En Suriba Camara i la Clara Nebot volien treballar a la cuina. Ell va arribar a Espanya en pastera i ella té dèficit d’atenció, dues situacions que dificultaven les seves aspiracions laborals i personals. Tots dos van sentir parlar d’Impulsem, una cooperativa de l’àmbit de la formació i la inserció laboral i que té diferents tallers professionals de fusteria, tèxtil, cuina, joieria i serigrafia. Allà van trobar una oportunitat per formar-se i per assessorar-se en la recerca de feina. I ho van aconseguir.
En Suriba té 21 anys, és de Guinea Conakry i va arribar a Espanya en pastera el 2019. Inicialment, va viure a Badalona, on l’ONG Moviment per la Pau el va atendre i el va apuntar a una escola per aprendre espanyol, ja que només parlava francès. Un dia, li va dir a la seva referent de l’organització: “Vull fer un taller de cuina. Coneixes algun lloc?”. I ella, que anteriorment havia treballat a Impulsem, li va explicar que allà es podria formar, li va demanar cita i li va enviar la ubicació per WhatsApp.
“Em vaig presentar el dia i l’hora que em tocava. Em van preguntar què volia i quines dificultats tenia amb l’idioma. Jo tenia clar que volia treballar a la cuina, ja havia estat ajudant de cuina a Algèria en un restaurant tunisià de menjar àrab”, afirma en Suriba, qui després de marxar del seu país va passar durant dos anys per Guinea Bissau, Gàmbia, Senegal, Mali, Níger, Algèria i Marroc. Treballava del que trobava, sobretot en el món de la construcció, i quan ja no hi havia feina, agafava l’autobús i marxava a un altre lloc.
A Impulsem, va fer el Programa de Formació i Inserció (PFI) d’Hostaleria, on va aprendre des de manipulació d’aliments fins a fer de cambrer. En Suriba ho tenia molt clar des del principi: “M’agrada provar-ho tot, però m’encanta més la cuina”. I quan se li pregunta què se li dona millor, dubta, i contesta amb un somriure tímid: “Cuino bé les sopes del meu país. Vam fer un concurs d’alumnes aquí i vaig quedar primer. També faig mandonguilles amb salsa de cacauet, i a la professora li van agradar”.
L’itinerari formatiu d’Impulsem inclou pràctiques a empreses, i ell les va fer a l’escola Charles Darwin del Prat de Llobregat, on entre alumnes i professors l’equip de cuina havia de preparar més de 300 àpats diaris: “Allà vaig veure per primer cop una màquina de pelar patates”, recorda, mentre explica el mecanisme i s’alegra de l’existència de l’aparell davant el fet de tenir tants comensals.
Després va fer pràctiques al restaurant del Museu Marítim de Barcelona, el Norai, que gestionen Impulsem i la Fundació Surt. Un cop acabades les pràctiques, va estar un temps com a repartidor de fulletons de l’Ajuntament en diferents comerços de la ciutat. Va ser la seva primera feina oficial amb contracte i la va aconseguir de la mà d’Impulsem, que té una bici-carro per a tasques d’aquest tipus, sempre sota el valor de no contaminar i de ser respectuosos amb el medi ambient.
“Per a mi, Impulsem, és com una família. Hi ha un compromís amb els alumnes que volen treballar. Si vols treballar, t’ajudaran. I també m’ajuden amb els meus documents”, agraeix el Suriba, que, actualment, viu a l’Hospitalet i té un contracte fix de 32 hores al Norai. “Estic feliç perquè he trobat una feina que m’agrada. En la meva ment, jo volia treballar a la cuina. No és fàcil arribar aquí i seguir lluitant. Hi ha organitzacions que t’ajuden un temps i ja està, però aquí, a Impulsem, continuen estant per tu”.
“Ens costa més, però tirem endavant”
La Clara té 26 anys i viu a Sant Adrià del Besòs. Treballava com a netejadora fa un any quan una companya de feina li va parlar d’Impulsem i dels seus itineraris d’inserció laboral per a persones amb problemes de salut mental: “Jo tinc un dèficit d’atenció. De l’ESO vaig passar a fer un grau mitjà de Farmàcia i Parafarmàcia. A mi el que m’agradava era l’educació infantil, però tenia dificultats en els estudis. Vaig fer Hostaleria a la fundació Formació i Treball, i vaig estudiar tres anys a l’ESHOB”, l’Escola Superior d’Hostaleria de Barcelona.
Tot i la formació, la Clara només va trobar feina com a personal de neteja, fins que va arribar a Impulsem. “Em van assessorar per fer un bon currículum i una carta de presentació, i a preparar-me per fer una entrevista de feina, assajant possibles preguntes i com podia respondre”. La seva orientadora li preguntava per les seves motivacions i l’assessorava sobre el context laboral.
“He confiat en algú que sap del tema. La meva tutora m’ha ajudat. Li he explicat les coses que em passaven, a nivell laboral i personal. Ara em sento molt bé. A casa, els meus pares sempre m’han fet suport, i la meva germana, que és més gran, també, però a l’escola ho vaig passar malament, i aquí m’han escoltat i m’han ajudat”, resumeix.
Va fer pràctiques al restaurant Norai, on va agafar experiència del sector que més li agrada, i ara té dues feines: fa quatre mesos que treballa els caps de setmana a la cadena de menjar ràpid Taco Bell, i des de fa tres setmanes està a un hotel Ilunion durant els matins a l’hora de l’esmorzar. Si fos possible, la Clara preferiria quedar-se a l’hotel perquè està contenta amb l’ambient laboral, el lloc i la clientela.
A la Clara li agrada cuinar arrossos, fa una vida molt autònoma, és una gran lectora i té un compte sobre llibres a Instagram amb més de 5.000 seguidors. Assegura que ha guanyat confiança en ella mateixa, però que no sempre ha estat així: “Les empreses no valoren les persones amb discapacitat, pensen que no servim per res, i ens posem a netejar. Ens costa més, però tirem endavant, tinguem una discapacitat o vinguem d’un altre país, perquè ens costen més les coses, però això no vol dir que siguem tontos”.
Emprenedoria
La coordinadora d’Impulsem, Vanessa Cayuela, destaca el recorregut i el dinamisme de tots dos. Una de les tasques més importants de la cooperativa és precisament “l’activitat econòmica, l’emprenedoria i la inserció laboral, així com el vincle i el seguiment de les persones que ho requereixin més enllà de si han acabat la formació o han trobat feina”.
Les instal·lacions, una antiga fàbrica del segle XIX de més de 1.600 metres quadrats al carrer Tàpies, permeten fer tallers professionals diversos, tenir aules d’informàtica i fins i tot disposar d’un Banc de Recursos Mancomunats de Ciutat Vella, que és com una mena de magatzem on guarden i cedeixen materials, com carpes, cadires, taules, bicicletes i patinets.
La proximitat amb les entitats i activitats del barri i del districte és essencial. La gestió del Norai des del 2020 és un dels grans èxits d’Impulsem, així com la producció dels llums de Nadal en el marc del projecte #RavalKm0, que anys enrere va il·luminar també la plaça Sant Jaume, a més de carrers i altres racons del centre de la ciutat.
