A primers de novembre de 1845, el filòleg i escriptor Manuel Milà i Fontanals pronunciava un discurs a l’església de Betlem, a les Rambles de Barcelona. Allà s’iniciava la història del que fou el primer institut de la ciutat: el Jaume Balmes. Era l’Institut Provincial de Barcelona i es trobava vinculat a la UB, que llavors s’acabava de traslladar a la capital des de Cervera. Però amb amb la llei Moyano, del 1857, es va decretar que els instituts es desvinculaven de les universitats i així, el “Balmes” es va convertir en el primer i únic institut de la capital catalana fins l’arribada del Maragall, el 1932.
Des de llavors han passat 175 anys, De fet, “175 més 1”, tal com ha explicat la directora del centre, Gemma Belluda, a la inauguració de la celebració de l’aniversari, que s’ha hagut d’ajornar un any per la pandèmia. Però després dels moments més durs de la covid, el Balmes ha pogut celebrar la seva trajectòria, donant el tret de sortida a tot un any d’esdeveniments amb un acte al Paranimf de la UB. “Reservem aquesta sala pels actes més solemnes, com és celebrar aquest aniversari. I és que la història de la Universitat i del Jaume Balmes no s’entenen l’una sense l’altra”, ha assegurat el rector de la UB, Joan Guàrdia.
Amb l’emancipació de la Universitat, el Jaume Balmes va passar per diversos emplaçaments fins a arribar a l’actual edifici, situat al centre de Barcelona. El seu alumnat va ocupar les aules dels convents del Carme o de Sant Sebastià i d’altres indrets més laics com el Palau Ramon Muntaner o l’Escola Industrial. La història del Jaume Balmes és la d’una ciutat i la d’un país que van passar per dictadura i transició, pel progrés de les tècniques pedagògiques, per l’equitat de gènere o per la lluita per l’equitat. “Tot i que l’escola era només per nois, ja llavors era una institució moderna, interclassista i polititzada”, ha explicat Joan Roca, director del MUHBA i exalumne del centre.
La veu del Balmes a través dels anys
“El Jaume Balmes ha acompanyat generacions i generacions de barcelonins en moments molt durs de la seva història, però ha format centenars de persones que han fet millorar el país”, ha apuntat el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray. El conseller feia referència a personatges reconeguts com Joan Roca o Montserrat Puig, exalumna i vicerectora d’igualtat i gènere de la UB, la qual ha recordat els noms de pedagogues com Clara Campoamor o Maria Eugènia Campmany, “a les quals hem d’agrair l’evolució en la paritat de gènere a l’educació i van garantir que centres segregats com el Balmes arribessin a ser mixtes”.
També ha passat pel Paranimf de la Universitat de Barcelona Ramon Sistac, president en funcions de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. “Vaig trobar la meva vocació política i acadèmica en aquelles classes”, ha assegurat Sistac, qui també fou fundador de la revista L’Aula, una publicació estudiantil “d’esquerres en plena dictadura”. Però l’acte no s’ha basat només en repassar el palmarès de noms il·lustres que es van graduar al Balmes, sinó també en reivindicar “totes aquelles persones anònimes que gaudeixen d’una vida plena d’èxits quotidians”. Una d’elles és l’Helena Ubach, exalumna i doctoranda en física per la UB, qui també va trobar la vocació a les aules de l’institut i que ha agraït al cos de mestres la dedicació i compromís amb l’educació pública.
“L’Helena Ubach i en Ramon Sistac, tot i la distància temporal, tenen molt en comú, començant per aquesta escola pública que ens ajuda a superar dificultats”, ha expressat el regidor d’Educació de Barcelona, Pau González, que ha recordat que només el 40% d’alumnes barcelonins tenen accés a l’educació pública. Per això, aquest acte s’ha basat en celebrar la història d’un centre que “té tant de passat com de futur, que ha evolucionat amb els temps que corrien i que ha estat a l’alçada, obrint les portes a la diversitat i a l’esperit crític”, ha conclòs el regidor.
Un any de celebracions
Els alumnes del centre porten dos anys preparant aquests 175 anys, que donen per molt. De fet, les efemèrides van començar el 1995, celebració del 150è aniversari, amb la publicació d’un llibre que recull imatges i històries de la institució. Enguany, però, la celebració tindrà un caire més participatiu. Aquest novembre se celebraran unes jornades esportives, al maig es farà una trobada amb exalumnes i exprofessors i es participarà a la Nit dels Museus. Tot un seguit d’activitats que conclouran el novembre de 2022, coincidint amb la celebració del 80è aniversari de la construcció de l’actual edifici.
