al MUHBA Oliva Artés que narrarà el vincle que té la humanitat amb les superfícies, amb el terra que ens sosté però que, a la vegada, considerem quelcom brut, mentre intentem allunyar-nos-en i lluitem per ascendir.
“Tenim idees preconcebudes del terra. Ens diuen que és caca, però què faríem sense el terra? El menystenim però ens aguanta. És una qüestió molt relativa perquè, allò que tenim als nostres peus és terra, però a la vegada pot ser sostre pels qui estan al pis de sota”, explica la Mireia, una de les alumnes del curs, mentre perfora un llistó de fusta que servirà per fer l’estructura sobre la qual descansarà tota la performance. “Aquest no és un terra qualsevol. És el nostre terra, que ens haurà d’aguantar a nosaltres i a les nostres creacions”, afegeix en Biel, un company seu.
“Si m’haguessin dit que mai acabaria fent un projecte artístic sobre els peus i el terra no m’ho hagués cregut mai”, reconeix la Martina, mentre modela una escultura de fang. Així doncs, com han arribat aquests alumnes a treballar un tema tan abstracte? La idea inicial va sorgir de l’artista que els ha estat acompanyant durant tot el curs, l‘Eulàlia Rovira. “Vaig plantejar una proposta inicial sense saber on acabaríem. Són els alumnes els qui han guiat el procés en base a què els agrada i què volien fer”, explica Rovira, qui afegeix que s’ha treballat des del cos, la veu, les mans o la recerca històrica. “Són 20 alumnes, molt diferents entre ells, però hem aconseguit que un tema molt abstracte ens uneixi”.
Així, el projecte versa sobre la nostra relació amb les superfícies, com ens vinculem amb el terra i com ens en volem allunyar a través de la construcció d’edificis, pavimentació de carrers o del disseny de les sabates, que ens posen una separació amb el terra. Aquest procés ha requerit de tota una investigació que ha anat des de la recerca artística a espais com el Museu del Disseny, fins a l’estudi de la biologia i del bipedisme. “És un projecte molt transversal, en el qual es treballa l’oratòria, la història, la creativitat o la biologia. De fet, ho hem vinculat a un projecte de ciències lligat a l’evolució”, explica Sandra Gimeno, professora de geografia i història, especialitzada en història de l’art.
En aquest centre, el treball per projectes no és pas nou: fa set anys que participen d’En Residència (que, actualment, té obert el procés d’inscripcions per centres que hi vulguin participar l’any vinent).Al Caterina Albert realitzen, aproximadament, un total de 8 hores de treball per projectes a la setmana. “Ens permet incentivar el treball cooperatiu i l’autoregulació. Els alumnes són els protagonistes de l’aprenentatge i són conscients d’allò que se’ls dóna bé o què els agrada”, assegura Gimeno. Molts alumnes han descobert habilitats que no sabien que tenien. “Ens dóna l’oportunitat d’expressar-nos de diferents maneres i tothom s’hi sent còmode a la seva manera. És una assignatura que no sabria descriure de què va encara, però això és bo. No és com les altres, que estan enfocades a fer un examen i aprovar, sinó que aprenem de la incertesa”, explica l’Érica, una alumna del curs.
Qualsevol opció és vàlida
Un dels aprenentatges que valoren més els alumnes d’aquesta experiència és el fet de sentir-se lliures per expressar-se sense por a ser jutjats. “Qualsevol opció és vàlida, perquè fem coses que a ulls d’altres persones són bastant rares. Hem fet un procés de creixement com a grup: al principi tothom callava, esperàvem que l’Eulàlia ens digués què havíem de fer, però ara ja ens hem fet nostre el projecte”, assegura la Martina. Aquesta és la reacció que volia despertar l’artista: crear un ambient creatiu lliure. “Vénen d’assignatures com català o mates en què les coses o estan bé o malament i aquí aconsegueixen sentir-se lliures de crear sense por”, afirma l’Eulàlia Rovira, per qui aquesta ha estat la seva primera experiència a En Residència.
El matrimoni entre artista i escola, quan un centre demana sumar-se al projecte, es dóna de la mà d’una de les entitats artístiques que comissarien els projectes. En el cas de l’escola Caterina Albert, el comissariat ha estat de la mà d’A Bao A Qu, que va tenir en compte el projecte de centre, el grup d’alumnes que participarà i les mestres que ho coordinaran. “L’Eulàlia és una artista molt interdisciplinar, amb culminacions físiques i que té en compte les referències històriques. Vam pensar que seria bona opció per un grup de quart d’ESO, capaç de comprendre conceptes abstractes”, considera Agnès Sebastià, membre d’A Bao A Qu.
Així, el procés creatiu d’aquesta escola arriba ja a la seva fi, amb la presentació que es farà al MUHBA Oliva Artés el proper dia 3 de juny. Però l’important d’aquesta activitat, que s’ha donat en el marc d’una assignatura optativa i que s’avalua en base a les ganes i al compromís dels alumnes, també és el procés, molt més enllà del producte final. Per això, cada centre que participa d’En Residència elabora un blog de projecte, on es deixa rastre d’allò que ha passat, s’expliquen les activitats i les investigacions i reflexions fetes. Així, s’hi poden trobar fotografies i escrits que expliquen com es relacionen l’estudi d’unes sabates i l’evolució del bipedisme per crear un projecte artístic que, avui, els alumnes s’afanyen a acabar de donar forma.
