Gel hidroalcohòlic i presa de temperatura. Tot correcte. Així que fora jaquetes i bufandes (la mascareta es queda sempre sobre el rostre) i a jugar. Carlos i Noemí són dos germans de cinc i quatre anys, respectivament, que s’abalancen sobre les joguines disposades a la sala. Ella pinta, mentre ell construeix una figura amb plastilina i peces de fusta al qual anomena “capità banana”. Leisy, la seva mare, els saluda des del marc de la porta i s’allunya, deixant a les seves dues criatures acompanyades d’altres nens i nenes amb els quals compartiran la tarda, sota l’atenta mirada i companyia de dues educadores.
Així són les arribades al projecte Concilia, una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona, emmarcat en el Pla de Barris, que ofereix serveis de cangur gratuïts els set dies de la setmana. El programa va començar a principis d’octubre i es troba en la seva fase pilot, durant la qual pot acollir 8 criatures per hora i centre als barris de Verneda i la Pau, El Besòs i el Maresme, Trinitat Vella, Raval, La Marina i Zona Nord. La previsió de l’Ajuntament és que, fins el febrer, participin entre 1.200 i 1.500 nens i nenes d’entre 4 i 12 anys.
De dilluns a divendres, després de la jornada escolar, i els caps de setmana durant tot el dia, aquests espais reben nens i nenes mentre els seus pares, mares o tutors treballen, estudien, fan encàrrecs, o “simplement es prenen unes hores per a estar tranquil·les, fer amistats, sortir a passejar… Considerem que el benestar emocional és necessari per a seguir endavant en el desenvolupament de les labors professionals, reproductives i personals”, assegura Maria Viñolo, una de les coordinadores del projecte Concilia. Així, en aquestes sales, la conciliació va més enllà de la necessitat de compaginar cures i vida laboral. I per a això, la gratuïtat del servei és essencial.
Per a garantir una bona organització de les ràtios, s’ha d’avisar amb 48 hores d’antelació, encara que es reserva un 10% de l’aforament a casos d’emergència, que poden avisar amb mitja hora de marge. El perfil de família que acudeix al programa sol ser monomarental, “sense massa xarxa social, que veu el seu temps ofegat en el treball de cures”, apunta Viñolo. Aquest és, més o menys, el cas de Leisy Lugo, mare de Noemí i Carlos. Va arribar a Barcelona des de Veneçuela fa tot just un any i des de llavors resideix en el barri de la Verneda amb els seus dos fills i el seu marit, que “treballa moltes hores i no es pot fer càrrec dels petits: hi ha dies que arriba de matinada!”, explica Leisy.
Ella era advocada, però des que està a Barcelona no treballa. Si més no, en una ocupació remunerada, ja que “és mare i això dóna moltíssima feina”, recorda Viñolo. Ara està buscant treball i formació, “per a adaptar-me a aquest país i poder tenir una bona feina”, explica Leisy. És per això que recorre al programa Concilia dues vegades per setmana, perquè “buscar una ocupació i cuidar de dos nens alhora no és fàcil”, i menys quan es compta amb poca xarxa familiar i social en un barri que acaba d’acollir-los.
Oci de qualitat
“En els pocs dies que han vingut, ja han desenvolupat habilitats noves”, explica Leisy sobre els seus fills, que fa poc van tornar a casa sent “mestres del hula hoop”. Les tardes a Concilia es resolen entre blocs per a apliar, lectures, plastilina, llapis de color…però hi ha tota una proposta educativa darrera. “Plantegem un oci de qualitat que treballa la interculturalitat, la coeducació, el respecte pel medi ambient, la participació…”, diu Maria Viñolo, qui afegeix que l’equip educador “fa una gran feina per a programar alhora que deixen llibertat per a decidir en el temps lliure”.
Escoltar els nens i nenes és clau en aquests espais: ells marquen el ritme i decideixen les activitats i el lloc. I és que es prioritza molt el joc en l’espai públic -no només per les mesures de prevenció per la Covid- sinó perquè es promou que les criatures estableixin vincles amb el barri. I és el barri un dels eixos centrals del programa Concilia, ja que és un actor que ajuda a establir xarxes que milloren la criança i el benestar de les famílies i criatures. Per això “també considerem veïnes del barri les persones que treballen aquí, no sols les que hi resideixen”, apunta Viñolo, qui afegeix que no es demana el padró per a poder accedir al servei.
Així, després d’una o dues hores d’oci amb veïns del barri, Noemí i Carlos es tornen a enfundar les seves jaquetes i bufandes, mentre la seva mare els espera a la porta, i tornen a casa. Leisy ha pogut socialitzar les seves tasques de cures mentre els seus fills potser s’han tornat encara més experts en el hula hoop.
