La dinàmica forma part del projecte europeu Horizon2020 Smooth en què participen deu països. Apliquen la metodologia ‘educational commons’, que es basa en l’educació participativa, la col·lectivitat, l’intercanvi de rols i la democràcia. En el cas de la UPF i l’AEI Raval, els joves del centre han plasmat les seves reflexions en un podcast gravat a la universitat i en un vídeo d’entrevistes a peu de carrer.
“La primera vegada que van venir jo no sabia gairebé res del meu futur, no en tenia ni idea”, explica la Sumaiya Akter, de 16 anys, sobre com va sorgir la proposta. En dos grups bombolla, un de dilluns i dimecres, i un altre de dimarts i dijous, els adolescents d’AEI Raval van organitzar-se per fer activitats amb nens i nenes de quatre i cinc anys i amb altres adolescents per saber què en pensaven sobre el seu futur. “Els petits tenien una imaginació que no era real, un de gran volia ser un gat i un altre Spiderman. També hi havia qui volia ser doctor o advocat, segurament perquè li havien dit a casa que ser això estaria molt bé. Els adolescents no tenien tanta imaginació, uns no tenien gaire clar què volien fer i d’altres volien ser vàries coses, com per exemple ser enginyer i futbolista”, recorda la Sumaiya.
El grup de la Sumaiya va decidir fer un vídeo sobre què pensaven persones de diferents edats sobre el seu futur i ella es va encarregar de la càmera. En aquest procés, els i les participants van haver de decidir a qui entrevistarien, quines preguntes farien, qui faria aquestes preguntes o si posaven música a l’hora d’editar-ho, per exemple, però també hi havia un aprenentatge individual. “He après que la vida no és sempre com un es planteja. Hi havia diferència entre el que deien els adolescents i els adults. Els adolescents deien que estaven feliços amb el que tenien, però no sabien què volien o què podien aconseguir. Els adults tenien més experiència”.
Ara, la Sumaiya es planteja el seu futur pas a pas. De moment, ha decidit fer Batxillerat Tecnològic l’any vinent perquè és bona en matemàtiques. Després, està oberta al que pugui venir i és que, com es diu al vídeo, “el futur no està escrit”.
“Què et fa feliç ara i què et farà feliç en el futur?”, pregunten els joves d’AEI Raval al vídeo que han realitzat. Entre les respostes, la família i fer el que a un li agrada sembla ser el més semblant a la felicitat. “Com veus el futur o com el veies?”, interroguen, segons l’edat de la persona entrevistada. En general, se l’imaginaven un xic més fàcil, o pensaven que tindrien professions ben diferents, com la d’un senyor que somiava amb ser aviador i ara és professor. “T’agradaria canviar el futur?”. Aquí les respostes s’encaminen cap a la necessitat que hi hagi més solidaritat, que siguem més valentes a l’hora de prendre decisions i que canviï la manera d’ensenyar als centres escolars.
Descontents amb el sistema educatiu
Les imatges sobre les reflexions, les preguntes i les respostes, i els jocs formen part d’aquest projecte. “Per què el sistema educatiu no té en compte la intenció dels joves?”, “Hi ha alguns professors que etiqueten els seus alumnes. A mi m’ha tocat”, “Se suposa que són les persones adultes les que ens han d’orientar?”. Frases com aquestes pengen de les parets de l’AEI Raval i mostren com va anar el procés de creació de ‘Projectant el futur’, que es va obrir al públic els passats 15 i 16 de juny.
La investigadora i coordinadora de Smooth Mittzy Arciniega Cáceres destaca que, arran d’un tema ampli com és de quina manera pensem que serà el futur, són els joves els qui han anat decidint els subtemes i cap a on volien anar. “Vam tenir sessions amb les educadores des de l’octubre passat i, des de la Facultat de Comunicació, vam afegir la metodologia participativa audiovisual”. De fet, el podcast es va gravar als estudis de la UPF.
“Amb l’exposició hem volgut mostrar totes les peces i reflexions que hi ha hagut, des dels dibuixos dels més petits fins a les crítiques que han fet. Hem volgut mostrar què han fet i desmitificar la imatge que es té del jovent, ja que han fet reflexions profundes. També és una manera d’empoderar-los perquè exhibeixen la seva feina de manera digna”, analitza Arciniega.
“Una de les coses que ens ha sorprès és que la majoria no volen viure a Barcelona. La majoria tenen processos migratoris i moltes volen tornar als seus països o estar a altres llocs. Són crítiques amb el sistema educatiu perquè creuen que no tenen en compte el context de les persones, com per exemple si una noia ha de tenir cura de quatre germans. També reconeixen la feina de l’entitat, amb la qual han estat capaces d’aprendre i d’autodescobrir-se”.
Empoderar amb l’audiovisual
La investigadora del projecte María José Palacios Esparza, que fa la seva tesi a la UPF sobre aquesta iniciativa, assenyala que un dels objectius del programa és empoderar els nois i les noies, per tal que expliquin amb el seu llenguatge què volen. “Amb l’audiovisual, han après que, a més de ser una forma d’entreteniment, també poden expressar-se”.
Una altra de les branques a potenciar és la participació, una qualitat que han aprovat amb escreix, assegura Palacios. “El rol de tothom és important. Pensar les preguntes, decidir qui porta la càmera… S’han generat converses entre ells de forma natural, no forçada per nosaltres”.
Des de l’AEI Raval, que treballa amb infants i adolescents del barri en situació de vulnerabilitat, l’educadora social Mireia Manuel Préstamo coincideix que durant aquests mesos els joves “han parlat de manera oberta, han conversat, han donat voltes a les coses i han reflexionat ells mateixos sense que els adults haguéssim de tirar de la corda”. Entre aquestes consideracions, el descontentament cap al sistema era evident: “Estan cansats perquè no aprenen prou. Es queixen que han de memoritzar per aprovar exàmens, però ningú els ensenya a estudiar”.
La UPF continuarà l’any 2023 amb el projecte europeu H2020 Smooth amb AEI Raval i amb l’entitat cultural ElParlante.
