Desatenció, desinversió i retallades és el que ens vam trobar a les escoles de Barcelona quan vam arribar l’any 2015. Amb la ferma convicció que la ciutat mereixia que les escoles ocupessin el lloc que els pertoca, a l’altura de la gran tasca que fan, vam convertir-les en una prioritat. Les escoles són una peça indispensable per construir una ciutat més democràtica i justa, una ciutat educadora que no deixa ningú enrere.
Per fer-ho possible, destinem el 7% del pressupost municipal cada any en educació a la ciutat, més de 200 milions d’euros anuals. Hem posat les escoles al cor dels barris i al centre de les polítiques transformadores que hem impulsat a Barcelona i ho hem fet escoltant i acompanyant la comunitat educativa, treballant colze a colze en uns temps que no han estat fàcils. Podem afirmar que hem iniciat una tercera revolució educativa impulsant diferents transformacions al servei de l’equitat, parant atenció i posant més recursos allà on més es necessiten.
Les revolucions silencioses
Però aquesta transformació educativa no parteix de zero, sinó que s’articula amb els principis de la millor tradició pedagògica original de la ciutat. Com Miquel Àngel Essomba descriu al llibre ‘Educació, Barcelona 2015 – 2023. La revolució silenciosa’, parlem de revolució perquè impulsem un salt qualitatiu que afecta a la totalitat de forma sistèmica i alhora parlem de silenciosa perquè només la perspectiva històrica permet adonar-se de l’abast de les accions dutes a terme, aquelles accions que sovint no sabem valorar tant en temps presents.
Les escoles són una peça indispensable per construir una ciutat més democràtica i justa, una ciutat educadora que no deixa ningú enrere
El passat 14 de març parlàvem d’aquestes tres revolucions que ha viscut Barcelona en termes de transformacions educatives, posant en valor el gran protagonisme que han tingut les escoles històriques i municipals. Escoles que són emblemàtiques a Barcelona i que, fa ja més d’un segle, van forjar els mètodes pedagògics més innovadors. Projectes ambiciosos que anaven més enllà de la dimensió educativa, i és que arquitectes com Josep Goday concebien les escoles com a palaus de la infància, refugis de cultura i civisme per als més petits. Amb algunes d’aquestes escoles municipals com Vil·la Joana, Baixeras, la Farigola de Vallcarca, l’Escola del Mar o l’Escola Parc del Guinardó hem celebrat el seu centenari aquest any o ho farem ben aviat, tot posant en valor la seva trajectòria al servei de la ciutat.
Les escoles de Barcelona van assentar, en una primera revolució, les bases per al desenvolupament de l’escola pública, però també van ser una peça clau en el darrer terç del segle passat, coincidint amb el final de la dictadura. Van contribuir a construir la democràcia i recuperació del model d’escola pública catalana, coeducativa, i amb una gran vocació de treball comunitari. En aquesta segona revolució es van dur a terme importants transformacions educatives, incloent-hi la criança de la petita infància en el sistema educatiu amb la creació de la primera xarxa d’escoles bressol municipal, ampliant l’educació més enllà dels centres educatius a través del lleure i donant-li una dimensió més comunitària amb l’impuls de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores.
Una revolució que creu en l’educació al llarg de la vida, on l’administració local s’implica molt més enllà del que estrictament li pertocaria
I ara ens trobem al capdavant de la tercera d’aquestes revolucions silencioses. Una revolució que creu en l’educació al llarg de la vida, on l’administració local s’implica molt més enllà del que estrictament li pertocaria, sempre amb una mirada horitzontal, colze a colze amb la comunitat educativa, amb un rol d’acompanyament que dóna protagonisme a la ciutadania. I des d’aquesta manera d’entendre l’educació és des d’on neixen i es desenvolupen les polítiques educatives que hem impulsat a Barcelona.
La transformació educativa a Barcelona
D’aquesta tercera revolució en parlem sovint quan visitem les escoles de la ciutat, amb aquelles que viuen aquestes transformacions educatives en primera persona. Constantment ens recorden la necessitat de continuar apostant per la no segregació escolar, i és que l’escola pública ha d’actuar com a generadora d’igualtat d’oportunitats. Aquest Ajuntament ho hem tingut clar des de l’inici i per aquest motiu hem invertit molts recursos en la lluita contra la segregació escolar, posant el focus en l’alumnat en situació de més vulnerabilitat socioeconòmica treballant perquè les escoles siguin petites societats reflex dels barris on són.
Alhora reconeixem conjuntament la gran importància d’haver introduït les educadores socials i emocionals a les aules, perquè és imprescindible entendre per millor atendre la diversitat de l’alumnat i les necessitats específiques que puguin tenir. Hem incorporat educadores socials en 50 escoles bressol, escoles i instituts públics i també hem introduït educadores emocionals en 44 escoles. I s’ha comprovat que són figures imprescindibles dins els centres educatius que realitzen una gran tasca acompanyant als equips docents.
És imprescindible entendre per millor atendre la diversitat de l’alumnat i les necessitats específiques que puguin tenir
L’actual projecte educatiu de Barcelona s’ha proposat anar molt més enllà i per això ha treballat per garantir el dret a la cultura des de l’escola i teixir més vincles entre educació i cultura. Així doncs, hem ampliat l’oferta dels programes d’educació i creació artística arribant a la majoria d’instituts de la ciutat. Existeixen ja més de 25 programes municipals amb artistes, equipaments i entitats per fer dels centres educatius espais de creació artística.
També hem apostat per una transformació física de les escoles, cuidant-les per dins i per fora, renovant mobiliari, pintant-les, i fent cuines i menjadors nous. Hem pacificat més de 200 entorns escolars per fer-los més segurs i saludables. I hem obert més de 80 centres educatius al barri, per crear comunitat i oferir espais educatius més enllà de l’horari lectiu. Aviat seran 58 els patis escolars transformats per fer-los més verds, jugables i resilients davant l’emergència climàtica.
En definitiva, Barcelona està vivint unes transformacions educatives per fer de les escoles el veritable cor de les ciutats i contribuir a construir una ciutat més justa i equitativa. Aquesta revolució silenciosa sona bé i se’n parlarà molt de temps.
