El passat dissabte el hall del Museu Marítim de Barcelona eren tot llums de colors: els focus de diferents tonalitats que donen a les parets de maó un aspecte infantil anaven en concordància amb tots els retoladors, els globus, els fils, les enganxines i els post-it que colonitzaven l’espai. Més de 150 persones hi treballaven, dinàmiques i animades sota la llum i el ritme de grans cronòmetres vermells que marcaven un compte enrere.
El rellotge diu que queda menys d’un minut per acabar la segona etapa de l’Ed Hack del Raval, que ha conglomerat totes aquestes persones per a un únic objectiu: hackejar, desencriptar, els reptes educatius del barri del Raval i trobar solucions concretes. Els assistents no es coneixien de res abans de la jornada, i venen d’àmbits molt diversos: l’educació, la ciència, les arts, o bé són famílies del barri.
Així, els grups, d’entre tres i cinc persones tenen ara menys de 30 segons per acabar de fer un primer prototipat de la solució que han desenvolupat plegats a un dels reptes educatius del Raval: la personalització de l’aprenentatge, combatre l’abandonament escolar, enfortir les famílies com a actors educatius o connectar els actors pedagògics del barri.
El comptador arriba a zero i comença a sonar The Final Countdown del grup de rock Europe, mentre els organitzadors de l’Ed Hack criden una coach a pujar a l’escenari per a fer una sessió conjunta de Mindfulness per a relaxar una mica els participants com la Karin, que s’aixequen a fer un cafè i estirar les cames. Ella forma part d’un dels equips més petits de la hackató: són només tres persones que volen desenvolupar l’EduBus.
Dins el repte que treballa l’enfortiment de les famílies, la Karin i les seves companyes van veure necessari apoderar les mares migrades i proposar-les espais d’aprenentatge -en llengua catalana i castellana, en coneixements acadèmics bàsics, en finances, etc.- per a que puguin enfortir les seves xarxes a la comunitat, augmentar la seva autonomia i participar de la vida dels seus fills a l’escola.
“El millor del projecte és que tot això ho farem en un bus! La publicitat de l’activitat es farà sola perquè és una aula que es desplaça”, exclama la Karin, mentre ensenya el primer prototip: dos grans autobusos fets de cartolines de colors que es despleguen i mostren les activitats que s’ofereixen a dins. El segon bus? “Per a que les mares amb fills de 0-3 puguin estar tranquil·les deixant les criatures en un espai segur amb materials didàctics de qualitat”, explica.
Un espai per a “pensar en gran” solucions als reptes educatius
A l’Ed Hack, organitzat conjuntament per la Fundació Jaume Bofill i l’associació Tot Raval, van participar més de 200 persones, amb 150 hackers, 50 mentors, 20 facilitadors i més de 20 voluntaris i va finalitzar amb 29 projectes presentats. Per detectar els reptes en els que es volia focalitzar, Tot Raval va organitzar un procés participatiu amb més de 100 joves i 20 entitats que van destacar l’abandonament escolar i la segregació com a característiques del barri.
“El Raval és una zona amb unes necessitats especials però que poden repetir-se en altres barris de qualsevol ciutat, per això pensem que els projectes que han sortit de la jornada podran ser replicables arreu”, explica Òscar Esteban, director de Tot Raval. Així, aquesta hackató -la primera dedicada al món de l’educació- buscava “enfocar-se a l’acció. Pot ser que els prototips que hem aconseguit no siguin rigorosos, però són reals. I els hackers també són persones reals, compromeses amb el barri i la comunitat”, assegura Hèctor Gardó, cap de projectes de la Fundació Jaume Bofill i organitzador de l’Ed Hack.
Gardó destaca que el més atractiu del projecte és que “les renovacions educatives s’acostumen a donar de manera molt reflexiva, per part d’acadèmics que en saben molt, però a través de reflexions llargues i tedioses. Bofill, per exemple, és reflexió i recerca, però l’Ed Hack és el desllorigador, és solucions”. Així, els participants formen grups que han intentat ser heterogenis i, després de definir l’usuari al que es volien adreçar, van tenir dues sessions de prototipat de la solució, acompanyades de mentories i orientació de voluntaris com la Júlia Betrián, una de les facilitadores de la jornada.
“Acompanyem els grups en fases específiques, com la del prototipat ràpid, per a que no s’estressin”, explica la Júlia durant la sessió de mindfulness. Assegura que, com que els participants no es coneixen de res, de vegades és necessari “formular-los preguntes claus per a ajudar-los a desatascar els processos creatius”. Les ganes de participar dels hackers fa que de seguida treballin de manera molt fluida, així que sovint les intervencions de les facilitadores són per a guiar les idees cap a objectius viables.
“Tenen carta blanca per a inventar de zero així que viuen un procés creatiu molt efusiu. Cal ser un gran somiador, pensar en gran, perquè si comencem a descartar idees d’entrada no podem ser innovadors”, assegura. Així, les facilitadores han “d’agafar idees esbojarrades i convertir-les en factibles. Per exemple hi ha un grup que vol fer dos busos educatius: això, efectivament, és boig, però és una idea que pot donar molt de suc”, opina la Júlia.
Parla de l’equip de la Karin que, de fet, s’ha posat per nom ‘Somiatruites’. Aquestes somiadores, si bé no van ser cap dels equips premiats pel jurat de l’Ed Hack -als qui es va atorgar una remuneració econòmica per a dur a terme el projecte- sí que van quedar entre els finalistes. El procés de votació va ser, com la jornada, cooperatiu: la primera ronda de vots es va donar entre els mateixos participants, que van triar 16 equips que van exposar els seus projectes sobre l’escenari. D’aquests, 8 seran posats en mans d’una acceleradora.
Però, tot i que sembli una expressió gastada, els organitzadors de l’Ed Hack afirmen que l’important és participar: “és l’aprenentatge que s’obté del procés el que compta. Els guanyadors tenen molt bona pinta, sí, però igual que tots els altres projectes”, afirma Esteban. Assegura que la decisió final es va prendre “en calent i que no serà fins d’aquí un temps quan es vegin les implicacions de la hackató”.
I és que ara el que ve és el més important: toca enllaçar els projectes -que aviat seran públics al web de l’Ed Hack amb codi obert per a que qualsevol els pugui replicar- amb entitats que treballin per fer-les realitat i aconsegueixin que el bus de cartolina de les Somiatruites pugui començar a circular pels carrers del Raval.
