L’educació a Barcelona, en clau local, és un reflex prou aproximat d’allò que és l’educació en clau global: la resultant d’una tensió entre dues forces oposades, poc complementàries, que malden per l’hegemonia. I és que tothom és conscient que qui gaudeixi de l’hegemonia educativa, podrà obrir la porta d’accés a l’hegemonia social.
D’una banda, trobem els sectors partidaris d’una educació centrípeta, que reconcentra i condensa en la institució escolar l’èxit educatiu, i planteja uns processos d’aprenentatge caracteritzats per la hiperespecialització competencial acompanyada d’una avaluació externa i estandarditzada de resultats.
D’altra banda, se situen els promotors d’una educació més centrífuga respecte a l’escola. L’interès per accedir a una plaça escolar de prestigi social es desplaça vers l’interès per la inclusió social i l’equitat com a bandera. En comptes de confiar preferentment el benestar social a l’existència de grups que es posen al capdavant, consideren que perquè la societat vagi al capdavant ningú ha de poder quedar enrere.
Ambdós plantejaments cerquen l’empara en el dret, com a garantia d’estabilitat i sostenibilitat del propi plantejament. Al darrere de l’educació centrípeta trobem un fonament ideològic ultraliberal: el dret a l’educació com un dret individual. Resulta lògic, doncs, que des d’aquesta perspectiva es promogui la llibertat d’ensenyament i d’elecció de centre de les famílies en detriment de la igualtat d’oportunitats, que es vulgui afavorir la titularitat privada de l’ensenyament, o que es plantegin fórmules de finançament educatiu com el xec escolar.
Enfront aquesta perspectiva, se situa una educació entesa com a dret col·lectiu, o com a dret individual que només es pot exercir col·lectivament. És l’educació del comú. Una opció ideològica que entén l’educació com un patrimoni de tothom al servei de la correcció de les desigualtats socials, que democratitza la gestió i la pràctica educadora buscant la corresponsabilitat de tots els agents socials – la ciutat educadora -, i que posa l’accent en el protagonisme de tota la ciutadania en un procés inacabat d’educació per a tothom i digna al llarg de la vida.
El projecte polític del govern municipal parteix d’aquest enfocament d’educació comunitària, d’educació del comú i en comú. El nostre projecte es contextualitza en el gran projecte educatiu europeu (ET 2020) i internacional (objectiu quart de l’estratègia global pel desenvolupament sostenible 2030, Declaració d’Incheon), i als antípodes de la lletra i esperit regressius de la LOMCE. Exercim l’autoritat municipal en matèria de promoció educativa a través de l’IMEB, i l’autoritat educativa gràcies a la Carta Municipal mitjançant el Consorci d’Educació, i ho fem desplegant un conjunt de programes que persegueixen cinc grans objectius, adreçats a la ciutadania entre zero i noranta-nou anys:
- Cap infant entre zero i divuit anys sense accés a una educació pública i de qualitat. Estem construint noves escoles bressol i de música, i nous centres d’educació infantil i primària, i de secundària, de la mà de la Generalitat. Estem apostant fort pel model d’instituts-escola públics, i per la reforma, ampliació i manteniment d’equipaments públics. Estem augmentant la inversió educativa amb recursos extraordinaris en programes de lluita contra la segregació i de millora de l’ensenyament de les ciències o les llengües estrangeres. Estem treballant per un model d’immersió lingüística compatible amb la realitat social diversa.
- Cap jove entre divuit i vint-i-cinc anys sense una titulació d’ensenyaments postobligatoris. Transformem els programes de formació i inserció en programes de noves oportunitats educatives. Millorem l’oferta pública de la formació professional amb equipaments renovats que ofereixin espais professionalitzadors de qualitat. Treballem per incrementar i millorar l’oferta educativa professionalitzadora adreçada a la gent jove amb necessitats educatives especials. Fomentem l’excel·lència en els estudis de batxillerat i de formació professional mitjançant programes de reconeixement del talent en un marc d’equitat.
- Cap adult major de vint-i-cinc anys sense accés a una formació de qualitat. Promovem projectes socials d’educació de persones adultes basats en un aprenentatge emancipador centrat en la persona. Reformulem les relacions entre la ciutat i les seves universitats a través d’accions de retorn social d’aquestes a la ciutadania. Facilitem la transformació dels centres escolars en centres educatius, en els quals les famílies s’impliquen en projectes d’aprenentatge del plurilingüisme.
- Cap educadora o educador sense recursos per fer realitat el seu somni pedagògic. Impulsem accions formatives i de reflexió per al col·lectiu d’educadores d’escola bressol. Duem a terme un gran programa públic de foment de la innovació educativa als centres d’ensenyament obligatoris. Transformem la governança i el sistema de relacions entre els centres escolars i l’autoritat educativa per enfortir l’autonomia i l’apoderament de les comunitats educatives.
- Cap barri sense un projecte educatiu. Avaluem els projectes educatius de districte i impulsem els primers projectes educatius de barri. Realitzem un pla de xoc educatiu als territoris participants en el pla de barris, amb transformacions profundes de l’oferta educativa, extensió de l’educació en el lleure allí on hi ha mancances, i promoció de les arts i la cultura a les escoles i als carrers. Reformem els espais de participació de la comunitat educativa (consells escolars de ciutat i de districtes, consell d’innovació pedagògica) per fer efectiva la recuperació del poder de l’educació per part de la ciutadania. Incrementem el nombre de patis oberts i de camins escolars per fer realitat la ciutat dels infants.
En definitiva, una política educativa molt definida ideològicament que, no obstant això, no va en contra de ningú sinó a favor de tothom, i de manera especial d’aquelles i aquells que més ho necessiten. Precisament per ser una política d’elevada densitat ideològica, no podem esperar el consens, però sí el diàleg permanent amb l’oposició i grans acords en aquells temes en els quals les posicions de les parts resultin més properes. Ara que encetem les primeres passes del que haurà de ser el pla estratègic educatiu Barcelona 2017-2021, recordar aquest propòsit d’entesa esdevé oportú i necessari. L’avenç cap a una concepció del dret a l’educació a Barcelona com a dret col·lectiu fa merèixer l’esforç de tothom.
Miquel Àngel Essomba és Comissionat d’Educació i Universitats de l’Ajuntament de Barcelona.
