Arran del confinament i la pandèmia, la bretxa digital va ser un dels conceptes que van cobrar molta importància, sobretot en allò referent a les criatures que havien de seguir les classes online i a les persones grans, que van quedar desconnectades dels seus éssers estimats. Si en el primer cas, normalment el problema es tracta d’una manca d’accés als dispositius i a la xarxa WiFi, en el segon trobem amb falta de formació i capacitació.
I és que les persones de més de 65 anys van començar a conviure amb dispositius digitals quan ja tenien una edat avançada i no han acabat formant part essencial de les seves vides. De fet, segons una enquesta d’Amics de la Gent Gran, el 72% dels seus usuaris tenen el telèfon fix com a mètode de comunicació, fet que vol dir que o no tenen o no saben fer servir el telèfon mòbil.
Però la bretxa digital va molt més enllà de no saber fer videotrucades o no saber fer anar un smartphone. I és que, des de fa 15 anys, la tecnologia ha arribat a més i més indrets de la quotidianitat, suposant un risc d’exclusió per les persones més grans. Alguns exemples els trobem en la digitalització dels bancs i la substitució dels treballadors per la banca online; també destaca la impossibilitat de comprar bitllets senzills amb monedes als autobusos de la TMB, que ara es poden obtenir amb pagament contactless. Així, des dels tràmits online fins a la lectura de factures, hi ha un munt d’àmbits que estan deixant fora la gent gran que viu en un món en el qual sense Internet no es pot fer res.
Per això, l’Ajuntament de Barcelona ha signat un conveni amb Blanquerna-Universitat Ramon Llull (URL) per a realitzar el projecte ‘Sèn10r-tic’, que té la finalitat de reduir la bretxa digital de les persones grans i contribuir a l’envelliment actiu. Així, durant aquest 2022 es duran a terme diversos focus grup, sessions i hackatons amb els dinamitzadors i usuaris de diferents centres sociocomunitaris dels 10 districtes. Aquests hauran de servir per recollir les mancances, possibilitats i neguits en base als quals es desenvoluparà un model formatiu en competències digitals per a persones grans de la ciutat.
“Cal dissenyar models de formació que ens ajudin a superar el vell model d’aula informàtica perquè la lluita contra l’exclusió digital és clau per l’empoderament de la ciutadania. No pot ser que la tecnologia sigui una eina divisòria d’exclusió”, assegura el regidor d’Infància, Joventut, Persones Grans i Persones amb Discapacitat, Joan Ramon Riera. Així, aquest model formatiu haurà de servir perquè les persones grans puguin participar activament a una societat que cada cop fa més ús dels dispositius digitals i, per tant, assegurarà la independència i empoderament els avis i àvies. Però no només això, sinó que tenir competències digitals també pot ser beneficiós per la seva salut. I és que el projecte es basa en diversos estudis que han demostrat que les persones grans que estan connectades són més actives mentalment, generant una major socialització i qualitat de vida.
Així, l’alfabetització digital de les persones grans va més enllà de la utilitat, i es basa també en un principi de no infantilització. Que la seva vida laboral ja hagi quedat enrere no vol dir que no hagin de formar-se per participar activament de la societat. Saber fer servir un telèfon no té només objectius pràctics, sinó que també pot ser una gran eina d’oci. “Parlem d’un col·lectiu en risc que ha patit molt durant la pandèmia i aquest projecte pot ajudar a fer emergir el seu talent ocult. Estem més que segurs que hi ha gent digitalment molt hàbil que podrà ajudar i acompanyar la resta de participants”, explica Miquel Àngel Prats, investigador responsable del projecte.
