«Al carrer és més difícil que t’interpel·lin amb tanta agressivitat com a vegades es fa a les xarxes socials, on regna la impunitat», deia contundentment la Khadija Ftah, periodista i membre de la Red de Migración, Género y Desarrollo. I és que sovint, quan es produeix una discriminació, una amenaça o un atac de qualsevol mena a través d’internet, és complicat descobrir la identitat de la persona que s’amaga darrere del perfil que ho fa.
La Khadija ha estat una de les joves ponents del col·loqui sobre la islamofòbia a les xarxes socials organitzat per l’Ajuntament de Barcelona amb motiu del Dia contra la islamofòbia, commemorat el 12 de desembre. L’han acompanyat tres joves més, actius i coneixedors del món digital. Awatef Ahmittach, que és una de les presentadores del programa Manual de supervivència a TV3, Zouhair el Hairan, doctorand i secretari del Centre Euroarab, i Achraf Kachach Hajaj, youtuber i estudiant de Dret. Compten amb la moderació de la periodista Marta Ballesta.
El debat volia posar el focus en els discursos islamòfobs a les xarxes socials i al món virtual en general, però aquesta vegada des de la perspectiva de les persones joves que són sovint la diana d’aquests atacs. I és que «és molt fàcil trobar casos d’islamofòbia a les xarxes!», va dir l’Achraf. Massa.
La Khadija, per exemple, va parlar de les respostes que va rebre quan va demanar per Twitter fer una llista de les empreses que havien discriminat dones en el procés de selecció pel fet de portar vel. «De seguida va sortir una persona demanant una llista de les musulmanes que porten el vel per imposició i una altra parlant de la repressió de les dones a l’Iran», va dir Ftah. «Es tracta d’actes islamòfobs perquè, d’una banda, és paternalista pensar que totes les dones musulmanes porten el vel per imposició i, de l’altra, obliden totes les lluites que dones musulmanes fan arreu del món per reclamar els seus drets», va explicar.
I és que si només es visibilitzen les situacions de repressió, la Khadija creu que es creen més estereotips de la població musulmana i es reforcen els que ja estan difosos. «Dins de la nostra comunitat tenim controvèrsies i discussions per molts temes, i no pel fet de ser musulmans estarem d’acord amb tot el que altres facin en nom de la nostra religió», explicava l’Achraf.
Estratègies de resposta a les xarxes socials
Per fer front als casos d’islamofòbia que es troben diàriament a les xarxes cal estratègia, tant per prevenir com per eradicar aquests discursos d’odi. «Per a respondre els missatges a les xarxes socials cal temps per pensar-hi, i no sempre en tenim», deia el Zouhair, «a vegades caiem a la trampa de respondre o retuitejar missatges islamòfobs de grups d’extrema dreta i crec que no s’ha de fer perquè els fem publicitat, els donem més importància de la que tenen». Per això, des de les xarxes d’Euroarab, que ell gestiona, intenten monitorar i eliminar els missatges amb discurs d’odi.
L’Awatef a vegades intenta contestar, tot i que valora a quins perfils val la pena fer-ho i a quins no. «Faig servir les xarxes per denunciar la islamofòbia que exercim moltes vegades sense ser-ne conscients, per això, per exemple, sempre contesto als mitjans de comunicació quan crec que difonen un missatge islamòfob», explicava. «Això també passa perquè no hi ha representació dels musulmans entre els periodistes dels mitjans, per això des de les mateixes xarxes socials, les persones musulmanes podem ser agents de canvi», deia la Khadija.
No totes les xarxes socials són iguals, i també l’estratègia ha de ser-hi diferent. «Twitter és la xarxa on hi ha més odi», deia l’Achraf. «No et permet entrar en el debat, l’atac és fàcil», afegia el Zouhair, «mentre que a Facebook hi ha una mica més d’espai però hi ha d’haver respecte per debatre i no sempre n’hi ha. En canvi Linkedin és molt tranquil·la». «Però alhora li falta consciència social! A Linkedin tot és màrqueting i no s’hi parla de racisme, ni dels problemes que tenen els musulmans també al món laboral», responia la Khadija.
Una estratègia per fer front als missatges d’odi és, com a resposta, mencionar entitats que es dediquen a la defensa dels drets humans, contesta amb lògica o retuitejar amb un comentari mostrant com d’absurd és l’atac o posar hashtags per ajudar a altres persones a veure el cas i que et donin suport, explicava la Khadija.
«És veritat que moltes vegades ens surt respondre de pressa als atacs, perquè estem indignats i saber quan cal denunciar i quan no és difícil, però crec que en lloc d’atacar directament als missatges d’odi, és més útil que parlem de la realitat musulmana», deia l’Achraf.
L’Awatef hi estava d’acord. «A la xarxa també podem ensenyar el nostre dia a dia per mostrar com som, i moltes vegades sorprèn!», explicava. «Molta gent diuen que com que porto mocador, no esperaven que anés a certs llocs o que fes certes activitats», afegia. D’aquesta manera vol combatre les idees dels qui creuen que les dones musulmanes només s’estan a casa, sense sortir ni treballar.
«També és important que sortim parlant de més coses a part de les experiències que tenen a veure amb la nostra identitat, cal que tinguem l’oportunitat d’estar en espais on puguem destacar per el nostra vessant professional o pels nostres interessos», deia la Khadija. «A més, des d’aquesta posició podem aportar també la nostra visió», afegia.
Aquesta era precisament la idea amb què va néixer Euroarab, per visibilitzar a través de les xarxes professionals i emprenedors àrabs que viuen a Catalunya, i també #BeTheKey, una iniciativa més recent que va veure que una manera eficaç per canviar aquests prejudicis entre els joves era visibilitzar persones del col·lectiu musulmà i que parlessin sobre temàtiques que no tinguin res a veure amb la seva identitat per normalitzar-los.
