Sota el títol ‘Una resposta humanística als reptes de la intel·ligència artificial’, el doctor en Filosofia Joan Manuel del Pozo va posar de manifest que si bé la IA és un bon instrument per ordenar dades, no té criteri ni pensament crític.
El també professor emèrit de la Universitat de Girona i exconseller d’Educació i Universitats de la Generalitat, va sostenir que “si tenim avenç tecnològic és perquè tenim una cultura humanística”.
Del Pozo va remarcar que la IA té una aplicació funcional pel seu encaix en la vida diària actual i una de no funcional que estaria relacionada amb els principis ètics i els drets humans.
En aquest sentit, va destacar que l’humanisme està lligat amb un compromís cívic i social i que, per a l’humanista, “la llibertat és el bé més preuat que tenim en aquesta vida”. Aquesta llibertat, però, es veu amenaçada per una IA que atempta contra la privacitat i la intimitat.
Va citar el poeta brasiler Mario Quintana per explicar que “els fets són un aspecte secundari de la realitat” i que dins la percepció dels fets intervenen la contextualització i la interpretació.
La IA no és intel·ligent
A partir d’aquí, Del Pozo va plantejar “què és la intel·ligència artificial”, tot definint la intel·ligència des del vessant de la ciència i l’esforç d’anar més enllà de les aparences i des del punt de vista de tenir capacitat de fer bones tries, és a dir, la llibertat de decidir i de prendre decisions encertades.
Així, va incidir que si bé la IA pot ajudar a fer ciència per la rapidesa i l’ordre que comporta, no té capacitat de comprendre, i va recollir les tesis de l’investigador Ramón López de Mántaras per reafirmar que “la intel·ligència artificial no és intel·ligent”.
Responsabilitat
Sota la premissa que la IA té una capacitat d’acumulació de dades extraordinària, però no té intel·ligència, el filòsof va subratllar que és un instrument “brillantíssim” creat des de la “modestíssima intel·ligència natural”, per la qual cosa la responsabilitat política i educativa recau en mans humanes.
Va recordar Sòcrates per dir que “saber preguntar és un art intel·ligent” i va alertar del perill de creure’s tot el que diu la IA. I quin podria ser el paper dels i les docents? Saber motivar-se per motivar també l’alumnat a fer preguntes i a tenir curiositat.
Criteri
La paciència, el context i el pensament crític tenen influència en cadascuna de les respostes, però la reflexió i la pausa, sosté Del Pozo, no formen part majoritària d’un moment d’excés d’informació i d’efervescència del ChatGPT en què “no saps si tria bona o mala informació”. “La IA només és una acumulació de paraules, no té criteri. No és sobrenatural, no és màgica, no hem de tenir una actitud de servidors”, va concloure.
Què li falta a la IA? Per a Del Pozo, entre els ingredients dels quals està mancada aquesta tecnologia, hi ha l’humanisme, la saviesa i el fet de saber viure; és a dir, la intel·ligència emocional.
Contrastar
L’acte va estar conduït per Marta Comas, educadora social, antropòloga i doctora en Sociologia de l’Educació. Tant Del Pozo com Comas van fer una crida a tornar a donar importància al valor del coneixement i a recuperar l’hàbit del contrast de la informació, d’entendre el context i de defugir les respostes ràpides i fàcils.
La quarta edició del cicle de debats ‘En clau d’Educació’ està organitzada pel Consell Educatiu de Barcelona (CEMB), el Consell de la Formació Professional de Barcelona (CFPB) i l’Associació de Mestres Rosa Sensat, amb la col·laboració del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
L’edició d’enguany se centra en tres activitats, la primera de les quals va estar protagonitzada per l’escriptor i humanista Pedro Olalla, la segona per Joan Manuel del Pozo i la tercera tindrà com a convidat el professor Mark Coeckelbergh per parlar sobre ‘L’educació per la democràcia i la intel·ligència artificial’.
