Qui són els nostres avantpassats? Què van inventar? Com hem evolucionat com a espècie? Aquestes i moltes altres preguntes són les que tracten de respondre investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) en un taller dirigit a alumnes de quart curs d’ESO de l’Institut Guinovarda. En començar l’activitat, Juan Francisco Gibaja, arqueòleg del CSIC, avisa als joves que en aquest taller es parlarà dels nostres orígens com a espècie però també d’ells mateixos. “La prehistòria, encara que sembli que es troba molt lluny de nosaltres, té molt a veure en la manera com som ara. Entendre-la ens ajuda a entendre’ns a nosaltres mateixos i les accions que fem”, explica.
L’activitat s’emmarca dins el programa EscoLab, una aposta de l’Ajuntament de Barcelona per estrènyer el vincle entre la comunitat d’estudiants d’ESO i Batxillerat i els centres de recerca. La iniciativa, impulsada el 2007 pel programa Barcelona Ciència de l’Institut de Cultura de Barcelona i pel programa de Cultura Científica de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, ofereix tallers o visites que permeten a l’alumnat descobrir i experimentar de primera mà la recerca que fan els investigadors i posar en pràctica els coneixements treballats a l’aula.
Durant cada curs acadèmic, des del mes octubre fins al maig, s’ofereixen al voltant de 200 activitats gratuïtes per a adolescents que contemplen diversos camps de la recerca, tant de les ciències experimentals i la tecnologia com de les ciències socials, les humanitats, l’arquitectura o l’empresa, entre altres.
En aquest cas, el taller pretén ser una lliçó propera i participativa sobre els conceptes bàsics de la prehistòria, fent un breu recorregut al llarg de les vides i els costums de les diferents espècies que van precedir l’homo sapiens sapiens. Però això, segons Gibaja, és una excusa per abordar altres temes propers als adolescents, com els moviments migratoris.
“D’on ve la vostra família?”, pregunta Gibaja als joves. “d’Uruguai”, diu un noi. “De Noruega”, respon una noia. “D’Alemania”, diu un altre. “Si fem un estudi genètic, veurem que els nostres orígens són ben diferents”, explica Gibaja. De fet, segons explica l’arqueòleg, l’homo habilis va viure a l’Àfrica i, per tant, tots tenim orígens africans. “Així doncs, som tots de la mateixa espècie, vinguem d’on vinguem”, conclou Gibaja. “Això cal que ho tinguem ben present quan algú rep un insult per ser negre, per ser xarnego o per ser xinès”, assenyala.
Un altre dels temes que aborda la xerrada és el del gènere. Per a treballar-lo, apareixen projectades a la pantalla diverses accions que es duien a terme durant la prehistòria. Es planteja un joc en el qual els alumnes han d’esbrinar si les activitats que apareixen les feien els homes o les dones. «Qui caçava?», pregunta Silvia Valenzuela, investigadora del CSIC. «Els homes», responen els alumnes a l’uníson. «Qui s’ocupava de la cura dels nens i la gent gran?». «Les dones». «I d’enterrar els morts?». «Els homes». «I de cuinar?». «Les dones». I així, es van plantejant diverses accions i els alumnes van dient qui creuen que feia què.
«Creieu que era realment així?», pregunta Valenzuela en acabar. «A ‘Érase una vez el hombre’ era així», respon una noia. Però el cert és que, segons explica la investigadora, no està demostrat que en la prehistòria s’atribuïssin rols diferents als homes i a les dones. «Sempre projectem els homes a la prehistòria com a caçadors, mentre que les dones queden en segon pla, però això només és un trasllat del nostre imaginari a la prehistòria. En realitat no hi ha cap evidència científica que això fos així», explica Valenzuela.
L’activitat també pretén fer una lectura crítica de les imatges que es plasmen en còmics, contes i pel·lícules. «El que sabem de la prehistòria ho sabem per les pel·lícules que hem vist i els còmics que hem llegit, però això no sempre coincideix amb la realitat», comenta Gibaja als alumnes de l’Institut Guinovarda. Explica, per exemple, que moltes vegades es representen les espècies homo convivint amb dinosaures, quan en realitat mai van coincidir cronològicament amb ells. Tampoc vivien en coves, tot i que moltes vegades se’ls representa en aquests espais. «Això es deu al fet que les accions que van fer a les coves, com les pintures rupestres, s’han conservat millor que les activitats fetes a l’aire lliure», puntualitza Gibaja.
L’última part del taller i, segurament, la més esperada pels alumnes, consisteix en veure i manipular diverses reproduccions arqueològiques de cranis de diferents espècies d’homínids, així com ceràmiques i eines que utilitzaven. «Sempre intentem fer activitats molt sensitives, de manera que arribin més als adolescents», assenyala Gibaja. Els alumnes passen una bona estona tocant tot el que poden i preguntant els dubtes que no han quedat resolts.
Les professores de l’Institut Guinovarda que han assistit a la xerrada valoren molt positivament l’activitat. «Conèixer el passat i d’on venim és una meravella. És important ser conscients que estem aquí després de tota aquesta evolució», destaca Gemma Garcia. «La prehistòria és una època molt desconeguda pels alumnes i aquest tipus de xerrades van molt bé perquè es facin una idea de què era», afegeix.
