Una maduixera no és només una planta que fa maduixes. És un ésser viu que s’ha de cuidar, que necessita que el reguin, l’abonin i en tinguin cura. També és un bon exemple de com d’una llavor minúscula en surt un fruit que es pot menjar i, aquest mateix fruit, ens ensenya tota la feina que hi ha darrera els aliments i la importància de consumir productes sans i de proximitat. Tots aquests aprenentatges en una planta que, amb prou feines, s’aixeca quinze centímetres. És per aquesta riquesa que Barcelona fa ja dues dècades que treballa amb horts a les escoles, incorporant-los al currículum escolar i fent-los part important del projecte de centre.
Aquests horts són una de les iniciatives disponibles en el programa Escoles + Sostenibles, que es va posar en marxa l’any 2001 arran del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat de Barcelona, amb l’objectiu de contribuir a la sostenibilitat, tot reconeixent els centres educatius com a agents de canvi social. Enguany són 367 les escoles que s’han sumat al programa (durant el seu recorregut n’hi ha hagut 472), de les quals 306 tenen horts. “No es tracta només d’un espai per cultivar menjar. Volem que vagi més enllà i treballem des de l’agroecologia per donar valor als aliments, a la natura, a l’alimentació i a la pagesia”, explica Joan Soler, formador d’Escoles + Sostenibles i assessor dels projectes d’hort i jardí escolar.
I és que aquestes activitats lligades al programa van acompanyades de propostes formatives dirigides als equips docents per tal que puguin treure tot el profit a l’activitat que triïn desenvolupar. Professionals com Joan Soler ofereixen tallers i presentacions i els centres tenen a disposició guies i vídeos amb propostes d’activitats. “Són projectes molt oberts: els horts són com una calaixera que pots anar obrint segons l’etapa educativa o l’objectiu curricular”, explica Soler. Així, serveixen per desenvolupar competències científiques, matemàtiques, lingüístiques i també valors com la responsabilitat, la cooperació, l’autonomia o la presa de decisions. “L’hort entra a l’aula i l’aula entra a l’hort. Hi ha d’haver reciprocitat”, afegeix.
Es tracta, doncs, d’una iniciativa molt versàtil que pot donar joc tant a educació infantil com a batxillerat, escoles ordinàries, d’educació especial o d’adults. Un dels centres que ha convertit l’hort en una part essencial del seu desenvolupament és ASPACE, una escola d’educació especial que atén persones d’entre 3 i 20 anys amb paràlisi cerebral i altres patologies del desenvolupament. A més, és un dels centres més veterans en la xarxa Escoles + Sostenibles: hi és des del 2002. L’hort és gestionat per les mestres Àngels Vilà i Carme Gimeno; elles són les que reben les formacions a principis de curs i impliquen la resta del personal, ja siguin mestres del claustre o altres professionals com els fisioterapeutes, formadores ocupacionals o monitores.
Mil avantatges darrere una tomaquera
“L’hort és el cohesionador de tot el centre”, assegura Vilà. En aquesta escola, tot el projecte es vehicula a través de les diferents activitats relacionades amb els planters. “És molt vivencial i significatiu pels alumnes, que han de cooperar i tenen la satisfacció de cuidar d’un altre ésser viu. A més, els proporciona experiències que d’altra manera potser no tindrien, com tocar la terra humida o collir un fruit”, afegeix Gimeno.
L’alumnat que té un nivell cognitiu més alt aprofita l’hort per treballar algunes nocions matemàtiques a través de, per exemple, mesurar la distància entre plantes. També es desenvolupa el vocabulari i la llengua a l’hora d’escriure informació sobre el creixement d’un enciam. Però a banda de les competències acadèmiques, a ASPACE destaquen altre tipus d’avantatges d’aquesta activitat pel seu alumnat, en funció del seu desenvolupament.
Al centre tenen tres tipus d’hort: els horts a terra, les taules de cultiu i els planters en recipients. Els primers són perfectes pels alumnes amb menys dificultats, perquè poden treballar l’autonomia, la independència i la presa de decisions. Pel que fa a les taules de cultiu, són molt adequades per aquells que van en cadira de rodes i els planters són per aquells que tenen més dificultat de moviment ja que, inclús, poden arribar a treballar amb la terra des de dins de l’aula.
“Hem trobat la manera que qualsevol persona, sigui quin sigui el seu grau de dificultat, pugui participar de l’hort. Hi ha qui planta, qui rega o qui recol·lecta. Alguns observen què passa amb el creixement de les plantes i hi ha qui és l’encarregat de cuinar els aliments a la cuina de l’escola. Tothom té una tasca assignada i sense algú, la cadena ja no funciona”, explica Gimeno, que assegura que l’experiència de l’hort ha estat essencial per treballar l’autoestima i la interdependència de l’alumnat. Però més enllà dels beneficis emocionals i cognitius, també destaquen els beneficis físics i motrius. “Els fisioterapeutes estan encantats amb l’hort, perquè hi havia molts alumnes que no volien sortir de la cadira mai i, com que això els motiva, fan un esforç per moure’s”, assegura Gimeno.
Grans aprenentatges en microxarxes
La xarxa Escoles + Sostenibles posa a disposició dels centres diversos projectes com els horts, que estan pensats per vehicular la línia de centre. Però a banda d’aquests projectes, també hi ha diverses microxarxes o implementacions que proposen activitats paral·leles com treballar el compostatge o la prevenció de residus. Una de les activitats que ASPACE ha sumat al seu hort és un jardí vertical, en el qual cultiva plantes aromàtiques. “És perfecte per aquells alumnes que estan molt afectats. Tocar i ensumar les plantes els proporciona una gran experiència sensorial”, assegura Gimeno.
“És una activitat que, cada any que la treballem, veiem que té més i més possibilitats”, apunta Vilà. En aquesta línia, un altre dels avantatges d’aquestes activitats vinculades a la xarxa d’Escoles + Sostenibles és precisament la implicació del claustre. Durant els darrers anys, la mobilitat del professorat ha dificultat que aquests projectes tinguin un bon arrelament a alguns centres escolars, però a escoles com ASPACE, on la gestió fa vint anys que dura, “els aprenentatges són conjunts entre el professorat i els seus alumnes. Això és molt interessant perquè es plantegen preguntes i en descobreixen les respostes plegats”, assegura Joan Soler.
“Vivim en la societat de la immediatesa, però treballar amb plantes i éssers vius ens obliga a adaptar-nos als ritmes de la natura”, afegeix el formador. Esperar i observar petits canvis. Pensar i decidir conjuntament. Planificar i confiar. Aquests són els aprenentatges que es deriven d’un petit recipient de terra on hi creix la vida i que vehicula els aprenentatges curriculars tot sortint de l’aula i dels llibres de text.
