La classe de segon de primària de l’Escola Barrufet entra, ordenada i encuriosida, a la sala Antonio Gallardo Ballart del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), plena de retaules romànics. Les criatures se les miren encuriosides, seuen a terra, treuen la seva llibreta de camp i comencen a dibuixar. Però no dibuixen els pantocràtors, ni els diables o les escenes de mort dels sants. Dibuixen peixos, barres de pa o fruites. Estan participant a l’activitat L’Art al rebost, organitzada pel MNAC en el marc de la Capitalitat Mundial de l’Alimentació Sostenible que Barcelona ostenta durant el 2021.
Aquest darrer trimestre s’han intensificat les activitats relacionades amb aquest nomenament i sis museus de la ciutat s’hi han sumat, oferint les seves col·leccions als centres educatius i fent-les servir per reflexionar sobre l’origen dels aliments, com ens alimentem i com això afecta al planeta. El MNAC, que participa en aquesta iniciativa juntament amb la Fundació Miró, la Fundació Antoni Tàpies, el Museu del Disseny, el Museu Picasso, i el Jardí Botànic de Barcelona, proposa a l’alumnat parlar i reflexionar sobre com es menjava fa molts segles, com es parava taula i com es transportaven els aliments, tot comparant-ho amb com es fa avui.
Aquesta activitat, que es desenvolupa a les sales d’obres romàniques i gòtiques, es dóna a través de la dinàmica del ‘museu dibuixat’, una manera que té el MNAC de proposar experimentar les col·leccions als seus visitants, ja siguin adults o criatures. “El dibuix és una eina per mirar d’una altra manera, amb una perspectiva pròpia. Ajuda a treure conclusions sobre allò que es veu sense que una guia infereixi. A més, és molt útil amb els infants, perquè els dóna autonomia i calma”, explica la Sandra Figueras, membre de l’equip educatiu del MNAC. I és així: les criatures, en silenci, observen, dibuixen i comparteixen les seves troballes. Són detectius artístics en busca d’aliments als retaules.
Uns han trobat peix, uns altres pa i carxofes. Un menut assegura haver vist “patates fregides” i tota la classe es queda amb un pam de nas quan se’ls explica que les patates, igual que els tomàquets, vénen d’Amèrica i que no sempre han format part de la nostra dieta. Reflexionar sobre l’origen dels aliments i aprendre que no tot pot créixer o viure a qualsevol indret del món és un dels objectius d’aquesta proposta pedagògica, que busca conscienciar, des de ben menuts, de la importància dels productes de proximitat. Precisament, l’alumnat de l’escola Barrufet ja està molt conscienciat sobre això. Enguany han fet de l’alimentació sostenible l’eix de la seva proposta educativa de centre: des de P3 fins a sisè de primària, tots els nens i nenes treballaran a través de diverses activitats la importància de l’alimentació sostenible i saludable.
“Ja en saben molt i estan molt conscienciats”, apunta Cristina Asensio, tutora de la classe que avui ha vingut al MNAC. I és que a aquesta escola ja fa anys que treballen sobre aquest aspecte. Per exemple, són freqüents els tallers per estacions, en els quals elaboren cartells amb receptes basades en els aliments de temporada. “Estudiem diferents maneres de cuinar i conservar, com per exemple les melmelades, per no malbaratar aliments”, apunta Asensio, qui afegeix que, abans de la Covid, també feien aquests tallers amb les famílies.
Consciència climàtica
La importància d’una bona alimentació -saludable i sostenible- no radica només en allò que mengem, sinó en com ho mengem. Per això, una altra part de l’activitat al MNAC es basa en fixar-se en com transportaven els aliments els personatges representats als retaules. Cistelles, embolcalls amb teles o recipients de ceràmica són els elements que identifiquen les criatures. No gaire diferents als que fan servir elles: carmanyoles o bosses de tela. Així diuen els infants que porten els seus esmorzars a l’escola. “Paper d’alumini?”, pregunta una dinamitzadora. “No!”, responen tots els alumnes, a l’uníson. De fet, estan avesats a fer servir Boc’n roll, una funda de tela, plastificada en un dels seus costats, per embolicar els entrepans.
“Què queda, del vostre esmorzar, quan ja esteu ben tips?”, torna a inquirir la dinamitzadora. Els infants es miren entre ells, com si no entenguessin la pregunta. No es deixen menjar, perquè saben que no s’han de malbaratar aliments. Tampoc no queden residus, “perquè no duen cap menjar a l’escola prefabricat. Ni embolcalls de plàstic, ni brics ni palletes”, corrobora Asensio. Només carmanyoles o bosses de tela sobreviuen als esmorzars. I és que, tot i que a l’alumnat de l’escola Barrufet sembla que no li cal, una part important d’aquesta activitat del MNAC és conscienciar sobre l’excés d’ús del plàstic a la nostra alimentació.
És per això que la part final de la visita radica en dibuixar una natura morta, però en base als elements que deixem enrere quan mengem. “És una natura morta contemporània, amb ampolles de plàstic, paper d’alumini i safates per la fruita”, explica Figueras. Aquesta natura morta és plasmada a la llibreta de camp que acompanya els infants durant tota la visita i que s’enduen a casa seva, com un record i un recordatori de la importància de conèixer el territori que ens envolta i quins aliments ens ofereix. Un recordatori que cada petit gest, cada petita tria, compta per evitar el col·lapse climàtic.
Recursos educatius per l’alimentació sostenible
Cadascuna de les activitats que es fan als museus en el marc de la Capitalitat Mundial de l’Alimentació Sostenible es veu acompanyada i complementada per una col·lecció de maletes de llibres, que sumen 575 volums i que han estat elaborades per l’Associació de Mestres Rosa Sensat i els centres de recursos pedagògics de la ciutat, en col·laboració amb el Consorci d’Educació. Aquestes maletes perduraran més enllà de la Capitalitat i les lectures poden ser dinamitzades per l’equip de Rosa Sensat, qui s’ofereix als centres educatius per mantenir converses literàries amb l’alumnat per reflexionar sobre la justícia social a través de les lectures.
Aquest curs també compta amb altres recursos educatius per introduir l’alimentació sostenible a les aules, com el programa Alimenta’t amb seny, que va iniciar-se en prova pilot l’any passat i que inclou recursos, formació i acompanyament al professorat per fomentar l’alimentació sostenible. Però l’alumnat també hi pot dir la seva, a través de la iniciativa Ara, aquí, les escoles, una via de participació d’infants i joves sobre el sistema alimentari. Ja s’hi han inscrit 108 escoles, que treballaran en l’elaboració de pòsters que plasmaran els neguits, reptes i compromisos, que seran exposats a final de curs.
