La infància ens recorda el més important, aquestes coses que els adults i la societat perdem de pressa, sense gaire consciència, d’allò que se’ns escapa perquè ara no toca o perquè ho deixem per després; com si la vida fos quelcom que podem programar. Què ens recorden els nens? Què és el més important? Mireu cada dibuix, llegiu cada frase, entreu en el missatge; es tracten dels petits detalls, dels petits relats que donen sentit el present:
“El retorn a la platja, el patinet, l’àvia, les finestres… tot anirà bé, les finestres…”
És el present, és de tot allò que va la vida. Cadascuna d’aquestes imatges, frases, colors, desitjos m’han captivat l’atenció i m’han fet emocionar; agraeixo la nostra infància que ens faci recordar cada dia, d’allò que no podem oblidar.
Tenim un món confinat; però tenim la possibilitat del relat a través de la cultura. Hannah Arendt (1906-1975) deia que els homes que actuen i parlen necessiten de l’ajuda de l’homo faber (es referia a l’ajuda de l’artista, de poetes, d’escriptors), ja que sense ells, la història no sobreviuria. Crec que la nostra infància ha estat l’homo faber del relat artístic del confinament observat des de la finestra. Leonardo da Vinci deia que “tot quadre sempre s’ha de considerar com si fos vist des d’una finestra” (Tractat de la pintura, 1550). La finestra ha estat el lloc des d’on ens hem relatat i ha estat el lloc dibuixat per tants nens i nenes al nostre país.
El treball artístic no és només una manera de crear accions i productes, sinó que és una manera de crear les nostres vides, ampliant la nostra consciència, conformant les nostres actituds, satisfent la nostra recerca de significat, establint contacte amb els altres i compartint una cultura (Eisner, 2004).
I, en conseqüència la infància ens ha omplert les parets, els passadissos, els balcons d’allò que val la pena recordar, d’allò que mai hauríem d’oblidar: els dibuixos, les pintures, els colors, les frases, els relats. Els nens ens ho deixen com a evidència, perquè ens podem construir en el relat, ens podem pensar a través de la cultura.
______________________________________________
Estimat Diari és una web creada per l’Ajuntament de Barcelona perquè els nens i les nenes de la ciutat hi comparteixin dibuixos, idees, vídeos, etc. Tot aquest material servirà per construir un diari de la ciutat durant els dies de confinament, fet pels nens, i fins i tot es preveu que s’acabi convertint en una revista o un llibre. Durant aquestes setmanes, a l’Educa Barcelona anirem recollint part d’aquest material i demanant a un autor/a que el comenti.
María Paczkowski és professora d’art, actualment a l’Institut Martí Pous. També és professora i investigadora per a la transformació educativa a través de les arts a la Facultat d’Educació Social i Treball Social, Pere Tarrés (URL) i formadora de formadors a l’ICE UAB (Twitter: @art_educ | Instagram: art_educ)
______________________________________________
