Canviar unes salsitxes processades per unes mongetes guisades. Substituir les postres ensucrades per fruita de temporada i deixar que la carn vermella sigui la protagonista de només un àpat a la setmana. Aquesta és l’aposta de millora pels menús de les escoles de l’Ajuntament de Barcelona, amb el programa Menjadors escolars més sans i sostenibles. Aquesta iniciativa, supervisada per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i que compta amb el suport del Consorci d’Educació, arribarà aquest curs a 30 centres de la capital catalana.
“El menjador escolar és un espai educatiu importantíssim. La infància és un moment determinant per a la salut futura, perquè és quan s’aprenen els hàbits que perduraran. És per això que és clau que als menjadors ensenyem a menjar de manera saludable”, explica Maribel Pasarín, directora del departament de Promoció de la Salut de l’ASPB. Conscients de la importància de l’espai de menjador, l’Agència fa anys que acompanya l’Ajuntament i les escoles en la promoció d’àpats més saludables però ara, amb el programa Menjadors escolars més sans i sostenibles han fet una passa més i han elaborat menús equilibrats que supleixen les mancances que hi havia fins ara, tant a les escoles com a les llars.
I és que, segons una avaluació dels centres escolars realitzada per l’ASPB, encara que el compliment dels criteris d’alimentació saludable és elevat, cap escola respectava la recomanació de l’OMS de servir màxim sis racions de carn al mes i mínim 6 racions de proteïna vegetal per dinar. De fet, el 67% dels centres no oferia cap àpat de llegums o cereals com a segon plat i el 33% restant només ho feia un cop per setmana. Així, una de les propostes de l’Agència de Salut Pública és convertir un dinar de mongetes guisades i peix enfarinat, per un altre amb arròs integral amb samfaina i mongetes guisades amb bolets.
“No es tracta de deixar de menjar carn o peix; de fet no es tracta de deixar de menjar res. La proposta és consumir menys proteïna animal i canviar-la per proteïna vegetal, que té altres nutrients que d’altra manera no podem obtenir”, explica Pilar Ramos, psicòloga i responsable dels programes d’alimentació en àmbit escolar de l’ASPB. “Els nens i nenes no només van a l’escola a aprendre mates i català, sinó que els hem d’ensenyar hàbits que repercutiran en la seva salut futura”, afegeix. Per això, la pedagogia és una part important del programa de menjadors saludables. S’ha fet formació amb els serveis de cuina dels menjadors, amb l’equip de monitors i monitores que han “d’acompanyar els infants en l’educació del seu paladar”. I també amb les famílies.
Un segon sense carn també és un segon
L’escola Ramon Casas és un dels sis centres que, el curs passat, van participar de la prova pilot del programa Menjadors escolars més sans i sostenibles i asseguren que la implementació dels nous menús ha estat positiva, encara que “tots els canvis costen”, afirma Núria Buyreu, directora del centre. “Ens hem trobat amb famílies que no entenien un menú que, segons elles, no tenia primer i segon. Hi ha qui té molt posat al cap que un àpat, si no té carn, no té segon”, explica Buyreu. Per això, el centre va fer molta divulgació a través de mails i trobades amb les famílies sobre el projecte. Inclús van fer ús del diari del barri per a publicar articles explicant els beneficis de la proteïna vegetal.
Des de l’Agència de Salut Pública també han fet un esforç pedagògic i comunicatiu de cara als centres i les famílies, destacant la importància d’una alimentació equilibrada. “Vam fer qüestionaris per saber què en pensaven les famílies dels nous menús i vam veure que hi havia assentats una sèrie de mites i falses creences sobre la proteïna vegetal”, explica Pilar Ramós. Aquests mites passen per creure que els infants es quedaran amb gana si no mengen carn o que les verdures i llegums no aporten l’energia necessària. “La carn té un valor cultural molt alt que roba espai a altres aliments que estem deixant de consumir i hem d’identificar per què”, afegeix la psicòloga.
Si bé és cert que el 42% d’alumnes de Barcelona fan servir el servei de menjador i que el dinar és nutricionalment molt important, els infants realitzen el 90% dels àpats fora de l’escola. Per això, des de l’ASPB i els centres també es treballa en fer recomanacions de sopars saludables i equilibrats, tenint en compte els dinars del menjador. És el cas del centre Ramon Casas, que fa recomanacions d’àpats al seu web, on també hi publica ressenyes sobre aliments saludables i explicacions dels riscos de certs aliments processats. “No deixem que els infants portin sucs de brick, ni res processat: només entrepans i fruita. Ara bé, no sabem què mengen per esmorzar ni sopar a casa”, reflexiona la directora.
El 90% dels àpats es fan fora de l’escola
Segons dades de la mateixa Agència sobre els hàbits alimentaris a les llars, el 78% dels infants de 3 i 4 anys i el 42% dels adolescents de 13 a 19 mengen carn tres o més vegades a la setmana, llindar per sobre del qual es considera que se’n fa un consum excessiu. El 43% dels infants de 8 i 9 anys prenen brioixeria i el 80% dels adolescents prenen refrescs per sobre de la freqüència recomanada, la qual cosa vol dir més de tres vegades al mes. Així, el 13% dels infants de 8 i 9 anys pateixen obesitat.
“Hem de fer molta pedagogia amb les famílies perquè, si bé l’escola és un actor important, no és l’únic determinant per a aconseguir un canvi”, apunta Maribel Pasarín. En aquesta línia, la directora del centre Ramon Casas recorda que a l’inici de curs, després de sis mesos sense assistir a classe degut al confinament, els nens i nenes tenien hàbits alimentaris diferents. “A les llars de famílies que no els agrada o no saben com incorporar-les, durant els mesos de confinament no es van menjar verdures ni llegums”, explica Buyreu.
Per això, tot i que el programa Menjadors escolars més sans i sostenibles preveu que els infants acabin sent part activa en el disseny dels menús, per ara han prioritzat fer pedagogia amb els adults: “són els centres, els serveis de cuina o les famílies les que decideixen què mengen els infants cada dia”, diu Ramos. Un canvi d’alimentació a la infància tindrà conseqüències positives per a la salut a llarg termini, però no només dels nens, sinó també dels adults que els acompanyen. “Sovint, els nens i nenes influeixen en la vida dels adults més del que ens pensem”, afegeix la psicòloga.
